dimarts, 16 d’agost del 2011

De Sant Petersburg a Moscou (XI) 10 Panoràmiques

Sant Petersburg des de dins de l'Ermitage

Cases a Mandroga

De Mandroga a Kizhi

Kizhi, al llac Ònega

Fent-se fosc, camí de Goritzi

Sortint de Goritzy

A Yaroslav

Prop de l'embassament de Rybinsk, després de Yaroslav

De Yaroslav a Úglish

Moscou des d'un dels ponts del riu Moscova


dilluns, 15 d’agost del 2011

De Sant Petersburg a Moscou (X) 10 cúpules/Feu click sobre cada una

Sant Petersburg. Església de la Sang Vessada

Kizhi. Cúpules de fusta de la Parroquia del Salvador

Yaroslavl. Església del Profeta Elies

Yaroslavl. Església de Sant Nicolau

Uglich. Sant Dimitri Ensangonat

Uglich. Catedral de la Transfiguració

Uglich. Catedral de la Epifania

Moscou. Església de Sant Basili

Moscou. Església del Mantell de la Verge; dins del Kremlin

Moscou. Catedral de l'Assumpció; dins del Kremlin


diumenge, 14 d’agost del 2011

De Sant Petersburg a Moscou (IX) 10 Instantànies /Feu "clik" sobre cada una

Tranquilitat a Kizhi

Com netejar-se les sabates

Espai per a fumadors

Monjo sota la pluja a Sant Ciril

Voltes i més voltes per moure la barca

Campana a la mateixa barca

Fins i tot la trobem a Sant Petersburg, dins la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau

No n'hi caben més!

Des de Rússia amb amor, però amb caviar


Buscant l'ombra al carrer Arbat de Moscou. En Pepe també


divendres, 12 d’agost del 2011

De Sant Petersburg a Moscou (VIII)

Sostre d'una de les estacions del Metro de Moscou

No podíem marxar de Moscou sense visitar i viatjar amb el cèlebre metro de la ciutat. Ja ho havíem fet amb el de sant Petersburg i tot i l 'espectacularitat d'aquest últim no hi ha punt de comparació. Als dos s'hi accedeix per una escala mecànica amb un pendent espectacular, que en els dos casos arriba a una profunditat de quasi 100 metres. Mirant a la gent que pugen o baixen a l'inversa que nosaltres es pot veure la seva inclinació cap endavant o cap endarrere per tal de mantenir l'equilibri amb el pla de l'escaló on estan situats; s'ha d'anar en compte a col•locar-te a la dreta per deixar passar a la gent que van més ràpid, com a pertot arreu, però en aquest cas van a una tal velocitat que millor que no et trobis pel mig del seu camí.

Les estacions del centre del de Moscou tenen una ornamentació de luxe, que varia en cada una d'elles: làmpades, vidrieres, relleus, columnes, estàtues... Algunes d'aquestes últimes en les que hi ha representats animals, sobretot gossos, tenen el musell gastat i brillant per les mans que hi passa la gent per tal de que els hi doni sort. Nosaltres també ho vam fer, només faltaria que deixéssim passar l'oportunitat. Diuen que Stalin
va fer-lo construir d'aquesta manera per tal de compensar a la classe treballadora per la diferència existent entre les seves cases i les dels burgesos.

Panoràmica de Moscou, poc abans de la tempesta.

Després de creuar un dels ponts de la ciutat, tot observant unes magnífiques vistes a un costat i a l'altra, ens vam dirigir altra vegada a la Plaça Roja per tal de fer-hi una última visita. Quan estàvem a punt de passar pel davant de la Tomba del Soldat Desconegut, al Jardí Alexander al costat de la muralla del Kremlin, uns núvols que semblaven sense cap perill, es van ajuntar i de cop i volta es va desencadenar una tempesta d'aigua, trons i vent que en pocs moments vam quedar xops de dalt a baix, tot i els paraigües que portàvem que en pocs moments van quedar inservibles. Ens vam aixoplugar en una espècie de cobert on tots eren turistes orientals menys nosaltres. Alguns varen pagar les conseqüències de la mullena amb una visita al metge una vegada tornats a casa.

