Pel·lícules en 3D

Des de l’estrena de la pel·lícula de James Cameron AVATAR, projectada en tres dimensions, s’han multiplicat les opinions d’entesos i de no tan entesos que, com sempre, sembla que hi entenen molt, sobre aquest sistema de projectar imatges cinematogràfiques.

Primer de tot, cal dir, que, segons la meva manera de pensar, val molt la pena anar a veure AVATAR, en 3D. Són més de dues hores i mitja que passen sense donar-te’n compte. Això sol ja vol dir alguna cosa. És una pel·lícula per gaudir dels paisatges i dels efectes especials. Jo diria que la història, en aquest cas és el de menys. I com en tots els espectacles has de saber el que vas a veure abans d’entrar al cinema. No val comparar-la amb altres produccions parlant, per exemple, dels diàlegs i dels missatges que porten implícits, tal com he sentit aquests dies per la ràdio.

Tal com passa amb el cine IMAX, es necessiten unes ulleres especials per gaudir d’aquest efecte tridimensional. Actualment ja es pot adquirir tot el necessari per la projecció en 3D a qualsevol lloc, suposo que el que deuen faltar són pel·lícules disponibles per poder-les veure amb aquest sistema.

No sé si davant l’èxit d’aquesta pel·lícula se’n filmaran moltes més ma, però sembla que algunes marques de televisions ja comencen a tenir a punt algun aparell que va en aquesta direcció. Sony i Panasonic són les que ho tenen més avançat; també he llegit alguna notícia referent a Philips. De totes maneres crec que la cosa va per llarg.

S’estan fent experiments com el de TV3, que ha filmat, per emetre-la aquest 2010, l’obra que es va representar al Teatre Nacional de Catalunya “Llits”. En ella es mostra el recorregut vital d’una persona des que neix fins que mor i la seva relació amb els llits. I intervenen la dansa, el circ ...i altres disciplines teatrals, amb música d’en Lluís Llach i cançons interpretades per Lídia Pujol i Albert Pla. Les ulleres per poder-ho veure seran fàcils d’adquirir, però i els aparells de TV? Quins seran compatibles amb el sistema?

Com que tot va per llarg, conformem-nos anant a veure AVATAR, on la diversió està assegurada i ja en parlarem d’aquí un temps.

Concert a l'Auditori de Girona

Sala Simfònica de l'auditori de Girona

Si varem acomiadar l’any amb un concert al Palau de la Música, varem donar la benvinguda al 2010 amb un altre concert, aquesta vegada a l’Auditori de Girona. Ha estat l’Orquestra Simfònica del Vallès la que ens ha ofert un programa sota el títol de “Festival de Valsos i Danses”.

Segons els comentaris d’algunes persones que ens envoltaven, esperaven veure un grup de ballarins que ens oferirien les seves habilitats al ritme de valsos i polques. Ja estaven preocupats, més ben dit preocupades, al veure que l’escenari estaria ocupat per l’orquestra i els nois i noies dansaires no tindrien espai per a ballar o que nosaltres des de dalt de tot, que és allà on estàvem, no els podrien veure. Com molta gent que assisteix a determinats espectacles no saben el que van a veure i sense cap vergonya donen opinions i consells d’allò del que no en saben res.

Al donar-se compte que allà només escoltarien música van criticar a la veu en of quan va parlar d’espectacle al dir que desconnectéssim els mòbils, dient que allò no ho seria un espectacle, perquè ni ballarien, ni cantarien, ni representarien cap obra de teatre. Sort que al final van proclamar en veu ben alta que els havia agradat molt. Escoltar determinades converses té el seu punt de diversió.

Només s’havia de mirar el programa de mà per veure que el que s’interpretaria de veritat. Encara que hi figurés tota la família Strauss (tres Johanns i un Josef), de valsos, tal com la majoria entenem, només n’hi havia un. Al final i fora de programa també van sonar les notes del “Danubi blau”, no podia ser d’altra manera, acompanyat d’una nadala, en aquest cas de “El noi de la mare”, corejada per tothom i de la marxa que tothom espera per poder picar de mans tot tancant el concert.

Feia temps que volia escoltar l’Orquestra Simfònica del Vallès, perquè en tenia molt bones referències. Ara, després del concert al que vaig tenir el goig d’assistir encara en tinc més ganes de tornar-hi i sobretot al llegir al programa, entre d’altres coses: “ ... va néixer l’any 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’ôpera de Sabadell. Un any més tard, es convertí en l’única orquestra simfònica de l’Estat espanyol organitzada empresarialment com a societat anònima laboral, en la que els seus músics i treballadors són alhora els propietaris i accionistes. Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l'OSV en una orquestra molt especial, una orquestra que viu com cap altra del seu públic, dels seus concerts, de la seva qualitat... “

Si en teniu ocasió, assistiu a un dels seus concerts i ja m’ho sabreu dir.
També us recomano que aneu a l’Auditori de Girona. La seva programació i les seves condicions tècniques valen la pena

Un nou any

Ja som al dia dels Reis. Vol dir que les Festes s’han acabat i tornem a la rutina de cada dia. Ara comença de veritat l’any 2010, sense maquillatges de festes, regals i bons àpats. Els que estem jubilats també seguim uns hàbits diaris encara que no anem a treballar per tal de guanyar-nos el sou, que per altra part ja tenim ben merescut. Afrontem un nou any ple d’incògnites de les que anirem veient la solució a mida que passin els dies. Esperem que les x, y o z es vagin aclarint a favor de cadascun de nosaltres. Aquest, almenys, són els desitjos de la família, que des d’aquí represento.

Bon any 2010 a tothom !!