De Sant Petersburg a Moscou (IV)

Sortida de sol all llac Onega

A les vuit del matí del dimecres vam arribar al poble de Kizhi, després de travessar de dalt a baix el segon llac europeu amb més superfície, el llac Onega que, amb més de 1300 petites illes, ofereix als nostres ulls paisatges idíl•lics. Des de la sortida del sol fins a la posta vam gaudir plenament del paisatge.

Cúpules de l'església del Salvador a l'illa de Kizhi

Aquest havia estat un poble de mercaders, sobretot de pells i ullals de morsa. Ara és visita com un museu, des de l'església del Salvador fins a les cases dels antics habitants, el molí i una sauna pública. Actualment hi viu poca gent. Tot està construït amb fusta de bedoll, molt abundant durant tot el nostre recorregut i amb el que es fan tot tipus d'eines i objectes. Les cúpules de l'església quan els dona la llum del sol brillen com si fossin de plata. Assistim a un concert de campanes en un altre de les esglesioles de l'entorn i passegem entre flors i verdor, tot voltats d'aigua. Està prohibit fumar fins i tot a l'aire lliure, un requadre fet de troncs senyala el lloc on hi poden anar els que no se'n poden estar.

Les distàncies són molt grans i hem d'embarcar aviat i navegar durant moltes hores. Sortim del llac Onega, passem pel canal Volga-Bàltic i trobem el llac Blanc per tal d'arribar a la localitat de Kirilov, a vuit km. de la qual hi ha el monestir de Goritzy, que anirem a visitar. Entre les activitats programades hi ha una visita al "Pont de Comandament" , el funcionament del qual ens explicarà el capità, traduït per la nostra guia Catalina. Mentrestant anem passant rescloses, avui en trobarem sis.

Un punt i a part mereix la nostra guia. Dominava el castellà a la perfecció i a més de fer de traductora dels guies locals sabia parlar de tots els temes, des de la història de Rússia, fins a la religió ortodoxa, la manera de viure del poble rus abans i en l'actualitat i sobretot solucionava tots els problemes. Era alta i apersonada, amb una veu potent que tots podíem sentir perfectament i molt amable. En fi una joia.

A Kirilov, prop de Goritzy

Al baixar del vaixell per anar a visitar el monestir de Gotitzy va començar a ploure . Sort que molta part del recorregut va ser per l'interior, tot i així els paraigües van fer molt de servei. És un monestir molt gran, amb procés de restauració i amb un museu força interessant. Actualment hi ha una comunitat de religioses. Al sortir a l'exterior entre la pluja i les obres no va ser una visita massa reeixida. Però l'abundant vegetació i l'aigua del llac, que diu que et rejoveneix si te la poses a la cara, eren prou al•licient. També vam poder gaudir d'un petit concert ofert per un grup d'homes que com tots els que vam sentir durant les visites a algunes de les moltes esglésies va ser d'una qualitat excepcional.

De Sant Petersburg a Moscou (III)

Travessant la primera de les rescloses

Després de l'atrafegada visita a l'antiga capital de Rússia va començar la navegació pel riu Neva i les activitats pròpies de la vida d'un creuer per tal de distreure al personal. És preceptiva la presentació del capità, amb el brindis de ritual, que es va fer a la coberta de la nau. El temps va començar a espatllar-se i quan vam travessar el llac més gran d'Europa, el Ladoga, de 18.000 km. quadrats, les aigües es van moure una mica. Semblava que navegàvem pel mar ja que la terra no es veia per cap costat.

Els boscos, els poblets, les illes i altres vaixells, molts carregats de fusta, varen anar desfilant pel nostre costat. El verd dels arbres i el blau de l'aigua omplien tot el nostre camp visual durant estona i estona. Vam trobar la primera resclosa i tothom va sortir per veure l'espectacle: el vaixell quedava tancat entre les dues comportes i anava pujant, en algun cas baixant, seguint el nivell de l'aigua, fins que podíem navegar altra vegada. Al llarg de tot el recorregut en trobaríem disset més i al final ja quasi ningú en feia cas.

Casa típica, habitada, a Mandrogui

Mandroga o Mandrogui va ser la nostra primera parada. Un poble turístic amb les cases de fusta decorades amb talles i ornaments de tots colors en les que hi podies trobar botigues, tavernes, museus... tal com ha de ser en aquests casos. També hi havia vivendes de gent que hi vivia tot l'any, decorades de la mateixa manera, amb uns coberts a l'exterior que tenien les barbacoes i els samovars a punt d'us. Travessant un dels molts braços del riu amb una barcassa es podia accedir a una espècie de parc ple de figures tallades en fusta dels personatges dels contes de Pushkin. Aquesta barcassa es movia per la força d'un noi que donava voltes a una espècie de torn que enrotllava i desenrotllava el cable que l'estirava; alguns de nosaltres vam col•laborar en aquest esforç. Després d'un dinar típic, com les arrossades d'aquí però amb brotxetes de carn i verdures, el riu Svir ens va conduir al segon llac europeu per la seva extensió, l'Onega, que vam travessar de dalt a baix fins arribar al poble de Kizhi.

Esperant la barcassa

Durant tots aquests dies de navegació vam ensopegar amb el que en diuen les "nits blanques", nits que duren poques hores en les que sempre es pot notar un puntet de claror. Com que passàvem moltes hores navegant, a més d'observar els paisatges vam poder aprendre algunes paraules i expressions de la llengua russa, cantar alguna de les seves cançons més populars, escoltar la història de Rússia, tastar el "té rus", que no és una sola planta sinó una barreja de diferents herbes, fer degustacions de vodka ...

De Sant Petersburg a Moscou (II)

Església de la Sang Vessada o de la Resurrecció

Hi ha tantes coses a veure a Sant Petersburg que per força se n'ha de fer una selecció, ja que es impossible poder abastar-ho tot sense passar-t'hi un considerable nombre de dies. Vam començar a situar-nos fent una visita panoràmica, tal com anomenen a aquest primer contacte amb la ciutat, al llocs més rellevants, fent les parades oportunes per poder immortalitzar-ne la nostra estada amb les corresponents fotografies: esglésies, palaus, monuments, museus...

Les cúpules multicolors de l'església del Vessament de la Sang quan el sol hi dona de ple són un espectacle. Si entres al seu interior l'esplendor dels mosaics tipus bizantí que no deixen ni un espai lliure a les seves parets són impressionants. La catedral de Sant Isaac amb una columnata exterior i un interior també esplèndid necessitaria hores i hores per poder-ho gaudir plenament: la malaquita, el lapislàtzuli i tota classe de marbres són presents a tots costats. Són només dues de les esglésies que no es poden deixar de visitar.

Mosaics de l'esglèsia de la Resurrecció

A l'avinguda Nevsky, la més important de la ciutat, també varem visitar la catedral de Kazan que guardava la cèlebre icona de la Mare de Déu del mateix nom, que protegia la família Romanov. Va ser construïda per celebrar la victòria contra Napoleó. Tot el carrer està ple de monuments, botigues i molta animació durant tot el dia.

Vam dedicar una bona estona per visitar la Fortalesa de Sant Per i Sant Pau, situada en una illa i sobretot la catedral del mateix nom on hi ha enterrats la majoria de tsars i tsarines des de Pere el Gran. Vam haver de fer molta estona de cua tot admirant la gran agulla que arriba fins a 123 metres que culmina el campanar del temple. Al tocar les dotze del migdia surten al balcó un conjunt de músics (de carn i ossos) que interpreten una peça musical. Com totes les esglésies ortodoxes està profusament decorada amb mosaics, columnes, aranyes de cristall i tot classe d'ornamentacions.

La fortalesa de Sant Pere i Sant Pau des d'una finestra de l'Ermitage

Sant Petersburg és una ciutat creuada per 86 rius, per canals que tenen 300 km. de llargada i més de cent illes a la part del delta del riu Neva. No és estrany que una de les majors atraccions és un passeig per aquestes vies fluvials tot admirant les perspectives que ofereixen el gran nombre de construccions que es poden veure tot navegant.

Hi ha tantes coses per visitar que no es dona l'abast i ara no pararíem d'anar-les comentant però el que no es pot deixar és el Museu de l'Ermitage. Construït per Catalina II, diu que conté 2.700.000 obres d'art que s'exposen en 420 sales; per veure-ho tot s'ha de fer un recorregut d'uns 24 quilòmetres. Amb tantes meravelles per admirar, inclosos els propis palaus que el contenen, surts d'allà mig marejat. Si en poguéssim veure un trosset cada dia!