Catalans a Kizhi

Més tard tornaríem al mateix lloc per veure el canvi de guàrdia, després de relaxar-nos de l'ensurt en un dels bars de la famosa plaça i fer-nos les últimes instantànies de record. Segur que m'he deixat moltes coses en el tinter com la fotografia que ens vam fer amb la bandera catalana al poble de Kizhi on una turista madrilenya que s'havia unit al nostre grup es va esgarrifar i ens va dir qui sap que tot apartant-se de nosaltres.

Deixem enrere Moscou la bella i les Nits Blanques de Sant Petersburg, juntament a tots els pobles, ciutats i paisatges del nostre recorregut per Rússia per dirigir-nos a Viena, després de tenir algun problema amb les màquines que havien de validar el meu passaport. Per fi tot es va arreglar, després dels nervis propis d'aquestes circumstàncies, gràcies a l'amabilitat de la nostra guia Catalina i d'una empleada de l'aeroport moscovita.



diumenge, 7 d’agost del 2011

De Sant Petersburg a Moscou (VII)

A la Plaça Roja

Moscou em va sorprendre; molta gent ens havia dit que una vegada vista la Plaça Roja poca cosa més valia la pena. No hi estic gens d'acord, una gran quantitat de places, parcs i jardins amb infinitat de monuments, juntament amb les perspectives que s'ofereixen des dels ponts que travessen el riu Moscova permeten conèixer millor la ciutat i gaudir, tot passejant, de vistes impressionants.

Si que és veritat que el primer que vam visitar va ser la Plaça Roja. Acostumats a veure-la per televisió en les grans manifestacions i desfilades de l'època comunista, potser no la vam veure tant gran com recordàvem, però és igual d'impressionant. Les muralles d'el Kremlin a la dreta i la catedral de Sant Basili al fons, juntament amb els altres edificis fan un fort impacte. No parem de fer fotos. Hi tornarem dues vegades més i sempre ens sorprèn una cosa o altre, sobretot la il•luminació nocturna.

La campana del tsar

Sempre m'havia pensat que de Kremlin només hi havia el de Moscou i només era l'edifici o conjunt d'edificis amb el parlament i govern de l'estat. Però ni una cosa ni l'altra són veritat . Kremlin és el nom rus de les ciutadelles emmurallades que hi havia hagut a moltes ciutats russes i el que vam visitar és sobretot un gran parc en el que a més a més d'edificis governamentals i de serveis hi la cinc esglésies ortodoxes al voltant d'una gran plaça. Podíem passejar lliurament per la major part del recinte però no estava permès baixar de les voreres ni creuar els amplis carrers sense passar pels passos de vianants; en cas de no complir les regles els vigilants feien sonar un xiulet tot indicant-te el que havies de fer.

Tot passejant ens trobem, en una de les voreres, amb la "campana del tsar", amb un pes de 210 tones , dotze de les quals es van desprendre al no resistir l'aigua freda que li va caure a sobre per apagar un incendi. Més enllà també trobem un gran canó, fos en bronze l'any 1586 que, un cop fet i degut al seu pes, unes 40 tones, no ha servit mai. Res més que deliris de grandesa "dels tsars de totes les Rússies" .

Els Grans Magatzems GUM (En rus "Principals Botigues Universals)

Com és preceptiu vàrem visitar alguna botiga. En una d'elles, com al•licient perquè compréssim ens van oferir uns "Xupitos" de Vodka. També ens vam passejar pel carrer Arbat, que sovint hem trobat a novel•les i pel•lícules d'espionatge. No és res de l'altre món, però allà vam dinar i vam anar a veure la casa on va néixer el famós escriptor Alenxandr Puixkin. També vam passejar-nos per les galeries del centre comercial que hi ha a la Plaça Roja, les GUM, que existien a tot el país i que aquest edifici n'era la seu central.


dissabte, 6 d’agost del 2011

De Sant Petersburg a Moscou VI)

Arribada a Úglich

Avui fem l'última parada abans d'arribar a Moscou. Passem tot el matí a Üglich, hi hem arribat molt aviat tot observant els reflexos d'alguns campanars de la ciutat a les aigües del Volga. Al posar els peus a terra ens ha rebut un conjunt musical tot esperant treure algun guany de la música que interpretaven.

Hem començat visitant vàries esglésies, la majoria amb les parets cobertes amb pintures al fresc que en alguns casos era permès fotografiar i en altres no, com a tot a Rússia. Normalment, però, si pagaves un tiquet a l'entrar podies fer servir la càmera tant com volies. El curiós és la quantitat d'edificis religiosos que s'han conservat després de tants anys de comunisme. No havia vist mai tantes ciutats juntes amb tantes esglésies, fora de les de Itàlia.



Animació al carrer

Al passejar-nos per la població vam ensopegar amb una banda vestida amb uniformes del temps napoleònic que animava un grup de ciclistes, de totes les edats, amb bicicletes de tot tipus i amb gran quantitat de globus que arribaven d'algun recorregut per celebrar no sé quina festa. Llàstima que la pluja va deslluir una mica l'espectacle.

Ens van cridar l'atenció unes cúpules de color blau cel que feia estona havíem vist com a acabament de la perspectiva d'un passeig enjardinat. Ens hi vam acostar després de caminar una bona estona i vam arribar a una església oberta al culte però amb l'interior encara per reconstruir i amb una escala de fusta mig desballestada, que al pujar-hi t'hi jugaves l' integritat física.

Últim capvespre de navegació

La gent va aprofitar el matí per canviar moneda davant la proximitat de la capital. S'ha de dir que normalment és fàcil treure diners dels caixers automàtics amb la tarja de crèdit i que amb molts llocs també te l'accepten. No passa el mateix, però en la majoria de parades ambulants, que és allà on es troben les oportunitats, on només accepten rubles.

Aquella seria l'última nit de navegació; després ja estaríem varats en el port fluvial de Moscou fins que marxéssim. Per això es va fer el sopar del capità, tal com és costum, que va passar taula per taula per tal de brindar amb tots els passatgers. El menú va ser esplèndid i val a dir que durant tot el viatge vam menjar molt bé; des d'un bon començament es van esvair les pors de "a veure que ens donaran aquests russos per a menjar!"

Després del sopar els viatgers que havien participat en activitats artístiques van oferir el resultat del seu aprenentatge a tots els altres, com en una festa de fi de curs d'una escola qualsevol.


dilluns, 1 d’agost del 2011

De Sant Petersburg a Moscou (V)



Cada matí ens desperta una piuladissa d'ocells acompanyada d'una música suau que ens arriba a través del canal musical i d'informació del vaixell. D'entre les activitats del matí ens ofereixen la possibilitat de conèixer les costums de prendre el té rus, del que ja vaig parlar, acompanyat de diferents blinis, que són unes pastes típiques fetes de farina, ous, llet i llevat, de formes diferents, soles o farcides de diferents productes. El té es fa amb el samovar, un aparell metàl•lic o de ceràmica que manté l'aigua en estat d'ebullició, molt popular a tots els països orientals.

Samovar a punt per aprendre el té

A la tarda fem parada a la ciutat de Yaroslavl, ciutat industrial, a 250 km. de Moscou amb el centre històric Patrimoni de la Humanitat i una de les seus del mundial de futbol del 2018. Com a la majoria de poblacions hi ha moltes esglésies, totes amb les cúpules de colors variats, de ritus ortodox. Com en totes no hi ha bancs i per tant els fidels que assisteixen a les misses estan drets durant les dues hores que com a mínim dura la cerimònia. Es nota una gran devoció i les dones van totes amb el cap tapat per un mocador, a l'estil de les àvies de casa nostra de fa anys, no de color negra sinó dels que es fan servir actualment.



Església del Profeta Elies

Per arribar a Yaroslavl hem travessat l'embassament de Rybinsk, un llac artifical de 140 km. de llargada i ens hem desviat direcció est per tornar, després de la visita, a passar-lo per la part sud i emprendre el camí de Moscou pel riu Volga. La ciutat, per tant, és al costat de l'aigua podent gaudir d'unes vistes impressionats tant des d'un costat com a l'altre. És costum que des d'un dels miradors les parelles es facin un petó per tal d'assegurar la tornada a la ciutat en un pròxim futur. Com molts dels nostres companys de viatge vam complir amb la tradició.

Perspectiva de Yaroslavl

Una de les visites va ser al Palau del Governador amb una bona col•lecció d'art. Acompanyaven els diferents grups unes guies que representaven a les filles del mandatari, vestides d'època, que ens reservaven una sorpresa pel final del recorregut: a la sala de ball del palau i mentre preníem una copa de xampany ens van oferir un concert amb valsos i minuets. Unes "filles" tocaven els diferents instruments, mentre les altres feien sortir els visitants a ballar. M'hauria volgut fondre quan vaig veure que se m'acostava una de les noies per tal d'acompanyar-la en una de les danses