Viena (i V)

  Davant de la Sala Daurada

 

S’acaba la nostra estada a la capital austríaca.  De tot el que ens queda per veure triem el Belvedere, un conjunt de dos palaus, separats per una sèrie de jardins, fonts i estàtues situades a varis nivells, que foren creats per la celebració de festes i ara convertits en museus.

 Monument a l'Alliberament rus.

Per arribar-hi, a més del transport públic, hem caminat una bona estona i així hem anat trobant diverses edificacions i monuments que destaquen en el conjunt arquitectònic de Viena: l’església de Sant Carles Borromeo,  la Sala Daurada, on s’hi celebra el famós concert d’Any Nou, el monument a l’Alliberament rus, amb una font espectacular, que commemora el primer aqüeducte de la ciutat ...

 El Belvedere

 

Ja dins del primer palau del Belvedere ens dediquem a recórrer les seves sales dedicades sobre tot a la pintura. En la galeria austríaca dels segles XIX i XX hi ha les sales dedicades a Gustav Klimt on es pot admirar la seva famosa obra “El Petó”. Des de l’interior del palau podem veure diverses perspectives dels jardins amb Viena al fons. Passegem tranquil·lament entre els parterres, les escultures, les fonts i els conjunts d’arbres  acolorits amb les fulles de tardor fins arribar al segon palau on l’art que si exhibeix és tant modern que ens deixa una mica freds i fins i tot parats, en algun cas.

El petó, de Gustav Klint

Al sortir, estàvem molt cansats de tot un matí de caminar, també  teníem força gana i entrem al primer restaurant que trobem, a provar sort. Ens vam decidir pel menú. Vam dinar correctament per 6’5 euros i molt ben atesos pel servei; què més es pot demanar en una gran capital europea!

 El Belvedere

 

Només ens quedava tornar al centre per comprar alguna cosa per emportar-nos-en de record. L’elecció va ser totalment dolça i el record consumible; ens vam dirigir a l’Hotel Sacher on elaboren els famosos pastissos de xocolata del mateix nom i que  embalen amb unes consistents caixes de fusta perquè no es deteriorin dins de les maletes que, com sabem, no són gaire ben tractades en el puja i baixa dels avions. Cap dia havíem pogut entrar al Cafè; era molt difícil perquè sempre hi havia unes extenses cues controlades per gent del personal.

 Jardins del Belvedere

 

La tornada va ser una mica accidentada: l’avió va sortir amb molt de retard degut a unes pedres que diu que havien entrat al motor, els que havien de portar-nos el cotxe no arribaven mai i anar per  l’autopista va ser com fer-ho pel llit d’un riu amb un pam d’aigua tota l’estona. Però el viatge a Viena va valer molt la pena i amb ganes de tornar-hi per gaudir de tot el que ens havia quedat per visitar.

 El Belvedere

Viena (IV)

Matí nevat. Poc, però les teulades estaven blanques i els jardins i les zones amb gespa també. Els paraigües de color taronja destaquen sobre el fons blanc. Ens dirigim al Palau Imperial de Hofburg, la residència d’hivern de la família Imperial i actualment residència del president de la república d’Austria. Hi ha també la Biblioteca Nacional, l’escola d’Equitació Española, el Museu de Sissí, les estances on vivia amb Franz Joseph... Una visita obligada on es poden passar hores desfilant  davant de les seves vitrines i  pels seus salons. Fins i tot hi està exposat el vàter que feia servir l’emperadriu amb tot de floretes pintades a l’interior de la tassa.

 Centre de taula de 30 m. de llarg al palau de Hofburg

 

Passejar pels carrers de Viena, com en totes les grans ciutats, encara que sigui amb una mica de pluja, sempre és agradable.  Els luxosos comerços sempre criden l’atenció i de tant en tant permeten resguardar-te del fred i de l’aigua. Tot donant voltes entre els grans edificis trobes monuments com la gran columna barroca dedicada a la pesta, a la plaça Graven, o museus com l’Albertina, al que no vam entrar perquè és impossible fer-ho en tots els que trobem, però si que vam pujar a una espècie de terrassa que hi ha a la seva entrada des de la que s’ofereixen unes magnífiques vistes dels carrers i edificis del voltant, entre ells el de l’Òpera.

 Monument a la pesta

 

Ens havien advertit que la gent no era massa agradable, però, fora de l’incident del dia del concert, tothom ens va tractar amb molta amabilitat, quan vàrem necessitar la seva ajuda. 

 Teníem ganes de veure el Danubi de ben a prop i amb tota la seva amplitud. Vam agafar el metro, que ens va deixar a sobre un pont que travessava ell riu, que no era tan blau com tothom espera pensant en el famós vals de Johann Strauss; tot tatarejant aquesta música vam fer uns quants passos del ball que, a més a més, de complir com una espècie de ritual, ens va ajudar a oblidar-nos el fred.

 Des del pont que travessa el Danubi

Des del mig del riu observàvem, a la llunyania, la roda de la famosa noria del Pratter que donava voltes. Tot caminant i amb un o dues parades del metro vam arribar al parc d’atraccions. Va ser durant molts anys la més alta del món i les seves cabines són tan grans que permeten fer-hi àpats i reunions; algunes d’elles estan permanent parades amb taules, estovalles i cadires per aquest fi. Des de que havia vist la pel·lícula “El tercer hombre” desitjava pujar-hi, així es va complir el somni. 

 Viena des de la noria del Praterr

Després del Danubi i la noria del Prater  bé valia la pena acabar el dia en un dels grans cafès de Viena i tornar a degustar els típics pastissos, cafès i xocolates. Volíem anar al Delmel, però ens vam trobar amb el Cafè Central i allà ens vam quedar a passar una bona estona fins a l’hora de la retirada cap a l’hotel.

Luxe al Cafè Central

Viena (III)

 

Entrada a Schönbrunn

Avui dediquem bona part del dia a visitar el palau de Schönbrunn, residència d’estiu de la família imperial. Vam travessar gran part de Viena  amb metro i tramvia fins arribar a la gran explanada que precedeix a l’entrada del recinte. Feia força fred, ,fins i tot es veien taques de  neu en paratges no gaire llunyans del monumental conjunt que ens disposàvem a visitar.

 

Jardí del Príncep

 Un cop agafada l’entrada vam haver d’esperar a l’hora assignada per poder entrar al palau. Mentrestant vam anar al jardí del Princep on encara  es podia gaudir del color d’algunes flors, combinades amb la vermellor de les plantes enfiladisses. L’interior del palau és magnífic. Allà s’hi poden observar gran quantitat d’objectes que van pertànyer a Sisi , que constitueixen un dels principals reclams turístics.  

 La font de Neptú i la Glorieta des del Palau

Com molta gent ens vam quedar a menjar al restaurant instal·lat en una de les ales del recinte. Al ser diumenge, era completament ple i vam haver d’esperar que la benvolença dels cambrers ens trobés un lloc, encara que fos una mínima taula per encabir-nos-hi a tots sis. Amb les forces renovades ja vam estar disposats a recórrer els extensos jardins que hi ha entre el palau i la glorieta. 

Des de la Glorieta

Vam començar per la perspectiva que s’oferia a la nostra vista des de les escales d’entrada. A partir d’aquí vam anar ascendint per les avingudes laterals cobertes pels colors de la tardor, tot resseguint  les fonts i  monuments que es van anar construint pel gaudi dels habitants del palau: les ruïnes romanes, la font de Neptú ... així com innombrables estàtues. A poc, a poc es va aixecar el dia; el sol ens va acompanyar per pujar fins a la glorieta i observar tot el conjunt des de dalt de les seves arcades. Allà amb les escultures i les columnes a primer terme i tot allunyant-se de la nostre vista: els jardins, el palau, les edificacions de Viena, amb les agulles de l’Ajuntament i la Catedral, sota un cel blau decorat amb núvols esponjosos; no ens cansàvem de mirar tot el que s’oferia davant dels nostres ulls.

L'Ajuntament de Viena

Quan el sol començava a declinar vam fer el viatge de tornada i ens vam dirigir al centre tot passant pel palau de Hofburg, residència d’hivern, que visitaríem l’endemà. Des de lluny vam observar les torres de l’Ajuntament (d’estil gòtic, però construït al segle XIX) , que començaven a il·luminar-se i ens hi vam acostar. Des de la plaça que hi dona accés, on s’hi estaven preparant les parades pel mercat de Nadal, vam  estar una estona mirant la combinació  de llums i pedra fins que la fresca del començament de la nit ens va fer anar a buscar refugi a un dels típics cafès de  Viena per tal de refer-nos amb cafès, xocolates i pastissos variats.

Música abans d'anar a dormir

Viena (II)

 Les tombes de "Sisi" i Franz Joseph.

Passegem pel centre de la ciutat en un dia plujós. Enmig d’un riu de paraigües negres destaquen els nostres, de color taronja, que l’hotel posa al servei del seus clients a la porta de l’establiment per aquestes situacions. Entrem a la catedral que només podem entreveure des de una retxa perquè estan a punt de dir missa i no deixen passar a ningú més endins. Hi vam tornar un altre dia, la vam trobar molt fosca i els vitralls, només quadriculats i amb colors molt tènues no alegraven gaire l’ambient. A fora, unes basstides cobrien gran part de la part exterior i no deixaven veure bé la riquesa de la construcció. 

A l’església dels caputxins vam poder visitar la cripta imperial on hi ha enterrats 142 membres de la reialesa i l’aristocràcia, entre ells 12 emperadors i 18 emperadrius, entre els que destaquen com és natural, els sarcòfags de la famosa Sisi i el seu marit Franz Joseph.  

 

 La sala de concerts de l'Òpera durant la nostra visita

Mitjançant una visita guiada vam poder fer un recorregut per l’interior de l’edifici de la famosa Ópera de Viena i poder-ne admirar la seva magnificència. Ens van impressionar més les seves sales i escalinates que no pas la pròpia sala de concerts on vam poder-hi veure l’instal·lació dels decorats  per una òpera mentre la guia ens feia l’explicació corresponent, asseguts a les seves butaques. Quina pena la de no poder-hi assistir a cap representació! Per part nostra ja estàvem a punt de què comencés la funció

.

Ens vam haver de conformar anant al Kursalon, la sala de concerts situada al Stadpark. Després de posar-nos a la fila, per tal d’accedir-hi, una airada guia ens barra el pas perquè passés el seu grup, quan ja hi havien entrat dos dels nostres. Ni una petita discussió va poder dissuadir-la. Sort que en Josep Mª i la Mª Dolors F. ens havien guardat lloc, ja que les entrades no estaven numerades.

Jo esperava poder gaudir del concert a la sala gran de l’auditori, al no ser així vaig quedar una mica decebut, però la música va pal·liar els efectes de la decepció i l’actuació de músics, ballarins i cantants ens va deixar prou satisfets. Potser el record d’un concert d’aquest tipus, de fa uns anys, a Praga, que no va ser gaire bé, em va influir en un començament i va afectar el meu estat d’ànim.

Salutacions dels artistes a la fi del concert

Tampoc vam tenir sort a l’hora de recollir els nostres abrics i paraigües. L’encarregat  del guarda-roba es va fer un embolics amb els tiquets i li sobrava un abric, que en aquest cas era el meu. No volia donar-nos-el de cap manera. Va haver-hi una altra discussió. Al cap d’una estona, sense més ni més, ens el va donar i vam poder marxar. O sigui, que aquesta anada a concert a Viena, una de les capitals mundial de la música, quina ironia, no va ser tan gratificant com esperava.