Galliners

Acabo d'arribar de Galliners. Hi hem passat dos dies amb la Mª Dolors. Aquesta vegada només hi hem anat a treballar.

Pels que no ho saben, Galliners és un poblet del municipi de Vilademuls, a la comarca del Pla de l'Estany. Està situat a catorze quilòmetres de Banyoles, a vint de Figueres, a vint-i-dos de Girona i a deu minuts, en cotxe, de la sortida de l'autopista, a Orriols.

El seu entorn, encara és completament verge, amb boscos a l'esquena (nord-sud) i un gran pla al davant (nord-est). Els seus habitants fixos no arriben a cinquanta. Els caps de setmana i per vacances, a l'època de l'any que siguin, hi ha molta més animació, però sense exagerar. Fora dues o tres totes les cases han estat comprades per gent de fora i restaurades o en procés de restauració. Hi ha dues cases de turisme rural, una a l'entrada del poble i l'altra a les afores, al mig de la zona més boscosa. No hi ha, però, ni bars, ni restaurants, ni botigues de cap mena.

La tranquil·litat és completa, per no dir absoluta. Hi ha molts dies, segons el meu cosí que viu allà, en que et podries atrevir a travessar tota la població completament despullat i no et veuria ningú.

I què se m'ha perdut a Galliners, segurament es preguntarà algú. Doncs Galliners és el poble on jo vaig néixer, fa una colla d'anys. Si no m'he descomptat, dintre de pocs dies en faran 65. Allà hi tenim encara la casa, no la que jo vaig néixer, però quasi, quasi. Hi vam anar a viure al cap de poc temps. Primer de lloguer i després els meus pares la van comprar.

Últimament l'anem restaurant. Primer vam fer el teulat nou i després el segon i el primer pis. En aquest vam tenir la sorpresa, al repicar les parets. Totes eren de pedra, ben posada i amb un aspecte magnífic. Ara té una calidesa extraordinària. Quan la guardiola s'hagi tornat a omplir li tocarà a la planta baixa i a l'exterior.

Dic al començament que hi hem anat a treballar. Vull dir a pintar, netejar i posar les coses en ordre. De tan en tan ho deixem tot i només fem el mandra. És extraordinari.

En aquest poblet hi vaig viure seguit durant dotze anys, després vaig haver d'anar a estudiar a fora i ja vaig haver de compartir el temps d'estada amb els altres llocs on vaig residir molt o poc temps: El Collell, Girona, sud de França, Melilla, Barcelona, Blanes i Palafrugell.

D'on deu venir aquest nom tant peculiar? Els documents més antics que citen el poble de Galliners són del segle X, concretament, del 920, 941 i 956. En 1017 se l'anomena villa Galdinarios. Fa pensar que els primers habitants del poble es dedicaven a la cria d'ocells de l'ordre dels fasianiformes.

Be, ara ja sabeu que Galliners juntament amb onze pobles més ( Orfes, Parets d'Empordà, Vilademí, Ollers, Sant Marçal de Quarantella, Vilamarí, Sant Esteve de Guialbes, Terradelles, Olives, Vilafreser i el que li dona nom) formen el municipi de Vilademuls.

Un lloc ideal per viure-hi. Llàstima que una part de les terres d'aquest municipi és veuran aviat alterades pel TAV i, si ningú hi posa remei, per la MAT.