Fa pocs dies vaig visitar l'exposició de Flors de Girona i com cada any a l'entrar als anomenats Banys Àrabs van començar a descabdellar-se els records i les sensacions de la meva primera visita a aquell lloc quan encara quasi ningú hi anava. A mitjans anys cinquanta, l'Andreu Murillo, el meu mestre menorquí de Galliners, m'hi va portar i juntament amb la visita a Sant Pere de Galligants, llavors museu d'Història em van impressionar. Eren els dies que m'examinava d'ingrés per al Batxillerat i en els que vaig fer la meva primera incursió, com a espectador, al món del cinema assistint a la projecció de "Solo ante el peligro" a l'Albèniz.
Al passar per davant de l'antic Institut del carrer de la Força vam entrar a veure una exposició sobre Santiago Sobrequés, l'insigne historiador, que m'havia examinat en moltes convocatòries com a alumne lliure. Cada vegada que entro en aquell lloc em desvetlla tot allò, relacionat amb els meus primers anys d'estudis, que semblava amagat però que a la mínima aflora en el meu pensament i es representa com si acabés de passar: Com la vegada que no vaig tapar prou bé el tinter que portava per carregar la meva estilogràfica i me'l vaig posar a la butxaca amb les conseqüències que s'han de suposar o bé la visita del ministre d'Educació just abans d'entrar a l'aula el dia del meu primer examen en aquella casa.
Tot dirigint-nos cap a l'aparcament del cotxe i després de caminar pel Pont de Pedra vam enfilar el carrer Nou. Al Café Savoy, local de luxe en els anys dels que parlo,hi feien els últims retocs per la seva nova inauguració tal com havia sentit feia poc a la ràdio. Si mal no recordo estava i està als baixos de l'Hotel Peninsular propietat de la família Nicolazzi. Aquesta gent portava els fills a estudiar a l'internat del Collell i quan baixàvem a examinar-nos a l' Institut de Girona era el lloc on dinàvem entre les proves del matí i la tarda. Encara que sembli estrany, cada vegada que hi passo pel davant, recordo perfectament el menú d'aquells àpats, que es van repetir durant quatre anys: canelons i, per postres, maduixes amb nata!S'han anat lligant aquests records mentre preparava un plat d'aquests deliciosos i dolços fruits, collits al jardí de casa, que no tenen res a veure amb els maduixots que comprem cada diumenge al mercat de Palafrugell.
