Un dia especial

Dels 365 dies que té un any sempre n'hi ha que destaquen per sobre dels altres. Encara que sigui un any normal, sense alts ni baixos, sense celebracions ni contrarietats. Avui seria un d'aquests dies que per mi tenen una significació especial: És el dia del meu aniversari.

No és, però, un aniversari com tots els altres, d'aquells que fins i tot passen desapercebuts per tu mateix. No és com els altres, perquè avui arribo a aquella edat que marca un abans i un després. Avui arribo a la majoria d'edat. No aquella majoria d'edat de pa sucat amb oli que dona permís per anar a votar i no s'hi va o que permet emancipar-se dels pares i un no s'emancipa fins que compleix el doble d'anys com a mínim. És la majoria d'edat absoluta, en la que ja s'ha fet tot el que s'havia de fer, per obligació, a la vida. A partir d'ara ja es poden fer les coses per devoció, si les circumstàncies ho permeten; sempre les maleïdes circumstàncies.

Avui faig 65 anys i sembla mentida. Fa quatre anys que vaig deixar de treballar i sembla que no he treballat mai. No he trobat a faltar la feina ni un sol dia, ni un sol minut, ni un sol segon. No hi he somniat mai. I això que la vaig fer amb gust i il·lusió fins a l'últim moment.

M'he omplert el dia d'activitats diverses, amb la llibertat de poder-les fer o deixar-les de fer en el moment que vulgui i tornar-les re emprendre quan em sembli oportú. Sobre tot procuro no haver de complir un horari fix diari o fer-ho el mínim possible.

També és un bon moment per fer un repàs dels anys passats. Del que ha estat la vida fins ara. Dels desitjos acomplits i dels que no s'acompliran mai. Dels bons moments i dels que no vols ni pensar-hi.

I sobre tot és el moment de pensar en les persones. En les que m'han estimat, en les que m'han ajudat, en les que m'han acompanyat i en totes les que m'estimen, m'ajuden i m'acompanyen. Hi pot haver, també, un petit record per les persones que han estat i són negatives en el meu recorregut, per aprendre'n el que no he de fer, perquè sempre m'ha agradat buscar la part positiva de totes les contrarietats i us puc assegurar que m'ha donat un gran resultat.

Puc dir que fins avui s'han complert tots els meus desitjos, que he aconseguit tot el que m'he proposat, perquè mai he desitjat, ni m'he proposat res, seriosament, que no veiés que ho podia aconseguir. Les utopies no em serveixen, però si que he tingut somnis i fantasies, que per alguna cosa són.

ANHELS

No pots aconseguir el que vols en un sol dia,

si el que desitges ha de perdurar en el temps.

No els vulguis aconseguir amb celeritat extrema,

si no vols, que tots els teus anhels es quedin erms.

Que tot el que cobegis no sigui una utopia,

sinó delers tangibles, a l'abast del teu enginy.

Tant si pertànyen al cos com a l'ésser perpetu,

no vagis més enllà del que afirma el teu dedins.

I un cop hagis guanyat el que tan ansiejaves,

no deixis que ho esborrin, ni el temps ni l'abandó.

Que totes les il·lusions que has delerat un dia,

et faran sentir la vida al teu interior.

(Joan, 1995)