dijous, 26 de març del 2015

Postals de Mallorca - De Camp de Mar al Cap de Formentor (II)

Feia més de quaranta anys que no havia estat a Valldemosa, durant el nostre primer viatge a l’illa, i teníem ganes de tronar-hi. A part de la bellesa del lloc, la història entre Chopin i George Sand  sempre m’ha captivat . De totes maneres l’hivern que el compositor i l'escriptora, van passar a la cartoixa devia ser molt dur, perquè nosaltres, a mitjans de març, tot passejant pels passadissos  i exposicions del monestir tremolàvem com una fulla d’arbre; fins i tot les vigilants dels diferents espais es quedaven enganxades a les estufes, perquè se’ls feia insuportable romandre tantes hores allà dins amb aquell fred. Sort que al sortir als diferents jardins i terrasses la bellesa del paisatge, en un dia de sol, ho compensava tot. 
















dimecres, 25 de març del 2015

Postals de Mallorca - De Camp de Mar al cap de Formentor (I)

Després de passar uns dies a Mallorca, m’agrada poder mostrar algunes imatges  de la nostra  estada, la quarta,  a l’illa. Són aquestes:

Port d'Andratx (1)
Port d'Andratx (2)

Port d'Andratx (3)

Mirador Ricardo Roca (1)

Mirador Ricardo Roca (2)

Mirador Ricardo Roca (3)

Banyalbufar (1)

Banyalbufar (2)

Banyalbufar (3)
Banyalbufar (4)


dimarts, 24 de març del 2015

Què es pot fer a Girona una tarda de dilluns, a l'hivern?

Hivern a la Rambla

Tarda de dilluns. Vaig  acompanyar la meva dona al dentista. En previsió de l’estona que m’hauria d’esperar i que calculàvem, més o menys, en una hora em vaig emportar el diari del dia, que encara el tenia per estrenar. Quan ja acabava de llegir els articles que més m’interessaven, havia passat una hora. S’obre la porta de la sala d’espera i em comuniquen que el que s’ha de fer s’allargarà unes tres hores, o sigui fins a les vuit del vespre.

Normalment hi va la meva dona sola, però aquell dia vaig pensar que li agradaria que l’acompanyés i després podríem anar a prendre alguna cosa. Anar a cal dentista sempre és una sorpresa i després de tantes hores es suposa que la sorpresa de la factura encara ho serà més. Vam parlar-ne tots dos i vàrem decidir que  s’havia de fer el que tocava i jo ja me les empescaria per emplenar aquelles hores.

Girona, ja és maca per si mateixa, però volia fer alguna cosa més, sobretot en una tarda freda i plujosa. Primera sorpresa: vaig buscar l’agenda del dia al diari i a Girona no es feia res de res que valgués la pena o mereixés mínimament la meva atenció. Vaig pensar algunes opcions: Anar al Museu del Cinema; feia temps que no hi havia estat i sempre s’hi troben noves exposicions, a més de repassar la magnífica col·lecció de Tomàs Malloll, persona que havíem conegut personalment quan la tenia a Torroella de Fluvià . M’acosto a la plaça del Mercadal  i  trobo el Museu tancat.


Posats en el tema, amb tres hores també podria tenir temps d’anar al cinema, s’hi hi havia alguna pel·lícula interessant digna de veure; les onze sales dels multi cines on vaig anar, tancades i barrades. 


Vaig pensar que potser alguna sala d’exposicions podria oferir-me alguna cosa interessant. No vaig saber trobar-ne cap d’oberta que m’atragués almenys una miqueta. Se’m va acudir que potser a la “Fontana d’or”, al carrer Ciutadans, i ara “Caixa Forum”, però només hi havia una oferta de “tallers” que, ni m’interessaven, ni es feien en aquelles hores. Anar a visitar edificis històrics de la ciutat, ja ho havia fet a “Girona temps de flors” i probablement ho tornaré a fer d’aquí a pocs mesos.

També vaig pensar de passar l’estona anant als macro-establiments comercials de la carretera de Barcelona. Però ni tenia res per comprar ni tenia ganes d’agafar el cotxe.

Mentrestant anava passant el temps, que és el que m’interessava. Durant el meu trajecte d’un cap a l’altre de la ciutat, m’anava aturant davant els aparadors que podien cridar-me  l’atenció; al ser la majoria de roba femenina aviat vaig tenir la feina enllestida. Vaig entrar en una botiga de bricolatge i coses de la casa on sempre pots trobar idees interessants si t’agraden aquests temes i, res de res.  Les llibreries es van emportar la major part del meu temps de badoqueria, a fi de veure les novetats i comprovar si  ja n’havia llegit alguna; fins i tot vaig trobar i comprar un  llibre pel meu net petit que farà tres anys d’aquí a pocs dies.

Al final, després de tant caminar, em sentia una mica fluix, i em vaig decidir per  anar a prendre una xocolata calenta amb melindros a un establiment de la plaça del vi, que se’m va posar d’allò més bé. Encara em va sobrar mitja hora.


divendres, 6 de març del 2015

Premis Josep Pallach

Fa 10 anys l’Ajuntament de Figueres va convocar la primera edició  del Premi d’Experiències Educatives Josep Pallach. Aquest curs s’ha fet extensiva aquesta convocatòria als ajuntaments de Begur i Palafrugell donada la vinculació  del pedagog i polític a les tres poblacions:a la ciutat de Figueres – on nasqué-, a Begur – on hi fou enterrat (Esclanyà)-, i a Palafrugell – on s’hi ubica la Fundació que porta el seu nom.

Sota la denominació genèrica de” Premis d’Educació Josep Pallach” es van convocar tres premis de característiques diferents, però complementaris:

-      L’Ajuntament de Figueres continua amb la convocatòria del Premi Nacional d’Experiències Educatives, en la seva 10ª edició.

-      L’Ajuntament de Palafrugell convoca la 1ª edició del “Premi d’Articles Periodístics” de caire educatiu i transversal.

-      L’Ajuntament de Begur  convoca, també per primera vegada, el Premi de Narrativa Juvenil.


La Fundació Josep Pallach  va convidar a participar, primer,  en la redacció de les Bases del premi d’articles periodístics i més tard a formar part del jurat que decidiria el guanyador d’aquest premi. En principi vaig pensar en qui era jo per posar-me en aquestes situacions i compromisos, però vaig donar-hi la volta i em vaig convèncer que podia participar en les activitat de la Fundació, ja que amb els meus 40 anys d’experiència com a mestre podria donar-hi el meu punt de vista.

Així és que, formant part d’aquest jurat, hem decidit el guanyador d’aquest premi periodístic que s’entregarà a Figueres el proper  14 de març. Una experiència que m’ha aportat nous coneixements i  que m’ha permès  contribuir a la vida cultural del nostre país; constatant, una vegada més,  que mai és tard per seguir camins que mai m’hagués pensat  recórrer.


dijous, 5 de març del 2015

Massa vent


clubvelacanet.com

Pel meu gust fa massa dies que duren aquestes ventades. Arriba un moment que aquest bufar  continu, de dia i de nit, ja em mareja. Feia anys que aquest vents, procedents del nord, no eren tant constants, tant me fa que es diguin tramuntana, gregal (nord- est)  o mestral (nord-oest); o al menys és el que a mi em sembla.

Dona la impressió que cap obertura tanca prou bé, encara que siguin d’aquests materials moderns; sempre hi ha una escletxa en algun lloc que permet la penetració de l’aire a cada racó de la vivenda; tan de dia com de nit; tan si estàs assegut  al sofà llegint còmodament, aprofitant   els raig de sol que travessen els vidres de la finestra com si estàs dins el llit abrigat amb mantes, edredons o nòrdics. Aquests últims són els meus preferits, són de tacte suau, no pesen i faciliten el “fer el llit” de cada dia.

temps palamos.blogspot.com

De tant en tant para algun dia, però només falta que caiguin quatre gotes per tornar a incitar la bufera que baixa pels canals ventosos provinents de països nòrdics,  tot agafant la fredor de neus i glaceres.

Penso, aquests dies, com lluitàvem amb aquest fet en els anys de la infantesa i joventut en que les proteccions no eren tan efectives com en l’actualitat. Estic segur que l’edat també influeix en les percepcions del vent  en els nostres cossos; no tenim més remei, doncs, que adaptar-nos al que vingui i fer el que convingui per  esmorteir els seus efectes.

Si que és d’agrair, però, quan bufa, allò que en diem  “un ventet de tramuntana”, que ens far anar lleugers i no ens aclapara amb la seva impetuositat.

I els nostres escriptors i artistes, que en diuen de la tramuntana? Tot llegint-los i contemplant les seves obres segur que ens reconciliarem amb ella.
Josep Pla , per exemple, ens diu:

(...) La tramuntana és una alliberació, un ambient propici a la impetuositat i a la vehemència. El garbí és malaltís; la tramuntana és fresca i sana. El garbí esborra les estrelles; la tramuntana crea cels rutilants d’una prodigiosa bellesa. "
El meu país. OC VII, 229-258

Un dels millors poemes de Fages de Climent, és, sense cap mena de dubte  aquesta Oració:


ORACIÓ AL CRIST DE LA TRAMUNTANA:

Braços en creu damunt la pia fusta,
Senyor, empareu la closa i el sembrat,
doneu el verd exacte al nostre prat
i mesureu la tramuntana justa
que eixugui l'herba i no ens espolsi el blat







Gravat de Dalí fet exprés per a l’edició del poema de Fages de Climent.