dimecres, 28 de maig del 2014

Una imatge, un poema, una cançó... (024)

En aquesta època de tecnologies avançades, de mitjans de comunicació instantanis, a l'abast de tothom en qualsevol moment i lloc del dia, els rellotges de sol continuen sent una de les imatges que des de sempre m'han cridat l'atenció, que sempre han format part dels record de les meves caminades, sobretot els que queden, moltes vegades mig esborrats, a les façanes de les masies d'arreu del nostre territori, com aquest que vam trobar a Fortià.



EL RELLOTGE DE SOL
Amb bloc de pedra i esfera,
Rellotge de sol parlà.
A la pedra del rellotge,
Un gall ros hi sol cantar.

Sóc el rellotge de sol,
I pel mes de juny hi ha un bou,
Cobert el cap de carbassa,
Que us endevina quan plou.
Si als oros dels jocs de cartes
Podem dir que el sol hi ha,
També l’home el nom d’agulla
Al seu nas pot aplicar.
La lluna tota emboirada
Rellotge de sol parà.
Ningú, aquest camp dels rellotges,
En el món no pot negar.
La muntanya fa capell,
Molta boira al cel hi ha.
Crec que el rellotge de sol
Treballs haurà de passar.
Fer giravoltar el paraigua
Mai cap bé no pot portar.
Maritunga orinupa,
Maratunga xuripà.
                                                   Brossa, Joan


diumenge, 25 de maig del 2014

La Roella


La rosella és una de les plantes, en concret la seva flor,  que més m’han fascinat des de sempre. Quan les començo a veure a les vores dels camins i penso que deixem enrere l’hivern,  els ànims també comencen a renovar-se i no en parlem quan a mida que avança la primavera es veuen camps sencers coberts de la vermellor espatarrant que escampa la seva floració massiva; encara que sovint  penso en les paraules del meu pare, un home pràctic per excel·lència, quan davant  l’exteriorització de la nostra alegria al veure aquest espectacle de la naturalesa  ens deia: “Això us agrada? aquestes flors són signes de misèria, els camps que n’estàn plens són els més improductius per la baixa qualitat dels terrenys de conreu!” Però, encara que ho entenc, em segueixen agradant els camps plens de roelles, com en diem nosaltres o quiquiriquics com en dèiem de petits.

També és molt habitual  veure-les al costat dels camins en marges, prats i rostolls. La millor època de floració té lloc a la primavera i l'estiu, i les flors neixen d'una poncella que, fins la seva maduració, està com caiguda, sembla pansida. Abans d’obrir-se aquestes poncelles , quant érem mainada, jugàvem  a endevinar el color del seu contingut, tot preguntant : gall, pollet o gallina?. que segons l'estat de maduració de la flor podia ser de tres colors diferents. Si la resposta ha estat gall la flor ha de ser d'un roig intens com la flor madura, gallina si la flor és rosada, i pollet si encara és blanca, estat inicial de col·loració dels pètals.
Gall, gallina o pollet?

La Papaver roheas, de la família de les Papaveràcies,  es coneguda per moltíssims sinònims, depenent  del lloc geogràfic on  creix. Se n’han pogut registrar multitud de formes diferents, jo he trobat aquestes: ababol, ababolera, babol, babol(a), babol caputxí, badabadoc, capellà, cacaraquec, cararaquec, colet, coquerecoc , gall, gallaret, gallgallaret, gallet, gallgallaret, ganfanó, lloca, monges, màpola, papariu, paparota, paperola, paramà, pipiripip, peperepep, pipaparapip, puput , quicaraquic, quiquiricall, quiquiriquic, quicaracoc, roella, rovella, quequerequec,  roguella,  ronsella, rosella, roseller, rosellera, vermelló.



Buscant poesies inspirades en aquesta humil  i multi coneguda planta del camp, n’he triat dues:
  

Una rosella i una espiga

van esclatar al mes de Maig;
la mateixa ombra les abriga,
reben del sol el mateix raig.


De bon matí van agradar-se,

vora migjorn s’ho varen dir
i cap al tard varen jurar-se
granar ensems i ensems morir.


Ja post el sol, s’entortolliga

la flor ardent al tronc neulit,
i estrenyé tant que , pobra espiga!,
va caure morta a mitja nit.


Apel·les Mestres


Ai la rosella, la rosella

tota encesa de carmí, 
la de tija vincladissa 
de la galta de setí: 
vos sabéssiu la tonada 
del nou cant que furga en mi; 
ara el tinc a flor de llavi 
i amb paraules no el sé dir.

La veu s'ha fet tremolosa

d'una amor que vol florir, 
com el foc de la rosella 
per l'aspror del romaní.


Jaume Rosell


divendres, 23 de maig del 2014

El gènere de punt a l'Escala


L’Escala sempre ha estat coneguda per ser una població marinera, on la pesca era la principal font de subsistència dels seus habitants, sobretot fins a l’arribada del turisme a mitjans segle XX. Els homes sortien a la mar i les dones treballaven en la salaó de les famoses anxoves.

No ha estat gaire conegut el treball de molta altra gent a les fàbriques de gènere de punt, de les que n’han trobat   vint-i-dues de documentades. A les èpoques de major producció van coexistir-ne deu que donaven feina a un centenar de dones.


Capdelladora




Tot això ve a to per l’exposició que es va muntar al Museu de l’Anxova i de la Sal, encara no fa dos mesos per commemorar els 30 anys del tancament de l’última fàbrica de gènere de punt  de l’Escala.

Segons el testimoni de les dones que van participar en la gravació d’un vídeo que es va projectar durant la presentació de l’exposició van deixar de remendar xarxes, per ser un treball poc qualificat i molt mal pagat per anar a cosir on al menys es podien confeccionar alguna peça de roba per elles, així com a les fàbriques de punt i a les de salaó. Moltes vegades alternaven, segons la temporada, els dos treballs: el de gènere de punt era més net i el de salaó de peix era més ben pagat.


L’altre motiu per escriure aquest article és per la raó de ser la fabricació del gènere de punt la manera de guanyar-se la vida la família de la meva dona. Gràcies a aquesta industria, la fàbrica fundada per l’àvi de la Mª Dolors, Dario Solés i més tard dirigida  pels seus pares fins al seu tancament, a mitjans dels anys 80, van poder subsistir i estudiar els nou fills del matrimoni Josep Sabadí i Mª Dolors Solés, que n'havia passat a ser la propietària

Quan jo vaig entrar a la família la fàbrica de gènere de punt ja estava reconvertida en fàbrica d’articles de pell i en una sèrie de botigues on és venien els productes que allà es confeccionaven.

De les moltes famílies que van tenir fàbriques de gènere de punt a l’Escala crida l’atenció la del gran cirurgià Moisès Broggi que ho fa constar a Memòries d’un cirurgià (Edicions 62. 2001), on diu:
“Després d’acabats els estudis mercantils i aconsellats pels tutors, l’oncle Pancho i el meu pare, Antoni Broggi i Alart, instal·laren una fàbrica de gènere de punt a l’Escala, en la gran casa que havia estat de la’àvia Brugués, situada a la plaça de l’ésglésia cantonada amb el carrer Major... ...Com sigui que la fàbrica de l’Escala no rendia prou, decidiren traslladar-la a Barcelona, buscant una proximitat més gran amb el mercat i altres industries bàsiques”.

Gènere de punt de fa anys



dimarts, 20 de maig del 2014

20 de maig, Sant Baldiri.

Galliners
Avui, 20 de maig, és Sant Baldiri; la festa petita de Galliners, el que sempre serà el meu poble, tot i que no hi resideixo des de finals dels anys 60. Però les arrels són les arrels i encara hi tornem de tant en tant a la casa on vaig viure durant la meva joventut. Sant Baldiri és el copatró del poble juntament amb Sant Julià i Santa Basilisa, patrons principals.
Sant Baldiri, al 2012.

Qui no recorda aquelles festes de poble, amb els familiars al voltant de la taula tot gaudint de les menges que només es servien en les grans festivitats. Abans s’havia anat a l’ofici amb orquestra i s’havien ballat les tres sardanes de rigor, a la petita plaça del poble, tot esperant les que es ballarien a la tarda. Els balls abans i després de sopar completaven la diada, amb la parella corresponent de la Guardia Civil sempre present i convidada als àpats d’alguna de les cases principals de la localitat. Aquesta orquestra era pagada per tot el poble; només se’n salvaven les famílies que passaven dol o les que tenien un fill a la mili.
Façana de Sant Baldiri

A més de l’altar dedicat al Sant a l’interior de l’església parroquial, a dalt d’un turó, enmig de pins, i en direcció a Bàscara, es troba l’ermita de Sant Baldiri. Dista uns dos quilòmetres del poble, on abans s’hi celebrava un aplec popular.

En l’actualitat està quasi derruïda. Ja es va traslladar la imatge del Sant a l’església parroquial  davant l’amenaça de ruïna l’any 1908. Les restes de la volta, si encara no ha caigut definitivament, són reminiscències d’estil gòtic. En una porta hi ha la data “1709”, que revela una reforma realitzada en aquella època. La data més antiga que s’ha trobat és la de l’any 1639, en què les visites pastorals es va fer constar que s’hi anava en romeria dues vegades a l’any des de Galliners i que hi havia un altar ben adornat. (Aquestes dades són extretes del llibre “Vilademuls, un municipi amb personalitat pròpia” de Joan Marquès  i Suriñach, rector del poble i la persona que em va contractar, molts anys abans,  per treballar, com a mestre, al Col·legi Garbí, després Prats de la Carrera, de Palafrugell, del qual n’era el director)
Interior de l'Ermita

El camí  per anar a Bàscara, tot passant pel costat de l’ermita, jo l’havia fet  de petit,a peu, moltes vegades. Una de les últimes que recordo va ser al voltant dels tretze anys, quan vaig anar a encarregar i a recollir,  dues camises que em va fer el sastre de Bàscara per anar a estudiar al Col·legi del Collell.

                      Goigs de Sant Baldiri 

                   Puix teniu tanta virtut
                   devant de Deu poderós:
                   pregáu per nostre salut
                   Sant Baldiri Gloriós...



                 
                    ...De Gallinés en lo terme
                    obráu molta maravella
                    per estár allá fundada
                    la vostra Santa Capella
                   als queus visitan en ella
                   los alcansáu molts favors...   









Les fotografies d'aquest article han estat extretes  del blog "Goigs i devocions populars" (mn. Josep Maria)


diumenge, 18 de maig del 2014

Girona, temps de flors (III)

Quants racons impensats hem trobat guarnits de flors tot passejant pels antics carrers de Girona?  Patis, escales, teatres, botigues, esglésies, museus, cases particulars, oficines, seus d'organismes oficials... qualsevol racó pot ser motiu d'una sorpresa.



















I a l'acabament del dia, tot menjant un gelat al costat del riu, il·luminada pels últims raigs de sol, Girona se'ns ofereix amb tot el seu esplendor.




Girona, temps de flors (II)

Grans muntatges i petits detalls, tot hi cap en aquesta gran mostra floral, i l'homenatge constant a la seva creadora, ara fa 59 anys, Maria Cobarsí



















Girona, temps de flors (I)

Com cada any no podíem faltar a la cita. Girona s'omple de flors i nosaltres hi dediquem tot un dia d'aquesta setmana de maig per gaudir de tot el que s'ofereix als nostres sentits. De la quantitat de fotos que vaig fer n'he fet una tria  per poder-les mostrar en tres vegades. Ha estat difícil triar-les, aquí les teniu: