Cinc sortides de sol

Aquests són alguns dels magnífics espectacles que es poden veure sortint a caminar de bonhora pel matí. Animeu-vos i cada dia tindreu una sorpresa.

Menjar bé

Per menjar bé no s'han de fer àpats pantagruèlics com els de les festes majors d'abans o algunes celebracions o costellades de l'actualitat on l'alcohol també hi té un paper important i de vegades excessiu.Per menjar bé jo entenc dues possibilitats:

- Fer una dieta equilibrada d'acord a les necessitats del nostre cos.

- Fer un àpat cuidat, pensat. Tenint en compte la qualitat dels ingredients. Amb uns vins que lliguin amb cada plat. Sense descuidar la presentació i en un entorn adequat.

A casa procurem lligar les dues coses Cada setmana, mirem de combinar els aliments bàsics. Abans d'anar a comprar solem fer els menús per a cada dia. Normalment els fa la meva dona, però algunes vegades jo també hi col·laboro. Les pastes, l'arròs, els llegums, les verdures, les fruites, la carn, els ous, el peix i els làctics. Uns més i altres menys, d'una manera o de l'altre, tots hi tenen cabuda.

Ja no s'hauria ni de esmentar, però la majoria d'aquestes menges no es poden portar a taula tal com surten de la parada o de la botiga. Hi ha d'haver algú que les prepari, les cuini i les presenti. És molt fàcil , tot i la varietat, comprar els plats cuinats, precuinats o congelats; després amb el microones dos minuts i a taula. No dic que de vegades no ho fem. Va bé tenir alguna cosa al congelador per imprevistos, falta de temps, etc. Per norma a casa CUINEM. Si, cuinem amb majúscules.

Cuinem, amb l'atenció i delicadesa adequades, des dels plats més senzills als més sofisticats. Des d'una verdura a una carn a la brasa, fins una amanida de formatge de cabra, amb bacó i pinyons amb oli, vinagre de mòdena, mel i mostassa a unes cuixetes de pollastre desossades i farcides amb botifarra i marisc, embolcallades de pernil salat.

La meva dona en sap molt de cuinar. Molts plats de la cuina tradicional catalana els va aprendre de la meva mare, que era una gran cuinera i d'altres, com una fabulosa crema catalana, de la seva, que per motius de feina no va poder dedicar-hi tant però també en sabia. Davant d'aquest panorama em tocava aprendre'n. Ja m'havia agradat des de sempre i alguna cosa havia fet amb força encert, no és per dir-ho.

Un dia, amb l' Albert, el meu gendre, vam decidir apuntar-nos als cursets de cuina que organitza l'Aula Gastronòmica del Baix Empordà. Em sembla que en vam fer quatre. Allà, de la mà de l'Oriol, un cuiner jove i amb empenta, junt amb altre gent, vam aprendre un conjunt de tècniques i de diferents plats que ens ha servit per agafar gust a l'art, no en dubteu és un art, de cuinar.

A casa sempre ha vingut força gent a menjar: familiars, amics nostres, amics dels nostres fills, estrangers durant intercanvis culturals... Quan encertem un menú el solem repetir durant una temporada, si els comensals no ho són, de repetits. després l'oblidem, el reemplacem per un altre i al cap d'un temps torna a sortir en alguna celebració.

Després de la desaparició dels meus sogres i amb la finalitat de que la família no es disgregués, la meva dona va decidir recuperar el dinar de Sant Esteve, que feia anys que no el fèiem tots plegats. Amb la meva família no hi havia problema, érem la meva mare i jo, però a la seva són vuit germans, més les cunyats , cunyades, nebots i parelles respectives. Algun any havíem arribat a ser prop de trenta. Tots enquibits al menjador de casa, després de treure'n tot el que destorbava per donar lloc a les taules. L'àpat l'hem preparat sempre nosaltres dos i de veritat que ens surt força arregladet.

Una de les parts dels dinars que hem procurat elaborar també nosaltres són les postres. Tot tipus de coques i pastissos, panellets, garoines de xocolata, crema i sobretot flam. El flam que fa la meva dona té una acceptació extraordinària. També anem a la pastisseria, que ni ha de molt bones, sobretot a comprar brunyols, com diem a l'Empordà; des d'un fracàs en la seva elaboració, ja fa molts anys, vam decidir comprar-los cada vegada que en volem menjar i no tenir-ne un gavadal de fets per anar tirant del tros, tal com és costum.

Després de la inauguració de la piscina, ja fa cinc estius, la meva especialitat quan tenim convidats i algunes vegades si no en tenim també, és la paella. Una paella assegurada, fins ara no ha fallat mai, que em va ensenyar un company de feina, en Francesc Pacheco, que no li agrairé mai prou. Una paella sense ceba, ni all, que sempre es posa bé i que per ara sempre ha agradat a tothom. I pobre del que digui que no!

Com que parlar de menjar fa venir gana ho haurem de deixar per una próxima ocasió, i com diuen a la TV "en el pròxim programa parlarem de restaurants". Bon profit!

Escoltar música

Com seria la pel.lícula de la nostra vida sense la seva particular banda sonora? Les converses de i amb les persones, els sons de la natura, els sorolls de la modernitat i ... la música.

Només puc parlar de la música escoltada. La interpretació, tan la vocal, per pura incapacitació, com l'instrumental, per falta de coneixements, no entren en el camp d'evocació personal.

Les primeres músiques que van entrar a la meva vida i que recordo com a tals són les de l'església i les de les orquestres de la festa major. En els primers anys de la meva infantesa, en els que ni de ràdio disposàvem, les nadales i el cant gregorià van deixar rastre fins a l'actualitat. Per la festa major, les sardanes a plaça i els balls en un sala del poble. En els entreactes de les sessions de ball adquiríem els "Cancioneros" que ens oferia l'orquestra amb els èxits del moment i que servien d'entreteniment fins a la propera ocasió. Els diumenges de durant l'any una gramola feia el fet en el mateix local; fora per Setmana Santa, perquè, en aquell temps ballar durant aquells dies era pecat.

Ballar sempre m'ha agradat molt i amb la meva dona encara ho fem quan hi ha l'ocasió oportuna.

Quan a casa vam tenir ràdio ja va ser la culminació de les meves aspiracions per escoltar música.

Va arribar tard, perquè el meu pare es pensava que ens faria perdre hores d'estudi o de treball. Quan estudiava per mestre a Girona em va venir la dèria de tenir un tocadiscs. Com es pot preveure el meu pare no va donar el braç a tòrcer. Llavors vaig anar a veure als parents del sud de França i allà els pares de la meva cosina em varen contractar per fer la verema. En vaig fer prou per comprar-me el desitjat tocadiscs i uns quants discos que anava repetint una vegada darrera l'altre.

Després de la música de ball, incloent-hi les sardanes, em vaig interessar per la nova cançó. En l'ambient en què em movia va costar que m'arribessin els èxits internacionals que triomfaven arreu del món, sobretot els anglosaxons. Per contra em vaig entusiasmar amb la música francesa i la italiana.

La música clàssica i el jazz varen costar d'entrar a la meva vida, però ara hi estan plenament instal.lats.

I la música de cinema? Tan els musicals en sí, com les interpretades per orquestres i conjunts o les composades expressament per una pel·lícula determinada, sempre m'ha interessat. Recordo que quan vaig anar a veure "El graduado", entusiasmat per les cançons de Simon i Garfunquel, vaig sortir corrents a comprar-me els disc.

Quan vaig començar a treballar, cada mes, després de cobrar, anava a can Girona, a Palafrugell a comprar-me un l'LP que ja tenia ullat, o més ben dit escoltat en part. Pels singles, de dues o quatre cançons, ja no mirava tan prim. Al llarg dels temps i anant molt en compte, he aconseguit reunir una discoteca bàsica d'uns 1.500 LP's, uns centenars de singles i vora del miler de CD's.

Com es veu m'agrada tot tipus de música, menys la repetitiva i sorollosa música actual. Sobretot gaudeixo amb la música en català de tots els temps, fins arribar al rock dels Pets, Sopa de Cabra o Ja t'ho diré. L'últim descobriment és el disc de Cris Juanico amb cançons tipus jazz.

