Des de la primera pel·lícula que em va obrir els ulls a aquest món meravellós, "Solo ante el peligro", fins a l'actualitat, no he deixat de veure pel·lícules. Abans només es podien veure pel·lícules al cinema, però ara se'n poden veure a la televisió, amb publicitat o sense, al ordinador, al mòbil...
Encara que la pel·lícula sigui la mateixa, la manera de veure-la no és el mateix. Personalment, jo miro moltes pel·lícules a la televisió. Però ja fa temps que no soporto els talls publicitaris. Últimament he intentat veure'n alguna que m'interessava, però arriba un moment que no saps si es tracta d'una pel·lícula amb publicitat o el que t'ofereixen és un programa d'anuncis amb trossets de pel·lícula inclosos. Vaig optar per subscriure'm al Canal Satèl·lit, recòrrer als DVD o fer servir d'altres maneres que tothom sap.
Ja sabem que és molt comòde seure al sofà de casa, engegar els aparells corresponents i disposar-te a veure la pel·lícula escollida. Si a més a més tens instal·lat un "home cinema", ja és el màxim. Tot va bé si estàs sol i no toca el telèfon, però pot ser un d'aquells dies que tothom tingui coses per comunicar-te o bé la resta de la família tingui ganes de xerrar i no estigui pel que a tu t'interessa veure.
Ara, anar a veure una pel·lícula al cinema, que és on s'ha de veure, és l'estat ideal per un cinèfil. Si a sobre l'encertes, ja no es pot demanar més. Ja ho sé que fa mandra sortir de casa, sobretot a la nit, però un cop t'has arreglat i has posat el primer peu a fora tota la ganduleria s'esvaeix i ja estàs a punt de gaudir de l'espectacle. Allà, assegut, a les fosques, en silenci (maleïdes crispetes) , embolcallat pel so i la imatge reproduïda a la gran pantalla, ja no es pot demanar més.
No tinc un gènere preferit. M'adapto a tot, perquè les pel·lícules són bones o dolentes, no hi ha volta de full. Fins i tot alguna d'una mica dolenta, no massa, vista en un estat d'ànim adequat em pot fer passar una bona estona.
No tinc gaire en compte l'opinió dels crítics, les considero com una opinió més. Moltes vegades no hem coincidit en res. Com és natural entre ells tampoc coincideixen i la pel·lícula que és excel·lent per un, per l'altre és millor no veure-la.
El meu primer cinema va ser l'Àlbèniz a Girona, els dies del meu exàmen per l'Ingrès al batxiller. Després vaig trigar a torna-hi. Fins al cap de dos anys, al Collell i en unes condicions uns mica precàries no vaig veure la següent. Sort que després varen estrenar un local nou i tot va canviar. Ens feien una pel·lícula cada diumenge i dia festiu; el títol era un secret fins que no el veiem escrit a la pantalla.
Durant els tres anys d'estudis a Girona va arrelar de veritat la meva dèria. Moltes tardes vaig fer campana per poder-hi anar, ja que la senyora de la pensió, per ordre espressa dels meus pares, no em deixava sortir per les nits. A partir d'aquí ja es va convertir en un costum del qual no he pogut prescindir. He vist pel·lícules en situacions ben diverses: "Donde vas Alfonso XII" en francès, en una plaça del sud de França, "West side story", a l'Àfrica fent la mili, "El discreto encanto de la burguesia" a Nova York, en francès i subtitulada en anglès. Durant l'any que vaig treballar a Barcelona, en un cap de setmana en vaig veure set . L'any següent, a Blanes, em vaig fer soci del Cine Club local. I les ganes de veure cinema han augmentat amb el temps. Des de que m'apunto totes les que veig, comprovo que l'any 2002, entre televisió i cinema en vaig veure 220 .
No sabria dir quines són les millors pel·lícules que he vist, moltes. Tampoc els millors directors. Però si els directors dels que n'he vist més, suposo perquè m'agrada el seu treball. Dels extrangers diria Charles Chaplin, Igmar Bergman, Alfred Hitchcock i Woody Allen. Dels espanyols Luis Buñuel i Pedro Almodòvar.
M'agrada veure una pel·lícula de la que previament he llegit la novela, més que al revés. Em plau molt poder contrastar el que jo m'he imaginat quan la llegia amb el que s'ha imaginat el director al fer-la.
Un se'n pot estar de tot, però em costaria molt estar-me de veure cinema, bon cinema.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada