Vies verdes - Ruta del tren petit

Se n'ha parlat molt a favor i en contra. Suposo que els que ho fan a favor són els que en gaudeixen en les seves caminades o passejades en bicicleta i els que ho fan en contra són els que han vist retallats els seus camps o propietats particulars per enquibir-hi aquesta via.

A nosaltres, Els Matiners, ens agrada força però la trobem avorrida. Tot és molt planer, millor dit completament planer. No té cap emoció. No té res a veure en caminar per un corriolet enmig d'un bosc, amb el terra atapeït de fulles, havent de saltar sobre una bassa d'aigua, un munt de pedres o ajupir-te per passar sota el tronc d'un arbre que ha caigut de vell o degut a una tempesta.

És immillorable per anar-hi un grup d'amics i fer petar la xerrada mentre camines, per caminar de pressa o per córrer, per anar amb bicicleta, per fer caminades amb nens... Per la nostra manera de fer per anar-hi de tant en tant.

Està ben senyalitzat. Diu als ciclistes que han de respectar el ritme dels que caminen. Hi ha passos de zebra quan es travessen les petites carreteres que transcorren per tot el pla. Senyala clarament les diverses desviacions...

Des de Palafrugell es pot agafar a la zona de la Granota o del davant de l'Intermarché travessant l'Aubi, si no porta aigua. Una altra manera és anar cap a Ermedàs i a l'arribar a la bifurcació del camí de Calella dirigir-se a la Torre Roja fins a trobar el camí principal.

Nosaltres l'hem fet fins al darrera de la gasolinera de Sant Joan de i després hem tornat pel mateix camí o per algun altre que connecta amb aquesta via verda. Com és el cas del ramal que va fins a Vall-llobrega passant per sota de l'autovia. A l'arribar a les naus industrials ens dirigim a Can Sidro i d'allà anem agafar el camí que permet arribar a Bell-lloc, però ara en direcció cap a Mont-ras. També hi ha una desviació que arriba fins el pont de la platja de Castell.

Una bona part d'aquesta via verda que han batejat com "Ruta del tren petit" transcorre paral·lela al "Camí Ral". Hi han plantat força arbres que quan es facin grans faran les caminades de l'estiu més agradables. Diuen que tenen la intenció d'allargar el camí fins a Platja d'Aro i Sant Feliu i enllaçar amb el que ja existeix fins a Girona, del que ja n'hem fet un petit bocí, i d'aquí fins Olot.

Bon camí i bona sort.

Remeis casolans

Saüc.

Gramónica ( tal com l'anomenàvem nosaltres) o agrimònia .

Fa fred, molt fred, pel que nosaltres estem acostumats. Avui a la ràdio parlaven dels remeis que fa servir cadascú per alleugerir els refredats, grips, estossecs, mucositats... que ens envaeixen sempre que ens trobem en aquestes situacions. M'han vingut a la memòria els que feia servir la meva mare quan jo era petit i que segur coincideixen amb els de molta gent de la meva edat.

Pels refredats agafava les brases de llenya de pi i les posava dins un pot de cuina, hi tirava unes cullerades de sucre i quan ja havia quedat com un caramel hi afegia aigua. Aquell suc marronós, dolç, calent i ben colat, begut abans d'anar a dormir et deixava com nou.

Quan l'orella et feia mal amb unes gotes d'oli calent i ben tapada amb un tros de cotó era el remei perfecte. Aquest oli s'escalfava posant-lo en una cullera a sobre d'una espelma, provant-lo abans sobre la mà per evitar que fos pitjor el remei que l'enfermetat, tal com diu la dita.

Per mantenir el coll calent, tan si et feia mal a dins com a fora, s'escalfava segó (la pellofa del gra de blat) amb una pala posada sobre el foc de llar, s'embolicava amb una tela allargada i es posava com una bufanda. Ara ho venen a les botigues naturistes amb llavors de diferents plantes i que s'escalfen a dins del microones.

El millor remei pels pallerons era fer banys d'aigua calenta, molt calenta, quasi a punt de bullir i aguantar tanta estona com es pogués. Si sortien en llocs com les orelles, que no podies posar-los a dins de cap atuell, la solució era aplicar-hi draps xops d'aquesta aigua i aguantar fins al límit.

I les infusions. Infusions de tot tipus de plantes per tot tipus de mals. Pels refredats, la reina era la gramónica o agrimonia. Beure'n una taça ben calenta era com posar oli en un llum. A un meu company de feina, que la va provar i no en trobava enlloc, vaig haver de portar-li una planta completa i a partir de llavors la cultivava a l'hort.

També hi havia solucions pel mal de panxa, les millors eren el codonyat (el licor, no la confitura) i el vi de saüc. El primer estava fet amb el suc dels codonys i altres ingredients que no recordo, però la part més essencial era que havia d'estar 40 dies "a sol i serena" abans de poder tastar-lo. S'hi afegia una mica d'alcohol per poder-lo beure com a licor, encara que no es tingués mal de panxa. Del segon no tinc clar si el fèiem de les flors o de les baies de saüquer, perquè es pot fer de les dues maneres, però en resultava un xarop molt agradable.

Les medecines que han substituït tots aquest remeis poden ser més efectives a curt termini, però a llarg termini segur que són molt menys saludables.

Carta als Reis

Estimats Reis Mags:

Ja sé que el temps és una mica just, però també sé que per la vostra qualitat de Mags el temps no representa cap problema per vosaltres. A més a més com que el que us vull demanar és a llarg termini les dificultats, per aquesta causa, crec que seran mínimes.

Permeteu-me que sigui una mica egoista i demani primer per mi i per la meva família. Dues coses bàsiques: salut per a tots i feina pels que encara treballen. Segur que és el que us demana la gran majoria de gent gran. Mireu de repartir-ho i que n'hi hagi per a tothom. Personalment desitjaria que les cames hem segueixin aguantant per fer llargues caminades diàries amb els meus amics els Matiners. Que a partir d'aquí s'em mantingui la ment desperta per fer múltiples activitats i per poder també ajudar als altres.

A nivell més general començaria per la nostra ciutat, Palafrugell. Demanaria, en primer lloc, que els ànims s'asserenessin després dels últims esdeveniments; que les forces de l'ordre no estiguin tan encatauats en edificis ni vehicles i que els ciutadans puguin veure'ls caminar pel seu costat en tots els carrers; que es pugui caminar bé per totes les voreres sense perill de fer-t'he mal; que els ciutadans siguin responsables en la circulació i neteja de les vies urbanes; que la gent participi en les activitats del poble i no es limitin a criticar- ho tot; que els que ens governen hi posin mà perquè tot això pugui ser una realitat.

A nivell de Catalunya només us demano dues coses: que la resta de l'estat deixin de pendre'ns el pèl i que els que ens governen s'hi pensin una mica abans de fer determinades declaracions i actuacions que ens fan posar vermells.

Que els nostres amics de la resta de comunitats autònomes deixin de criticar el que fem per després ells demanar i aconseguir el mateix buidant les nostres butxaques. I que d'una vegada ens deixin parlar i comunicar amb la llengua que ens doni la gana.

I per la resta del món pau i solidaritat. Tal com van les coses ja veig que es un desig complicat de satisfer, però si tan sols és pogués aconseguir en una petita part ja em donaria per satisfet.

Amb totes les cartes que us deuen estar arribant segur que esteu una mica atabalats. No us vull entretenir més perquè posats a demanar les persones no acabem mai i no ens donem compte que el més difícil és donar, però a la llarga és més gratificant.

Fins l'any que bé.

Joan

Del 2008 al 2009

Els que vam pujar a peu a Fitor

Primer sol de l'any a Sant Sebastià

Ahir vam acomiadar el 2008 amb la pujada a Fitor i avui hem donat la benvinguda al 2009 amb la primera sortida de sol a Sant Sebastià. Dues convocatòries a les que procurem acudir-hi des de fa uns quants anys. La primera minoritària, una trentena de persones i la segona amb molta més afluència de personal.

El 31 de desembre és la festa de Santa Coloma, patrona de Fitor.Des de fa uns sis o set anys la parròquia de Palafrugell organitza una trobada, amb missa i esmorzar compartit entre tots els assistents. És un acte senzill, en el que quasi sempre hi veiem les mateixes cares i que per això mateix resulta més entranyable. La majoria de gent hi puja en cotxe, només Els Matiners reunim un petit grup per pujar-hi a peu. Aquest any erem nou a la pujada i deu a la baixada, l'any passat varem arribar a dotze, fa quatre anys només vam ser l'Enric i jo. A la gent li fa mandra començar a caminar a quarts de vuit del matí, quan encara no ha sortit el sol i bona estona li falta. Tant bé que si està a aquesta hora entre l'escalfor dels llençols!

El dimecres el cel estava tapat i els camins plens d'aigua degut a les últimes pluges. Vam trigar una mica menys de dues hores i mitja per arribar-hi. Ens ho vam agafar molt bé, no es tractava d'enfangar-nos més del compte ni de prendre mal amb alguna relliscada fora de programa.

A dins la petita l'església romànica i només amb la llum dels ciris i les espelmes semblava que ens trobàvem a l'edat mitja. Tots arraulits, vam haver de tancar bé la porta perquè l'aire fred hi entrava sense permís de ningú. Les ombres es passejaven per les parets i la volta de l'ermita. A l'hora de començar la missa es van encendre alguna llums elèctrics i va desaparèixer part de l'encanteri.

Després l'esmorzar, ben resguardats a dins la rectoria, amb el foc que cremava des de feia estona, ens vam refer de l'aire i de la humitat de fora. Amb el que portava cadascú, les rosquilles de la Manuela, el vi d'en Mundet, la coca d'en Lluís, els cafès de la Paquita i ... vam estar a punt per tornar cap a Palafrugell.

El camí de tornada ens va deparar una sorpresa. La Montse, la nostra veïna, va voler trucar al seu home perquè no passes ànsia, però li faltava cobertura, el que sol passar sempre en aquests casos i es va endinsar en el bosc, fins que els seus peus es van parar davant una clapada de rovellons. Després de l'escassetat d'aquest any l'esverament fou general, quasi tots en vam trobar un grapadet, juntament amb uns escarlets que vàrem collir més endavant, just per poder-ne fer un tastet pel sopar de l'última nit de l'any.

I aquest matí, una altra vegada el despertador ha sonat a quarts de set. S'havia de pujar a Sant Sebastià. El primer sol de l'any bé s'ho merexia, encara que com sempre s'ha fet pregar. Fins al cap d'una estona de l'hora esperada no s'ha deixat veure entre els núvols. Mentrestant la xocolata desfeta amb melindros, les sardanes i les converses amb persones comegudes ens han fet l'espera més passadora.

BON ANY A TOTHOM !!