Però els meus cinc cantants o conjunts preferits podríem dir que són:

• Joan Manuel Serrat


• Elvis Presley


• Els Beatles


• Lluís Llach


• Raimon

Últimament he col·laborat amb els 40 anys de l'escola de Música de la Rita Ferrer de Palafrugell, fent la lletra de la Cantata: "Un nou dia" a la que ha posat música el mallorquí Baltasar Bibiloni i que s'estrenarà al Teattre Municipal el proper 24 de Novembre.

També col·laboro, com a patró (vocal), a la Fundació Ernest Morató que treballa per la difusió i estudi del món de les havaneres.

Que la música us acompanyi i us faci la vida més feliç.

Caminar

Després de nodrir l'esperit amb unes bones lectures cal que també el cos hi estigui en consonàn- cia. No parlo de nodrir-lo amb uns bons àpats plens de tota classe d'exquisiteses, parlo de nodrir-lo amb l'exercici físic, que també és una bona manera de fer-ho.

Jo sempre he estat un negat per tota classe d'esports, fins hi tot, no em va vergonya dir-ho, no he aconseguit aprendre a nadar. Això que ho he intentat. El terror que tinc a l'aigua, més ben dit a la sensació de no poder respirar, és superior a les meves forces. Tampoc va aconseguir ningú que saltés els aparells de gimnàstica, ni a la mili, això que la vaig fer a la legió.

I quina manera hi ha de fer exercici físic més fàcil que el caminar? Doncs aquesta és la que he adoptat des de sempre.

Als 52 anys, gràcies a en Josep Mª Soler, ens va venir la dèria de pujar muntanyes, juntament amb la meva dona. Començant pel Canigó, a raó d'un cim cada any, vam arribar a pujar a dos tres mil. Va arribar un moment que els recorreguts es van complicar i vaig dir prou.

A l'any següent, juntament amb el matrimoni Pujol-Fuster de Torroella de Montgrí i amb la Cèlia Savalls vam decidir fer un tros del "Camino de Santiago". Amb deu quilos a l'esquena vam anar-hi des de León . Durant tretze dies, a raó de 25 Km. diaris, vam recórrer els aproximadament 325 que separen les dues ciutats. Una experiència inoblidable.

Quan em vaig jubilar, ara fa quatre anys, vaig decidir que no em podia quedar assegut la majoria d'hores del dia llegint, mirant la televisió o davant de l'ordinador. M'havia de moure, i vaig començar a caminar. Cada dia anava de casa meva a Tamariu. Arribava a la platja, tocava l'aigua i cap a casa altra vegada, tot plegat al voltant de set quilòmetres. Això ho vaig fer unes cent vegades, tinc la mania de contar-ho tot. Davant la monotonia vaig decidir fer el mateix direcció Llafranc.

Al cap de poc vaig posar-me en contacte amb un grup, també jubilats, que com jo sortien a caminar tot sovint. A partir d'aquí caminar es va convertir en una religió. Cada dia de la setmana , fora dissabtes i festius, a les set del matí, estiu i hivern, ens posem en marxa per tal de fer la nostra sessió d'exercici físic.

Al principi cada dia a l'arribar ens preguntàvem: "On anirem demà?". Després vam establir el calendari d'una setmana de recorreguts fixes. Es va ampliar a quinze dies i ara canviem de calendari cada mes. O sigui, dels vint a vint-i-dos dies que sortim mensualment no en repetim cap. Quasi sempre sortim del mateix Palafrugell. Però una vegada al mes fem un recorregut més llarg fent una aproximació en cotxe quan és necessari.

Primer vam ser cinc els integrants del grup, després vam passar a ser tres: en Josep Miquel, l'Enric Iglesias i un servidor. Des de fa dos anys contem amb la companyia d'en Josep ª Farreró.

Ens hem posat el nom de "Els Matiners", per una raó obvia.

Quan a ple hivern, els carrers i camins encara no estant posats, com diu algú, amb la tramuntana bufant o enmig dels camps gebrats, abrigats de dalt a baix, només amb els ulls desprotegits, és un goig poder caminar sense trobar ningú, sense sorolls de cap mena, només nosaltres i la natura. Al bon temps ja hi ha més moviment, però al mig del bosc també hi ha tranquil·litat.

Els nostres destins estan situats en els quatre punts cardinals i cada dia mirem de sortir cap a una d'aquestes direccions: per la font de la Teula, cap a les Gavarres, per Ermedàs o el camí dels Plans, cap al mar i per la plaça on hi ha l'energia, cap a Regincós, Llofriu, Esclanyà...

Abans el nostre destí extrem era Fitor, després vam allargar-ho fins a Puig d'Arques i ara és a Els Àngels, sempre sortint a peu des de Palafrugell. Amb el cotxe ens hi hem acostat una mica per fer: Queralbs-Núria, Recasens-Puig Neulós, Girona-Els Àngels, L'Escala-Torroella...

Al començament ens premiàvem anant a esmorzar un dia a finals de mes, després ho vam establir quinzenalment i ara ho hem substituït per un dinar els dies de caminades llargues, en el que ens acompanyen les nostres dones, quan ens venen a esperar per fer el camí de tornada amb el cotxe.

Els set quilòmetres diaris que feia jo tot sol al començament, aquest any s'han convertit en un promig de catorze. Ara en portem més de 8.500, pensant arribar als 10.000 durant la primera meitat de l'any que ve. Ho celebrarem si Déu vol. Les nostres caminades màximes han estat Palafrugell-Puig d'Arques, anada i tornada, 48 Km. i Palafrugell-Els Àngels, només anada, 42 Km.

Des d'aquest bloc podeu accedir al relat de les nostres sortides i a les fotografies que fem quan caminem, sense aturar-nos massa.

Encara que de vegades ens diguin que en fem un gra massa, per nosaltres és un alicient i ens permet estar en condicions de fer moltes altres activitats durant al llarg del dia. Salut i ànims.

Llegir

Si em diguessin que he d'escollir una sola activitat d'entre totes les que faig, sense pensar-m'hi un sol moment triaria la lectura. Tota la meva vida he llegit el que m'ha vingut a les mans. De molt jovenet una amiga de la família, que tenia un germà amb un quiosc a Barcelona, em deixava tot tipus de llibres. Recordo haver llegit en aquells anys "El roig i el negre" d'Stendal, que no vaig entendre gaire i que vaig rellegir de gran. També em vaig escandalitzar amb la història dels Borja, quan veig veure que el Papa tenia fills i tots els altres seus embolics familiars.

De fet la meva gran iniciadora a la lectura va ser la meva mare portant-me el TBO i altres còmics (llavors em dèiem patufets) quan anava a mercat i regalant-me de tant en tant els diversos volums de les històries d'en Folch i Torres.

Actualment i des de fa molts anys, ja quan treballava, acostumo a llegir, com a mínim, un llibre a la setmana.

A l'escola insistia molt en l'aprenentatge de la lectura, com a base de tots els altres coneixements. Sense una bona base instrumental en aquesta matèria és impossible progressar amb tot el demès. Després vindrà el gaudir-ne, llegint la infinitat d'històries que s'han escrit al llarg dels temps.

Quina millor manera d'omplir el temps que amb una bona lectura! A mi m'interessen tot tipus de temàtiques: d'història, de viatges, poesia, actualitat... El que llegeixo més és novel·la. No hi ha hagut uns autors que hagin tingut sempre les meves preferències al llarg dels anys. Unes temporades preferia els clàssics, d'altres els autors russos, després els nord-americans, més tard els espanyols i els autors catalans sempre, per descomptat. També els gèneres han anat canviant, però dos d'ells han prevalgut sobre dels altres: la novel·la històrica i la novel·la negra.

Ara us recomanaré els autors que han estat els meus preferits durant els últims mesos:

• El premi Nobel José Saramago. De sobres conegut per tothom.


• L'italià Andrea Camilleri. Amb el seu protagonista principal, en Montalbano.


• L'italo-nordamericana Donna Leon. Sempre escrivint sobre Venecia.


• El suec Henning Mankell. Un gran autor, amb el comissari Wallander.


• El japonès Haruki Murakami. L'últim descobriment i una mica estrany.

Durant anys vaig comprar molts llibres. Ara vaig a la biblioteca. Quan he de triar un llibre, si no vaig amb la llista a la mà, acostumo posar-me davant de les novetats i escollir autors dels que no he sentit mai parlar. Sovint tinc sorpreses molt agradables.

O sigui, llegiu, llegiu, llegiu...us distraureu i adquirireu coneixements a la vegada.

Benvinguts al meu bloc.

Com veieu em dic Joan, estic jubilat i procuro gaudir el màxim possible de la meva situació. Estar jubilat i amb bona salut és un privilegi. S'ha d'aprofitar cada hora, cada minut i cada segon; com veureu és el que jo procuro fer.

Us vull mostrar el meu Currículum com a jubilat, durant quatre anys d'ofici, per donar ànims als que es trobin amb la meva situació i no sàpiguen com emplenar el temps o per donar noves idees:

• He llegit uns 230 llibres.


• He vist més de 450 pel·lícules, al cinema o a la televisió.


• Entre obres de teatre i concerts, he anat a 77 espectacles.


• He assistit a 220 actes Culturals (exposicions, presentacions de llibres, conferències, visites a museus...)


• He fet 140 àpats a diferents restaurants per celebracions o motius molt concrets.


• També he fet uns 140 àpats a cases d'amics i familiars o a casa nostra per celebracions diverses.


• He caminat més de 8.500 Km. pel nostre entorn amb un grup que ens anomenem "Els Matiners"


• Cada any participo en el concurs de Pessebres de Palafrugell i a les mostres de pessebres de Mont-ras i de Palafrugell.


• He fet quatre cursets de cuina, un de modelatge amb fang i un de foto-shop.


• He participat durant un curs a un programa de Ràdio Palafrugell.


• He escrit uns 50 articles per la revista de Palafrugell, sobre les nostres caminades.


• He escrit la lletra de la Cantata "Un nou dia", amb música de Baltasar Bibiloni, que s'estrenarà el proper novembre al Teatre Municipal de Palafrugell amb motiu del 40è aniversari de "L'Escola de Música".


• Sovint escric poesia per celebracions i motius diversos.


• També he escrit la primera part de les meves memòries, fins al vint anys, que he titulat:"Amb les butxaques plenes de records"


• Durant dos anys i com experiència pilot he anat de voluntari a l'escola "El Carrilet" del meu poble a P3 i a P4.


• Actualment sóc voluntari de Caritas Parroquial.


• Ja fa 25 anys que sóc voluntari de la fundació La Xarxa (abans érem de Rialles) com a promotors d'espectacles infantils de qualitat i en català.


• També sóc voluntari a l'Arxiu Municipal de Palafrugell on he fet el Nomenclàtor dels carrers del municipi.


• He participat en una taula rodona sobre ensenyament al Teatre Municipal.


• Sóc patró (vocal) des de fa dos anys de la Fundació Ernest Morató ( estudi i popularització de l'havanera).


• Sóc membre de l'Associació Cultural i Gastronòmica "La Xefla".


• Sóc soci de Joventuts Musicals, de les Festes de Primavera, de l'Agrupació de Pessebristes del Baix Empordà i de la Creu Roja.


• Sóc l'encarregat del manteniment de casa nostra (bricolatge i pintura), així com del jardí,de la piscina i de la casa que tenim a Galliners.


• He fet alguns viatges: Egipte, Roma, Somontano (Hosca), Sevilla i Granada, Val d'Aran, Itàlia i Sicilia, Eivissa, l'Alguer, Pirineu de Navarra i Aragó, Praga, País Valencià i tot el que comporta de preparació anterior i confecció del llibre de fotografies digitals per Internet.


• I encara queda temps per les coses petites i quotidianes: anar a comprar, ajudar a casa, alguns dies fer el menjar...

Tot això no seria possible sense la comprensió de la Mª Dolors, la meva dona, que també fa dos anys que està jubilada , amb la qual comparteixo moltes d'aquestes activitats.

Des d'aquí podeu accedir a les web de les fotografies dels Matiners, fetes per un servidor, a la web dels Matiners que ha muntat en Josep Miquel i a la web de la Societat "la Xefla".

Ànims, doncs, salut i procureu passar la vida el millor que pugueu.
Joan.