Picasso a Horta de Sant Joan

La primera vegada que vaig sentir a parlar de la relació de Picasso amb Horta de Sant Joan va ser a finals dels anys seixanta quan vaig adquirir una col·lecció d'obres sobre art on un dels volums estava dedicat a aquest pintor. Hi havia una reproducció de "La bassa", un dels quadres més característics dels començaments del cubisme, a sota de la qual hi figurava el nom de la població en la que s'havia inspirat quan hi havia residit durant una temporada. A partir d'aquí em vaig interessar per Horta de Sant Joan, buscant la seva situació en un mapa i per saber el perquè Picasso havia elegit aquest poble a la província de Tarragona, concretament a la comarca de la Terra Alta (en aquells anys el nom de les comarques de Catalunya ens era més aviat desconegut, només sabíem el nom de les més properes i encara amb no massa claredat).

Dons bé, Picasso va fer estada a Horta de Sant Joan dues vegades. La primera convalescent, a partir de l'estiu de 1998 invitat pel seu amic Manuel Pallarés, fill d'aquesta població i estudiant a Barcelona, on es van conèixer. Era cinc anys més gran que ell i una persona assenyada, per això els pares de Picasso van veure que l'amistat amb el seu fill podria podruir-li una bona influència i van animar aquesta amistat. Aquesta estada es va perllongar fins el febrer de 1899.

La segona va tenir lloc al cap de deu anys, durant el període de maig-agost del 1909. Aquesta vegada en companyia de Fernande Olivier, la seva parella. Al no estar casats els va portar algun problema en relació amb els veïns del poble; fins hi tot algunes dones van arribar a tirar pedres al balcó de la casa on residien, "L'Hostal del Trompet", situat a la plaça del poble.

Aquests mesos corresponen del tot al moment de la seva gran aventura cubista, que tindria en l'obra d'Horta un destacat punt d'inflexió.. Durant aquells dies també duia al damunt una màquina de fotografiar, amb la que va realitzar una sèrie de fotografies que corresponen a les cases del poble, al seu entorns i a algunes persones, com la seva companya Fernande o diversos personatges d'Horta.

El Centre Picasso d'Horta vol ser un homenatge permanent al pintor malagueny i pretén aplegar la reproducció, el més fidel possible de totes les obres que va crear a Horta i amb les quals va immortalitzar aquest poble. Allà hi podem trobar una mostra dels lligams profunds que uneixen aquesta terra amb el gran artista, lligams que ell mateix va sintetitzar en la cèlebre frase: "TOT EL QUE SÉ HO HE APRÉS A HORTA"

Per la Terra Alta i El Matarranya (III)

Esmorzar als Ports

"Lo Perot"

Ja he comentat que el nostre "centre d'operacions" estava situat a Horta de Sant Joan i concretament a l'hotel Miralles, del que tantes vegades n'havia sentit parlar en el programa d'en Pere Tàpies a Catalunya Ràdio: "Tàpies variades".

Cada dia sortíem d'allà per dirigir-nos a les diferents poblacions dels voltants. El dijous al matí acompanyats per en Salvador Miralles i la seva "flota" de 4X4 i furgonetes vam fer una petita excursió endinsant-nos, fins allà on vam poder, pel massís dels Ports. Unes estones a cavall dels vehicles i unes altres a peu vam poder descobrir la bellesa del paisatge. Entre una verdor exuberant, tot sentint còrrrer l'aigua al nostre costat vam anar escoltant les explicacions del nostre guía d'avui, en Salvador, gran coneixedor i propagador de les belleses de la zona.

Vam poder-hi veure el Mas de Quintet, on va estar Picasso alguna temporada i la cova on anava a dormir, alguna nit, amb els amics, segurament per estar més a prop de la natura que de la que no en podia gaudir a Barcelona. També vam visitar una pedrera, avui abandonada, d'on se'n treia un marbre rosat que ja voldríem pels nostres banys.

A mig matí vam fer una parada a l'àrea de lleure de la Franqueta, on al costat del riu i de la font, a sota d'un arbres frondosos, vam poder gaudir d'un bon esmorzar a base de "pa estirat" (una espècie de coca de la zona) sucat amb tomata i abundant pernil de Terol, tot acompanyat d'un bon vi de la Terra Alta; acabant amb dolços típics d'Horta. En Salvador Miralles va acabar l'àpat amb l'explicació d'una sèrie d'acudits, com té per costum al finalitzar molts àpats a casa seva, per tal d'animar als grups de gent que seran la seva millor propaganda.

Després ens vam dirigir al convent de Sant Salvador al peu de la Muntanya de Santa Bàrbara. La seva església, dedicada a la Mare de Déu dels Àngels (s. XIII) és el principal monument religiós templer que es conserva a Catalunya. Durant el s. XVI hi visqué, durant 12 anys, el frare franciscà conegut com Sant Salvador d'Horta, nascut al poble gironí de Santa Coloma de Farners. D'aquí ve el nom de tot el conjunt. No gaire lluny i abans d'anar a dinar encara vam tenir temps d'admirar "Lo Perot", una olivera bimil·lenària, declarada arbre monumental per la Generalitat de Catalunya.

Un dels protagonistes d'aquesta sortida va ser sens dubte en Salvador Miralles. Amb nosaltres va ser un amfitrió perfecte. Va exercir d'hoteler enamorat de la seva feina, de guia turístic, d'animador, de disc-jcoquey, de venedor de productes típics... Ens va oferir una cuina del país immillorable, en relació qualitat-preu Qui va voler també va poder degustar el Crestó, carn escabetxada de cabrit blanc, capat (d'aquí ve el nom), criat a la muntanya , pagant un petit suplement, que va entusiasmar a tots els que el van provar..

Durant els cinc dies la gent del grup va poder aprofitar per adquirir, sobretot, els productes de la comarca en la que ens trobàvem i els de les comarques veïnes: vi de Gandesa, préssecs de Calanda, pernil de Terol, formatges, galetes, pastissets, ametlles, melmelades... Tothom, qui més qui menys,va pujar a l'autocar amb paquets, paquetets i paquetassos amb el que no cabia a les maletes.

Per finalitzar, he de destacar, que els efectes de l'incendi del que tant en van parlar els mitjans de comunicació, del que deien que fins hi tot havia fet anul·lar reserves per visitar Horta de Sant Joan poden passar "quasi " desapercebuts.

Per la Terra Alta i El Matarranya (II)

Carrer de Calaceite

Escala del cor de la catedral de Morella

Tots els altres pobles que vam visitar tenen una part antiga espectacular amb unes esglésies pròpies de grans capitals. Un no es pot explicar com va ser possible la seva construcció si no és per l'importància que devien tenir els que manaven en cada un d'ells. No m'entretindré a parlar de qui eren aquestes famílies ni que varen fer, ara és més important el que en queda i del que nosaltres en podem gaudir.

Caminar per aquestes poblacions és una sorpresa constant a cada cantonada, difícil de ser reflectit en fotografies. A més a més de les que ja he anomenat vam poder gaudir de la Fresneda, Alcañíz, Calaceite, Vall-de-Roures, Morella (a la Província de Castelló) i d'Horta de Sant Joan. En tots ells són normals les pujades i les escales per tal de fer un recorregut pels seus carrers. Sort que s'ha d'anar a poc a poc per tal de no deixar-se cap racó on hi hagi alguna senyal que indiqui el passat d'aquell poble. Senyals que moltes vegades ens passarien desapercebudes si no fos per les explicacions dels guies que ens van acompanyar moltes vegades.

D'entre tots els pobles que vam visitar i sense desmerèixer els altres destacaria Morella. És el que em feia més il·lusió de poder conèixer i no em va decebre. La muralla i l'entrada per la porta de sant Miquel i els carrers amb porxades a cada costat. La catedral amb dues entrades majestuoses, un altar barroc enlluernador i una escala per pujar al cor, situat al mig de l'edificació, crec que única al món, així com el seu orgue..

