divendres, 28 de setembre del 2007

Barallant-me amb les tecles i el ratolí


L'informàtica, els ordinadors o com en vulgueu dir sempre han estat superiors a mi. Des d'un bon començament de la seva aplicació a l'escola, només per posar notes, vaig buscar algú que hi entengués una mica més que jo i a canvi d'alguna altra feina se'n cuidés del que per mi era un verdader martiri.

Al llarg dels anys, a poc a poc i amb molta força de voluntat, he anat entrant, segons les necessitats del moment, en aquest món tan complex, al que hi has de dedicar moltes hores si tan sols vols sortir-te'n una mica.

I aquí hi ha el problema, el temps. M'agrada fer tantes coses, sobretot llegir, que el temps per dedicar-me a la informàtica sempre ha estat a la cua de les meves preferències. Bé últimament això no es cert, al anar descobrint el suc que se'n pot treure d'una eina com aquesta, adaptant els aprenentatges a les meves aficions ha estat la clau que m'ha obert un món nou, més ben dit, un univers que no s'acaba mai i m'ha enganxat força més hores a la cadira que està situada davant l'ordinador.

Per anar-me introduint en aquest món, he fet cursets, he comprat llibres i he anat agafant més paciència per no engegar-ho tot a rodar a la primera dificultat. Però el meu verdader mestre ha estat el meu fill, en Gerard, que com enginyer de Telecomunicacions que és en sap un niu; ell si que n'ha tingut i en té de paciència per explicar-me el funcionament de cada nou programa que vull fer servir i per resoldrem les dificultats que li plantejo constantment. Actualment hem arribat a un punt que davant qualsevol complicació li envio un correu electrònic explicant-li la qüestió; quant ell té temps s'introdueix al meu ordinador, des de Barcelona, i em soluciona el que s'ha de solucionar. També és ell que em va esperonant i em va plantejant coses noves que sempre m'interessen i acabo per embolicar-mi. L'última de les joguines informàtiques que m'ha fet arribar als dits és aquest bloc al que heu entrat i que esteu llegint en aquest moment. Ell l'ha dissenyat i jo només he d'introduir-hi els meus pensaments i les meves fotografies. Faig servir aquesta eina fenomenal per fer més fàcil tot allò que m'interessa. Principalment com a tractament de textos i de fotografies.

No estic d'acord amb un dels meus escriptors preferits, Josep Mª Espinàs, i la faig servir com a màquina d'escriure, amb totes les avantatges que comporta: escriu, com és natural, no has d'esborrar ni tatxar, ho guarda tot ben endreçat, ho pots trobar sempre que vols en un moment i ho pots imprimir ràpidament.

Per les fotografies exactament el mateix, les guarda, les ordena, les puc veure directament a la pantalla de la televisió, en puc fer un àlbum i rebre'l a casa al cap d'uns dies, etc. També m'he interessat pel Tractament d'imatges amb el Photoshop i ara estic a punt de començar un curset de Powerpoint.

A més a més tot el que he escrit i fotografiat puc enviar-ho a qui vulgui a qualsevol lloc del món i per la mateixa regla de tres rebre-ho a casa. Era un goig poder rebre les fotografies acabades de fer d'en Gerard des de l'altre costat del món en els seus viatges de feina: Haití, Bangkok, la Índia...

Altres utilitats que hi he trobat són: controlar els comptes del banc, fer pagaments i traspassos i sobretot l'Internet. Allà hi puc consultar els llibres que van sortint, hi he descobert més d'un bon escriptor i tot el referent al món del cinema i de la música, dues de les meves altres passions.

Sembla impossible que una eina, tan complexa, que fins fa pocs anys era practicament desconeguda per mi, hagi esdevingut imprescindible per dur a terme les meves activitats.