Com quasi cada any ens hem desplaçat a Barcelona durant la celebració de la Fira de Santa Llucia per gaudir del l'ambient tant especial que es crea al seu voltant i per adquirir alguna figura o estri especial que sempre fa falta pel pessebre de casa.
En aquesta ocasió, a causa de les obres que es fan a la catedral, la fira estava situada enterament a la zona més baixa de la plaça i tot hi poder-hi caminar amb més comoditat havia perdut l'encant de les parades agrupades a dalt de les escales, arredossades a les parets de la seu i que en les hores punta no s'hi podia passar anant de dos en dos.
Tampoc hi havia les parades d'artesania situades als carrerons del voltant que semblava que no s'acabaven mai. Tot estava al mateix nivell i sincerament no és el mateix.
De totes maneres vam badar com sempre mirant la diversitat i quantitat de figuretes i guarniments. Aquest últims cada any de més mal gust. No hi faltava la part més natural per guarnir les llars dels catalans: els avets, la molsa, el suro, el grèvol (amb testos, s'ha de protegir al que creix al bosc) i el besc de la bona sort, que vam comprar per nosaltres i els nostres fills.
Una altre visita obligada en aquestes diades es l'Exposició de pessebres de l'esglèsia de Betlem, al començament de la Rambla de les Flors. Els diorames són magnífigs, la majoria d'una amplitut excepcional, on hi són recreats tots els detalls de la vida rural catalana d'altres temps. Quasi tots tènen unes esplèndides figures d'Antoni Castells. Repeteixo que pels que els agradi aquest aspecte de l'ambient nadalenc, val la pena anar-hi.
També són dies per fer el turista i endinsar-s'he pels carrers de la part vella. Sempre es descobreixen nous racons, noves botigues de tot el que et pugis imaginar, nous establiments per degustar des dels plats més exòtics fins als últims invents de la cuina. Vam acabar el recorregut entrant a santa Maria del Mar. Amb la lectura encara prou recent de "L'Església del Mar" d'Ildefonso Falcones, els ulls no sabien a on mirar. Des dels vitralls a tres nivells fins a les columnates que separen les tres naus, il.luminades amb motiu d'una celebració, tot és magnífic.
I estant a Barcelona, en aquestes diades, qui no ho aprofita per fer compres? Doncs també ho vam aprofitar. El tió i els Reis són un motiu prou evident per entrar i remenar en la infinitat de botigues, botiguetes i botigasses i caure en la tentació.
Per arrodonir i aprofitar l'estada no hi ha com anar a veure una obra de teatre. Dies abans ja haviem fet l'elecció d'entre la gran oferta que hi ha actualment a Barcelona. Vam triar "El llibertí" que feien al teatre Poliorama. És una obra molt divertida, que a la vegada fa pensar, interpretada per uns grans actors: en Ramon Madaula i la Laura Conejero com a grans protagonistes, acompanyats per la Marta Millà (tots tres de "Vent del Pla") i amb tres joves actors del "Cor de la ciutat", en Jofre Borràs, la Nausica Bonín i la Paula Vives. Tot plegat sota la direcció de Joan Lluís Bozzo, una gran vetllada.
Abans d'anar al teatre s'ha d'anar a sopar i nosaltres vam fer-ho a un lloc amb un nom tant curiós com "Julivert meu" al carrer Bon Succés. Bon pernil i bones truites per gaudir d'una nit esplèndida, encara que plogués una mica.
Tot plegat acompanyats del nostre fill Gerard i la seva parella la Magdalena, que ens van oferir la seva llar durant l'estada, què voleu més?