Tot admirant els tresors de l'Ermitage

De Sant Petersburg a Moscou (I)

Recorregut del viatge per terres i aigues de Rússia (Cliqueu sobre el mapa)

Fer un viatge per Rússia sol estar en els plans de moltes persones que els agrada conèixer països nous. Quan va sortir l'oportunitat ens hi vam enganxar tot seguit. Feia temps que ens havíem plantejat dur-lo a terme i van ser en Pepe i l'Elena, els nostres companys dels viatges de l'Imserzo i del creuer per les Illes Gregues de la tardor passada, que ens van acabar d'enllaminir. No ens ho vam pensar gaire i ho vam tirar endavant: onze dies de mitjans de juny, per anar de Sant Petersburg a Moscou amb un creuer fluvial navegant pel Volga i altres rius, llacs i canals de la geografia russa.

Després de fer una parada de tres hores a Viena, vam arribar a Sant Petersbursg, abans coneguda com a Leningrad i més abans com a Petrograd; segona ciutat de Rússia i antiga capital. Vam embarcar en el "M.S.Zósimo Shashkov", un dels molts vaixells que fan aquest recorregut. Res a veure amb les grans naus que creuen els mars d'un costat a l'altre, ni per les comoditats, ni pels espais que aquelles ofereixen; no cal oblidar, però, que comencem a navegar per un riu, per gran que sigui.

Només de trepitjar la recepció un grup abillat amb els vestits típics ens ofereixen el pa i la sal al ritme de la música típica russa i seguidament coneixem la que serà la nostra cabina on dormirem durant deu nits. D'acord al que hem dit dels espais una mica petita, amb un bany per un sol usuari i buscant lloc on ubicar les maletes.

Ens informen del "drets i deures" com a viatgers i usuaris del vaixell i de les activitats que dia a dia ens aniran presentant. Al menjador ens agrupem per afinitats i ens situem en una taula fixa per tots els dies de navegació. Durant tots els dies el menjar fou molt més que acceptable i la por a la cuina russa es va esvair tot seguit. A més a més el servei ens va tractar amb gran amabilitat des del primer moment, igualment com totes les altres persones que treballaven a la nau.

Ja estàvem a punt per descobrir una de les ciutats, diuen, més boniques d'Europa. Havíem sortit de Palafrugell a les dues de la matinada i ja era hora de comprovar si els llits de la nostra cabina eren prou còmodes per refer-nos de les hores de viatge, de les esperes i del nerviosisme per les novetats que s'anaven presentant.

Quin estiu!

Assegut al sofà del menjador sento ploure a bots i barrals. Estic llegint "El professor", un psicotrhiler, tal com diu la portada del llibre, de John Katzenbach, un autor que acabo de descobrir amb aquesta obra. Pels altaveus sona la veu d'Amy Winehouse, la cantant que fa poc van trobar morta al pis de casa seva. Tot plegat com una tarda d'hivern si no fos que vaig amb màniga curta, xancletes i la llar està apagada. Llibre, música i temps sembla que s'han posat d'acord. Però estem a finals de juliol, d'un estiu que no es veu per cap costat.

Des del mes de maig que no he escrit res a aquest blog per motius diversos: haver estat uns dies fora, per una avaria greu al meu sistema informàtic i també... per una mica de mandra, que sense fer calor sembla que no hauria d'aparèixer, però que t'ataca quan menys t'ho esperes i no hi ha res a fer. No vol dir que m'estigui sense fer res sinó que les energies es deriven cap a un altra costat. La lectura, la televisió, els sudohkus, el bricolatge, el jardí, els àpats amb familiars i amics i les estones passades amb el nostre net Arnau han omplert tots els moments del dia. També vam començar a anar de bon matí a caminar per la platja de Llafranc, entre la sorra i l'aigua, que diu que va bé per les cames quan s'arriba a certa edat, però el temps ho va estroncar. Ara, les ganes d'escriure no apareixien per cap lloc, fins que avui, aquest dia trist i plujós ho ha propiciat.

Amb l'ordinador a punt, per gentilesa del meu fill i del meu gendre, puc començar una altra vegada a fer arribar, al que ho vulgui llegir, tot el seguit d'activitats, interessos i inquietuds que em mouen perquè la vida sigui una mica més plaent. Començaré, a partir de demà, a descriure el nostre viatge a Rússia; un creuer fluvial des de San Petersburg a Moscou on feia temps teníem els ulls posats.