Gemeguen les fulles endutes pel vent,
pels vidres llisquen gotes d'aigua clara,
la fredor no ens atormenta encara.
L'estiu és lluny, ja no es veu, no se'l sent.
"La tardor no és trista" - el sol va dient.
El color s'escampa: groc, torrat... I ara,
la fruita senzilla ens taca la cara.
El bosc ens espera, què pensa la gent?
Gaudim de la llum suau de la tarda.
Pensem que la vida encara segueix.
Vulguem que la nit no ens faci basarda.
Mirem la natura, sempre ressorgeix.
Vivim l'esperança que el nostre cor guarda.
Sentim com la sang es viva i flueix.
Joan
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada