A casa meva sempre s'explicava que el dia dels Sants Innocents un pare enviava al seu fill a una altra casa del poble a "buscar els neulers". El noi arribava amb un sac molt pesant, ben lligat, a fi de què no es veiés el contingut. El pare mirava l'interior i li deia que aquells neulers eren massa petits, que ell volia els grossos. Llavors el fill, obedient i de bona fe, es carregava el sac, tornava a casa del veí i aquest hi posava una pedra més pesada a dins per tal que portés al seu pare els neulers més grans. D'aquí ve que l'expressió "carregar o fer portar els neulers a un altre" significa «encarregar-li per burla una feina absurda, o enganyar-lo abusant de la seva candidesa», o bé "fer-li assumir la càrrega més enutjosa en un afer, el pes d’una responsabilitat, d’una obligació, d’un fracàs, etc." Un neuler, per cert, és un motlle o aparell per fer neules.
divendres, 31 de desembre del 2010
Últims dies de l'any
Publicat per
Joan Vilardell Caixàs
a
12:20
1
comentaris
(cliqueu per veure'ls o deixar-ne un de nou)
Etiquetes de comentaris: Actualitat , Tradicions
dijous, 30 de desembre del 2010
La Sagrada Família
La llum que entra per la infinitat d'obertures constitueix una part molt important del conjunt, sobretot quan estiguin acabats els vitralls que les complementaran, com ja es pot veure en algun dels espais.
Que tot està inspirat en les formes de la natura ho vam poder comprovar en l'exposició que es troba al costat de la porta del Naixement. També es digne de visitar el museu que explica l'obra d'Antoni Gaudí que jo recordava una mica rònec, però que ara se'ns ofereix com un museu modern i ben condicionat.
Sorprèn la gran cripta, en la que no hi veus la relació arquitectònica amb el Temple de sobre fins que no saps que la va dissenyar un altre arquitecte i que Gaudí va continuar quan es feu càrrec de les obres.
Com sempre una munió de gent entrava, sortia i es passejava per tots els indrets de l'ara Basílica amb els caps aixecats enlaire per no perdre's cap detall de la construcció. Era divertit parar atenció a la diversitat de comentaris de les persones sobre el que estaven veient, que com sempre n'hi ha per tots els gustos i que com passa sovint no tenen ni idea del que estan veient.
Publicat per
Joan Vilardell Caixàs
a
9:46
0
comentaris
(cliqueu per veure'ls o deixar-ne un de nou)
Etiquetes de comentaris: Actualitat
dimarts, 28 de desembre del 2010
Fricandó amb moixernons
El primer plat sol ser un pica-pica amb gran varietat de "delicatessen" i el segon, un plat contundent. Aquest any vam decidir fer fricandó. Aquesta és la nostra recepta, per si la voleu provar:
Ingredients
- Moixernons secs, 4 capses.
- Cebes, 4 de mitjanes
- Pastanagues, 5 de mitjanes
- Tomates madures,
- Farina, 200 grs.
- Ametlles torrades, 40 grs.
- Carquinyolis
- Alls, 4 o 5 grans
- Vi blanc, un got i mig
- Brou de carn
- Sal i pebre
Elaboració
- Poseu els moixernons en remull durant unes hores.
- Talleu o feu tallar la vedella a bistecs petits.
- Amaniu-los amb sal i pebre, enfarineu-los i passeu-los per oli ben calent, que quedin una mica rossos. Reserveu-los.
- Amb l'oli restant hi sofregiu les cebes i les pastanagues tallades a bocins petits. Quan són ben sofregides afegiu-hi les tomates. Hi ha gent que hi posa un manat d'herbes, a nosaltres no ens agraden massa.
- Deixeu que es continuï sofregint i espereu que es concentri. A continuació hi afegiu el vi blanc i el deixeu reduir.
- Afegiu-hi dues cullerades de farina i barregeu-ho tot bé.
- Hi passeu el turmix perquè no hi quedin trossos ni grumolls.
- Afegiu-hi la carn i ho cobriu amb el brou (compte que no quedi massa líquid). Ho deixeu al foc fins que estigui quasi cuit.
- Escorreu i passeu els moixernons per la paella amb una mica d'oli i els tireu a la cassola, per tal que es vagin coent amb la vedella.
- Feu la picada amb els alls, les ametlles i els carquinyolis.
- Deixateu-la amb una mica de salsa i tireu-la a la cassola.
- Si convé deixeu-ho coure tot una estona més a foc ben baix. La carn ha de quedar ben tova.
- I com sempre, Bon profit!!
Publicat per
Joan Vilardell Caixàs
a
10:16
0
comentaris
(cliqueu per veure'ls o deixar-ne un de nou)
Etiquetes de comentaris: Cuina
dilluns, 27 de desembre del 2010
Varekai
El lligam de tots els números que componen la representació de "Varekai" és el mite grec d'Icar, al que se li desfan les ales per volar massa prop del sol. En aquest cas no cau al mar si no prop d'un bosc en el que les criatures que hi viuen li ensenyen a volar de nou.
La paraula "Varekai" vol dir "en qualsevol lloc", en llengua romaní, homenatge a l'esperit nòmada, a l'art, la tradició i l'ànima del circ.Tots els números van ser espectaculars. Molts d'ells els hem vist en altres espectacles, en viu o a la televisió, però tot el conjunt fa que doni la impressió que et trobes en un món que no te res a veure amb el circ.
El vestuari espectacular ha estat creat per la dissenyadora de teatre i cinema, guanyadora d'un Oscar. La música és una combinació de sons que van des de rituals hawaians, cançons trobadoresques del segle XI, melodies armènies i música gospel que moltes vegades et fan posar pell de gallina.
Els personatges que es estan contínuament a la pista, movent-se o completament quiets, admirant l'actuació dels acròbates, ajuden a fer l'espectacle molt més complert.
Diria que "Cirque du Soleil" ha sabut trobar l'espectacle perfecte. Recomanable des de tots els punts de vista.
Publicat per
Joan Vilardell Caixàs
a
19:22
0
comentaris
(cliqueu per veure'ls o deixar-ne un de nou)
Etiquetes de comentaris: Circ
diumenge, 12 de desembre del 2010
El nostre taronger
El taronger, originari de la Xina i dut a occident pels àrabs el podem menjar com a fruita fresca, les taronges dolces, o bé utilitzar-lo per a l'elaboració de licors, melmelades i confitures, les taronges amargues. Ara estem esperant que les del nostre siguin prou madures; en vam tastar una però encara no estava al seu punt.
A quantes receptes de cuina no hi trobem la taronja com un dels principals ingredients?
La seva flor, la tarongina (no confondre amb la Melissa Oficinalis), fa una olor penetrant i embriagadora. Ja ho diu en Serrat en una de les seves cançons:
"Quan l'abril ja no té espera
El taronger treu la flor.
I és un ganivet traidor
el seu perfum al capvespre.
S'escampa com un pesta.
I cap batec animal
És estalvi d'aquest mal
que res ni ningú respecta.
..................................
Ens roba la voluntat
I ens emmetzina.
La flor del taronger,
la tarongina".
La taronja és present en moltes dites, referides a les dones, tan en positiu com en negatiu:
-La mitja taronja, sort del qui 'ha, que molts la cerquen i no la poden trobar.
-Taronja i dona, la que no tractes és la més bona.
També es relaciona la seva qualitat i la de la magrana:
-La magrana i la taronja primer que altra fruita.
-Val més taronja i magrana que passar gana.
La taronja es present en contes i rondalles com "L'amor de les tres taronges", cantada també per la Mª del Mar Bonet i motiu de l'òpera del mateix nom de Serguei Prokófiev estrenada l'any 1921. Pau Riba té una cançó anomenada "La flor del taronger" i la trobem en una nadala en què la pastora Caterina porta com a present "tres taronges de la Xina" al nen Jesús, confirmant el que hem dit abans.
Joan Amades cita en el Costumari:
hi ha un taronger
en fa la flor blanca
color de paper"
I per acabar citaré una de les moltes endevinalles que tenen com a solució la taronja:
No sóc escarabat ni grill,
quasi sempre tinc deu fills;
cosa estranya, tots són grills.