També van ser molt interessants els museus. Quasi a cada lloc teníem concertada la visita a un o altre. Ja he anomenat el museu ibèric de Queretes i del dedicat a la Batalla de l'Ebre a Gandesa. A Morella, cosa sorprenent, en vam veure un sobre els fòssils de dinosaures trobats a la zona. A Calaceite el Museu d'Arqueologia Joan Cabré, on a més de les troballes d'aquest important arqueòleg hi havia una part dedicada a les eines, estris i manera de viure dels pagesos d'altres temps. A Horta de Sant Joan no podíem deixar de visitar el Museu Picasso, amb una exposició dedicada a la segona estada del pintor a la població ara fa 100 anys. Amb aquest motiu es feien dues exposicions més en memòria d'aquest fet: una al convent de Sant Salvador sobre les fotografies que ell mateix havia fet d'aquest poble i dels voltants i una altra, a l'antiga presó, sobre la relació amb el seu amic Manuel Pallarès que és qui el va portar a casa seva, a Horta, per tal de què es refés d'una malaltia.

Sobre aquesta població hi ha una campanya per restablir el nom del poble tal com era antigament: Orta, sense la h. Veurem si se'n sortiran.

Tampoc puc deixar de mencionar la llibreria Serret a Vall-de-Roures. El seu propietari, Octavi Serret, ha estat premiat enguany amb el Premi Nacional de Cultura per la Generalitat de Catalunya pel seu compromís amb la literatura catalana i per la publicació de llibres en català sobre el Matarranya i terres del voltant. No me'n vaig poder estar, després de felicitar al premiat, d'adquirir dos llibres d'en Josep Mª Espinàs relacionats amb les terres que estem trepitjant: "A peu pel Matarranya" i "A peu per la Terra Alta".

Per la Terra Alta i El Matarranya (I)

Celler Cooperatiu de Gandesa

Celler cooperatiu de Pinell de Brai

Un magnífica sortida per aquestes dues comarques del sud de Catalunya durant cinc dies, establint la nostra base d'operacions a l'hotel Miralles d'Horta de Sant Joan. Un viatge per terres del nostre país, molt desconegudes per la majoria, que valen la pena ser visitades pel seu paisatge, per la imponent arquitectura dels diferents pobles, per la gastronomia i per l'amabilitat de la gent.

Només d'arribar, després d'un viatge de quatre hores i mitja en autocar, un cop instal·lats i ben dinats a un dels hotels de referència d'aquestes terres vam estrenar el nostre recorregut amb una visita al Celler Cooperatiu del Pinell de Brai, anomenat "Catedral del Vi" de Catalunya. Obra de Cèsar Martinell i Brunet, arquitecte deixeble de Gaudí. A la façana principal hi ha un fris de ceràmica vidrada, obra del pintor ceramista Xavier Nogués i Cases. Tot el conjunt és una obra d'art. Aquí van començar les compres, després d'una degustació, que la majoria del nostre grup va fer en abundància durant esl cinc dies de durada del viatge.

Una altra Cooperativa que també vam visitar, obra del mateix autor, va ser la de Gandesa. No té els mosaics de l'anterior a la façana però té unes torres, usades com a dipòsits d'aigua, que la caracteritzen. La sorpresa va ser la guia que ens va acompanyar durant tota la tarda. D'origen búlgar, ens va parlar sempre amb un català perfecte i amb uns coneixements d'història del nostre país que ja voldríem molts de nosaltres També vam visitar el Centre d'Estudis de la batalla de l'Ebre, ja que Gandesa com a cruïlla de camins entre Catalunya, València i Aragó, en fou protagonista principal.

Pel matí del mateix dia ens va sorprendre el poble de Queretes o Cretas, ja que pertany a l'Aragó. Un conjunt de carrers, voltes i porxades que impressionen en un poble de sis-cents habitants. Com va ser comú a tots els pobles de la Franja, et podies dirigir a tothom en català. Al "Centre de visitants" ens van vam poder assabentar-nos del seu passat relacionat amb els ibers. Aquest centre és un dels molts museus que hem anar visitant aquests dies, on com ja sol ésser força normal avui dia, tot està explicat d'una manera clara i concisa a l'abast de la majoria. A l'església les dones van poder discutir i donar la seva opinió sobre si el mantell que lluïa la Verge del Pilar, just acabat d'estrenar, era brodat a mà o a màquina, cosa que va ocupar molta estona de la visita.