dijous, 28 de novembre del 2013

Fars de Menorca (II)






 Durant la nostra estada a Menorca vam visitar i fotografiar cinc dels seus fars. Milers de turistes els fotografien cada any des de terra ferma, com nosaltres, però segons algunes guies si  es vol veure la seva veritable raó de ser i, alhora, explorar un litoral únic, s’ha de seguir el seu rastre des de la mar. Hi ha empreses que ofereixen la possibilitat de llogar embarcacions per recórrer part o tota la costa i en el cas de tenir un pressupost més ajustat i estar en bona forma, es pot fer la ruta remant en kayak  en un recorregut al voltant de l’illa que dura deu dies.

Aquest no va ser el nostre cas. Ni la butxaca, ni la forma física, ni el temps, cronològic o meteorològic,  van permetre acostar-nos als fars segons aquestes recomanacions. Amb el cotxe que vam llogar ens va ser molt més fàcil aproximar-nos-hi, acabant  d’arribar-hi a peu, fent  una caminada més o menys llarga.
 
Far de Favaritx

El primer va ser el far de Favaritx, situat a la zona de tramuntana de l’illa, sobre el cap del mateix nom. Està envoltat de penya-segats de no massa alçada de pissarra negra formant un paisatge estrany, sense vegetació, fosc, quasi infernal, que no lliga amb la resta de l’illa de Menorca. Si a tot això hi afegiu un fort vent i unes onades que aixequen grumolls d’escuma que t’arriben a la cara, ja us podeu imaginar que no varem estar gaires estones contemplant el paisatge, encara que ens fascines. 
 
Far del Cap de Cavalleria

Quan vam visitar el Far de Cavalleria el dia ens va acompanyar amb una mica de sol i un cel més blau segons els moments, sense faltar-hi però el fort vent del nord. Aquest far està situat en el cap més septentrional de l’illa, situat sobre uns alts penya-segats,  s’hi pot arribar en cotxe fins a la tanca de protecció.  A l’estiu s’acostuma anar-hi a contemplar unes espectaculars postes de sol.
 
Far de l'Illa de l'Aire

El Far de l’Illa de l’Aire és el de més difícil accés per estar situat sobre una illa, tal com ens diu el seu nom, davant de Punta Prima, al sud-est de Menorca,  i per tant només accessible per mar. Segons sembla es cuidaven del seu manteniment tres famílies que convivien en aquesta petita illa.
 
Far de  Punta Nati

Vam anar al nord-oest per trobar-nos amb el Far de Punta Nati, al qual s’hi accedeix per una carretera molt estreta amb doble circulació de cotxes i dos carrils bici; per tant s’ha d’anar molt a poc a poc per no trobar-t’he amb un ensurt: També es problemàtic el moment de girar el vehicle a l’hora de la tornada . Està envoltat d’un extensa plana, plena de pedres que fan molt difícil caminar-hi. A sobre dels penya-segats també es pot accedir a unes construccions, casamates, on es situaven les bateries antiaèries en temps de guerra. 

Far de Cap d'Artrux

El far de més fàcil accés és el del Cap d’Artrutx. A 8 km. de Ciutadella està situat en una urbanització i quasi arran de mar i no té res a veure amb l’espectacularitat dels de Punta Nati o cap de Cavalleria.


Tornada a Menorca (I)



Platja de Binimella, al nord de l'illa

 Hem estat a Menorca per segona vegada, la primera va tenir lloc ara fa deu anys quan hi vaig anar per retrobar-me amb un meu mestre, el senyor Andreu Murillo. El mestre que va fer possible que jo pogués estudiar, des del petit poble de Galliners i amb el que no ens havíem vist des de feia quasi 50 anys. Una trobada molt emotiva, que ara no s’ha pogut repetir perquè ell ja no hi és, però que hem pogut recordar tornant a molt llocs on  ens va acompanyar.

 
A prop del far de Favaritx

Ara ja tornats a casa em venen a la memòria el primers versos de la cançó “Na nena. Tornada a Menorca” amb lletra de Gumersind Riera i música d’Ortega Monasterio, que diuen:


“Jo voldria tornar a Menorca, sa blanca Menorca,

I tornar a sentir sa cançó de sa mar i des vent,

Veure de nou com es sol tant brillant i tan càlid,

Damunt ses aigües tranquil·les es mor dolçament”


A punt de ploure a la Naveta dels Tudons
 En el nostre cas, però, la tornada a Menorca no va ser exactament com diu l’havanera. Si que vam sentir “sa cançó de sa mar i des vent”, però amb tal intensitat que, acompanyats per la pluja, no vam gaudir del sol brillant i càlid que “es mor dolçament damunt de  ses aigües tranquil·les".

Una mica de tot a prop del poblet de Biniancolla

El primer dia després de l’arribada, el cel es va obrir de tal manera que no vam poder sortir de l’hotel en tot el matí. L’aigua baixava a bots i a barrals i les onades de la platja de l’Arenal d’en Castell, on estàvem situats, espetegaven contra les roques amb tant soroll i amb tanta força que l’escuma s’enfilava per les roques del penya-segat. A la tarda vam poder anar, amb autobús fins a Maó i passar unes estones voltant pels carrers de la ciutat. Per l’endemà i els dies següents ja teníem un cotxe a la nostra disposició per recórrer tota l’illa encara que el temps no ens ho permetés. 

Sol al final del dia des del far del cap d'Artrutx