 |
| Pels voltants de Poblet (pocs dies abans) |
Des del 19
de maig l’activitat d’aquest blog ha estat en suspès.
M’ha costat tornar a
posar-me davant del teclat després de l’operació que vaig sofrir a finals del
mateix mes per tal d’extirpar-me el càncer que se’m va descobrir uns mesos
abans. Gràcies a Déu va ser detectat a temps i sembla que tot ha quedat net,
però, a partir d’ara, sempre pendent de la paraula maleïda.
Els dos dies
a la UCI i algunes dificultats en la coagulació de la sang van allargar la meva
estada a la clínica i han afectat, més del normal, les facultats que permeten
dedicar-me a algunes de les meves activitats preferides, com són la lectura i
l’escriptura, la fotografia.... Jo, que sóc un lector incorregible no vaig
poder llegir una sola ratlla durant tot
el mes de juny. Em costava concentrar-me i poder seguir un argument. Fins i tot
em vaig quasi descuidar de com es feia un sudoku, a part de la disminució de
totes les facultats físiques en general.
Tot plegat
ho he anat recuperant i ara l’hi ha
tocat a l’informàtica. Després d’intentar-ho durant quatre mesos, a la fi, puc
escriure quatre ratlles amb sentit i poder explicar-ho altra vegada en aquest
blog.
Les
caminades s’han reduït a mitja hora diària. Això si, des del primer dia de
l’arribada a casa. Quinze dies a la clínica i un mes arrossegant sonda i bossa no van aconseguir aturar-me. Les
“empentes” de la meva dona són les que més hi han fet per fer-ho possible.
Ara, començo
a veure-ho tot més clar i espero poder anar oferint, a qui ho vulgui llegir, les ressenyes de les meves activitats,
lectures i pensaments, si s’escau. He arribat a la conclusió que no s’han de
perdre els ànims, encara que costi, per un mateix i sobretot per fer més
agradable la vida dels que conviuen amb tu.
