Arribada l’hora de concretar les possibles sortides d’aquest
any em venen a la memòria les que durant el passat 2017 ens van fer gaudir de ciutats i
paisatges, més propers o més llunyans,
que ja havíem visitat o que mai crèiem que podríem visitar, al menys en les
circumstàncies personals actuals.
Em va costar de decidir, però al final l’il·lusió d’anar a Islàndia va vèncer totes les possibles
dificultats que, a priori, se’m presentaven al davant. Ho vàrem encertar!. Ens
vam afegir al grup que sovint fem
sortides per Europa i la segona quinzena de juliol vam volar cap a l’illa
nòrdica.
Quatre hores d’avió ens van acostar a l’aeroport de Reykjavik
i a partir d’aquí vuit dies de recorregut
al voltant de l’illa, per descobrir
un país de 103.000 Km2 i 325.000
habitants.
Allà tot és diferent al que estem acostumats. Un país
sense boscos, amb grans extensions de verdes pastures alternant amb paisatges
desèrtics, volcans, espectaculars salts d’aigua, glaceres, llacs per banyar-se en
aigua calenta, guèisers, fonts d’aigües
termals que arriben fins als 100º,
sulfatares, on pots caminar al mig d’emanacions amb olor de sofre i amb
bombolles de fang que exploten al teu costat...
Pràcticament no
vam conèixer la nit, vam navegar al mig d’icebergs, vam anar en busca de
balenes, però no en vam trobar cap; si que vam veure frarets, els típics ocells
amb el bec taronja i moltes, moltes ovelles que sempre anaven de
tres en tres.
La gastronomia no és res de l’altre món i la vida, en
general, és molt cara. Sempre espot pagar amb tarja, per petita que sigui la
quantitat; a tots els llocs tenen les mateixes maquinetes per poder-te cobrar.
Una part molt positiva del viatge va ser el grup de
viatgers. I, sobretot, en Fabio, el nostre guia; un aragonès- català, geòleg i
traductor, que ens va fer descobrir,
entre moltes altres coses, la literatura islandesa, des de les sagues més
antigues fins als escriptors més
moderns, entre ells un de literatura negra que ha guanyat premis a casa nostra,
amb traducció seva.
Després de mig any, encara gaudeixo amb els records d’aquells
pocs dies passats a “l’illa de gel” i a la qual en recomano una visita a tothom
que pugui i vulgui, que encara no hi hagi anat, ja que em trobo amb moltes
persones que, han fet el viatge i en tenen la mateixa opinió positiva que jo.
