El dia que tocava ho vaig fer, però no hi erem tots. Per tant s'havia de repetir. El dissabte passat va ser el dia en el que varem tornar a celebrar el meu aniversari. (65 anys! No és broma!) Ara si que ens haviem pogut reunir tots sis i vaig tornar a bufar les espelmes.
De totes maneres, a casa nostra, sempre que ens reunim tots sis és una festa, pel sol fet de trobar-nos. A les festes es parla, es comenta, es riu i alguna vegada n'hi ha que s'enfaden. A casa nostra també. Però quan hi ha estimació, com en el nostre cas, sempre s'acaba bé.
Algú es pot preguntar: Qui són aquest sis? Doncs molt senzill: els pares, el fill, la filla i les seves parelles respectives. Si hi som nosaltres sis, per mi, ja hi som tots, sense menysprear a totes les altres persones que ens poden acompanyar en determinades ocasions.
No he bufat tantes espelmes com anys he complert, si no solament les dues que per la seva forma ja ho indiquen. Ha de ser divertit, i com més anys fas encara més, veure tota aquella munió de llumenetes que has d'intentar apagar-les d'una sola bufada, mentre demanes un desig o les vas apagant a poc a poc i vas demanant, per si de cas.
Com que les espelmes es porten a sobre d'un pastís, aquest es menja per postres i l'hora de les postres és l'hora dels regals, va arribar el moment de saber quina seria la sorpresa que em tenien reservada per aquesta data, per mi tan senyalada.
Doncs ho van encertar de ple, entre d'altres obsequis i degudament camuflades hi havia dues entrades per anar al Liceu a gaudir de l'òpera Aida des de la tercera fila de la platea. Només hi he estat una vegada al Liceu, en un racó de no sé quin pis, en el que s'havia de treure el cap per veure l'escenari, en un dia d'asssaig i ja em va agradar. No em puc imaginar que serà estar comodament assegut mentre van desfilant davant meu cantants i personatges diversos interpretant un dels meus temes preferits: Egipte!
Que per molts anys ho puguem anar celebrant i gràcies!!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada