dilluns, 28 de setembre del 2015

30 anys de "La Xefla"

A punt de sopar, a "Lo Mirador de Torroella"
Divendres va començar el 30è curs de la fundació de La Xefla, l’Associació Gastronòmica i Cultural nascuda a Palafrugell  el 1986. Gastronòmica, perquè està establert que es faran, com a mínim vuit àpats a l’any, la majoria sopars; Cultural, perquè a cada sopar es convida a una persona que al final de l’àpat  fa una xerrada d’uns vint minuts, seguida del col·loqui corresponent  sobre el tema que se li demani o que ell proposi, relacionat sobre tot amb la seva feina, les seves aficions o qualsevol altre que tingui un interès especial.
Experimentant al "Sa Punta" 

Els sopars es fan normalment en restaurants de reconeguda solvència i també en barraques o altres llocs on puguin cuinar els propis socis. L’organització d’aquests sopars es decideix en una assemblea, a començaments d’estiu, on a part de valorar tot el curs es sortegen els noms de  les persones  que cada mes triaran el lloc, el menú, el convidat i convocaran als possibles assistents; també es sortejaran els quatre socis que formaran part de la Coordinadora, que durà a terme les tasques de supervisió general, així com el control econòmic.

La xef Iolanda Bustos recollint, al seu hort, les flors i les herbes que
ens menjarem a "La Calèndula" de Regencós
Al començament de cada curs es fa entrega d’un pin numerat i de diferents materials (plata, or...) als socis  que han assistit a cinquanta, cent o fins ara,dos-cents sopars; l’any que ve, s’arribarà a la xifra de tres-cents àpats de La Xefla.  

Al Mont Sant Benet
Durant aquests 30 anys s’ha anat a restaurants de tot tipus, des de restaurants casolans fins a restaurants “estrellats”, tals com Les cols de la Fina Puigdevall, el Casamar d’en Quim Casellas, els Tinars d’en marc Gascons o el Mas d’Osor d’en Nando Jubany. Normalment , però, no ens movem de locals del nostre entorn que ens ofereixin una bona qualitat dintre els pressupostos que aprovem cada any a l’assemblea.

Els convidats que hem tingut  han sigut de tots els àmbits: personatges locals, artistes plàstics, presentadors de ràdio i televisió, professions liberals, col·leccionistes, esportistes, escriptors polítics (fins i tot consellers de la Generalitat)...


Convidat fent la seva explicació a "La Malcontenta"

Esperem que aquest pròxims anys puguem continuar gaudint d’una bona cuina i enriquir-nos culturalment amb les aportacions dels nostres convidats. 



Garoinada a la barraca dels Liris a Tamariu




divendres, 25 de setembre del 2015

No dono l'abast

No dono l’abast per estar al dia de tota la informació que m’arriba a casa per part de tots els mitjans haguts i per haver. Una solució seria no obrir l’ordinador, no llegir el diari, no pitjar el comandament de la televisió, no fer cas dels “pips, pips” de l’ipad ...
asiaoriental.blogs.uoc.edu

Però, en la actualitat,  no es pot viure tancant-se en un mateix, ni tancar els ulls quan es surt al carrer; l’informació ens cau a sobre per tots costats, per tant he decidit  submergir-m’hi completament,   tenint prou criteri per escollir el que més m’interessa  i poder dedicar   més temps al que m’ha agradat des de sempre: la lectura, escoltar música, el cinema, la fotografia, cuidar el jardí, la cuina (de tant en tant), caminar (molt i molt menys des de l’ictus de fa sis anys i del marcapassos de l’any passat)... i sobretot a la família.

Un cop arribat als 70 anys, setanta-tres la setmana passada, ja et venen ganes de posar el fre de mà i fer només el que de veritat et complau a cada moment i deixar per demà tot allò que no és imprescindible, com una visita al metge, el control del Sintrom... i tot allò que ja tens programat des de fa dies: un viatge, un concert, una obra de teatre, un bon àpat... 



Es poden fer tantes coses, hi ha tantes oportunitats per continuar-se formant, per distreure’s , per ajudar... i també per passar estones sense fer res;  per badar, per pensar  i ... per fer una capcinada quan et ve bé i a on et ve bé. No hi ha manera d’avorrir-se, sense capficar-se, encara que un no doni l’abast.


dimecres, 16 de setembre del 2015

Hem començat un nou curs

Si, si, dic “hem començat “, perquè encara que faci més de deu anys que estem jubilats, a casa tot rutlla al ritme del curs escolar. Nosaltres, els avis, hem treballat tota la vida a l’ensenyament, la filla, el seu home i la nostra jove també estan immersos en aquest món, cada vegada més complicat; fins i tot, fa uns anys, un amic d’ells va arribar a dir que casa nostra era “la casa on hi havia més mestres per metre quadrat de tot Palafrugell”.

I ara són els nets els que marquen la pauta del que va succeint dia a dia al món de l’escola. Per postres, al mateix carrer, a  pocs metres d’on vivim, l’escola “Pi verd”, inaugurada fa pocs temps, ens recorda constantment  el moment del curs i l’hora del dia en què  ens trobem: les entrades i sortides, sobretot si hem de treure el cotxe del garatge, la musiqueta que al voltant de les dotze sona pels altaveus, els crits dels més petits quan surten al pati... Però hem arribat a la conclusió que tot això ens dona vida i ens recorda els bons moments d’una època que hem deixat enrere.

L'Escola "Pi verd" des del portal de casa
Tornant als nostres nets, són ells els que ens en fan més memòria: els canvis de classe, els noms dels mestres, que també entren en el nostre quefer diari; els seus progressos constants, les cançons  que aprenen i la bava que ens cau quan ens les repeteixen una i altre vegada; l’emoció de l’anada a les colònies i a les excursions amb les corresponents explicacions a la tornada; les festes del transcurs de l’any, ajudant a buscar o a confeccionar les disfresses...


Què més volem? Entre uns i altres no ens avorrim, al contrari, hem d’encaixar hores i dies per tal de què tot vagi sobre rodes i gaudir  de què un any rere l’altre puguem tornar a dir :”Hem començat un nou curs!” 


dissabte, 12 de setembre del 2015

Via lliure

Vam tenir la sort que l’autobús número 10, provinent de Palafrugell, en deixes al costat de l’Auditori , a quatre passes del tram  que teníem assignat, el 117. Per tant no ens vam haver  de moure massa  i situant-nos, molt aviat, arran del passadís per on havia de passar el punter gegant. Aquestes són les imatges que he triat d’entre totes les fotografies que vaig poder fer:

Pic-nic davant de l'auditori
Campana de la LLibertat
Tot a punt
Sense paraules

Encara mès a punt

Tot sobrevolant la Meridiana (1)

Tot sobrevolant la Meridiana (2)

Obrint la desfilada del punter gegant

Atletes darrera el punter

Aixecant el punter

Tothom cap a casa