Publicat per
Joan Vilardell Caixàs
a
16:24
0
comentaris
(cliqueu per veure'ls o deixar-ne un de nou)
Etiquetes de comentaris: Plantes
Havaneres per a La Marató
Va ser una vetllada promoguda per l'Associació Suport a la Dona i organitzada per la Neus Martínez, cantant i mestra de música que va interpretar una cançó amb cadascun dels grups.
Publicat per
Joan Vilardell Caixàs
a
11:35
0
comentaris
(cliqueu per veure'ls o deixar-ne un de nou)
Etiquetes de comentaris: Música
dilluns, 6 de desembre del 2010
Finals de tardor
De bon matí he sentit bufar el vent des de dins del llit, m'he girat de costat i he continuat escoltant la música de les fulles del cirerer que tenim a tocar la finestra de l'habitació. M'he imaginat l'escampeix que hi hauria per tot el jardí i els contrastos amb el verd de la gespa o de les plantes aromàtiques que estan a tocar. He pensat que quan m'aixequés sortiria a fer alguna fotografia.
No em puc resistir de transcriure una part de les dues cançons:
Les fulles seques fan sardana
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla lluny sonant.
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren semblen boges,
altres se'n van dolçament.
I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.
"Les fulles mortes"
M'agradaria tant que recordessis,
ja fa uns quants anys, quant tu i jo érem amics...
En aquell temps la vida era més bella
i el sol brillava més que no avui
Les fulles mortes se'ns arrapen a la pell
- ja ho veus... no he oblidat res...
Les fulles mortes s'amunteguen pels carrers,
com les penes i els records...
... i el vent del nord les escombra
a la nit freda de l'oblit.
Ja ho veus: no he pogut oblidar la cançó
que em vas ensenyar
Publicat per
Joan Vilardell Caixàs
a
14:41
0
comentaris
(cliqueu per veure'ls o deixar-ne un de nou)
Etiquetes de comentaris: Actualitat
diumenge, 5 de desembre del 2010
L'Arnau
Em fa pensar molt amb el que vaig sentir quan van arribar els meus dos fills, però, ara, sense les responsabilitats que comporta ser pare i amb l'oportunitat de "malcriar-los" dins els límits que la bona convivència familiar permet.
No me'n cansaria de mirar-lo, perquè tot i dormint, que és el que han de fer la majoria d'infants d'aquesta edat, sempre notes canvis en la seva cara, encara que només sigui un petit moviment de pestanyes. I no en parlem quan sembla que et mira o fins i tot que et somriu; tot i que ja saps que és impossible, tenen raó els que et fan bromes fent veure que busquen un drap per eixugar-te les bavalles.
Ara entenc el que em deien els amics i parents de la meva edat i que ja feia temps havien tingut la sort de pujar de categoria dins l'escala familiar: "Ja ho veuràs quan siguis avi!"
No he pogut resistir-me a la temptació i com que soc un lletraferit he escrit quatre versos dedicats al meu primer net, que m'ha fet l'home més feliç sobre la capa de la terra.
Sabíem que venies
i no et podíem imaginar,
ara et veiem tot el dia
sense estar al teu costat.
Els teus ullets ens miren,
ens busquen,
encara no ens poden trobar
però el seu moviment diu
que ens volen endevinar.
No ens cansem mai de mirar-te,
abocats tots al bressol,
buscant i trobant semblances,
que potser són o no són.
Ens fixem en les manetes,
en la cara, ben rodona,
en les galtes, el nasset,
els cabells, d'un castany clar,
i orelles petitones.
Ens neguitegen els plors
amb els que ens dius que tens gana
o que la panxa et fa mal.
També potser que has fet caca
o que t'ha arribat la son.
Però nosaltres ja sabem,
n'estem segurs, i molt,
que ploris o riguis ets
el nen més maco del món.
Publicat per
Joan Vilardell Caixàs
a
19:56
0
comentaris
(cliqueu per veure'ls o deixar-ne un de nou)
Etiquetes de comentaris: Vivències