Sant Jordi és una de les diades amb les que em sento més identificat, tan per la seva relació amb la lectura, la meva activitat preferida, com pel sentit de catalanitat que té tota la jornada. Quan passes pels carrers cèntrics el cor s’eixampla de satisfacció al pensar que en cap altre lloc del món es celebra una festa com aquesta i a més a més en dia de treball. No seria el mateix si el dia fos festiu, en els anys que com aquest cau en cap de setmana, molta gent ho aprofita per fer altres activitats i sobretot hi faltaria el caliu de les escoles en les hores del matí.
A Palafrugell té un significat especial per ser l’aniversari de la mort de Josep Pla, en motiu del qual s’organitza la lectura continuada d’una de les seves obres, al Teatre Municipal, aquest any “Girona, un llibre de records”. M’apunto sempre com a voluntari per ajudar en la fluïdesa d’aquest acte ajudant i orientant a les altres persones que tenen a bé participar-hi, durant les dues primeres hores de lectura del matí.
Abans però he de fer una volta per les parades per copsar l’ambient i sobretot dirigir-me al carrer Estret per veure el muntatge que l’Escola Vedruna hi fa cada any, exposant els treballs dels seus alumnes. En aquesta ocasió i en motiu dels 150è aniversari de l’escola, la boca d’un gran drac guardava l’entrada al carrer cobert amb un cel de roses vermelles, interromput a la meitat per una gran bandera catalana i finalitzat amb la gran cua del drac. A la meitat una gran auca explicava l’historia del centre educatiu. La gent quedava admirada de l’espectacularitat del muntatge, de la seva bellesa plàstica i de la feinada que això representava.
Abans d’anar a dinar i sota una pluja fina i intermitent vaig a comprar les roses per les dones de casa, la meva dona i la meva filla, acompanyat de la primera. No comprem cap llibre perquè ja ho havíem fet pocs dies abans en la presentació del que explica la història del Vedruna. A la plaça toquen sardanes però molt poca gent les balla.
Cap a les set de la tarda tornem al teatre per llegir com tenim costum de fer-ho cada any. Hi ha poca gent que escolta. En sortim carregats amb tres llibres i tres roses. Dos de cada per haver llegit i una altre, també de cada classe, per haver fet de voluntari pel matí. Cada any hi ha un petit obsequi per agrair l’esforç de la gent que col·labora d’una manera o l’altra. El llibre era “Contraban”, que com és natural el va escriure Josep Pla.
També em vaig merèixer, per les dues hores del matí, un val per degustar un gelat de roses de “L’enxaneta”, l’establiment del carrer Cavallers. Us imagineu acabar la festa de Sant Jordi llepant un gelat de roses i a l’altra mà amb un llibre d’en Pla i una rosa vermella i ufanosa. Sort que havia parat de ploure i no havia d’aguantar cap paraigua.
A Palafrugell té un significat especial per ser l’aniversari de la mort de Josep Pla, en motiu del qual s’organitza la lectura continuada d’una de les seves obres, al Teatre Municipal, aquest any “Girona, un llibre de records”. M’apunto sempre com a voluntari per ajudar en la fluïdesa d’aquest acte ajudant i orientant a les altres persones que tenen a bé participar-hi, durant les dues primeres hores de lectura del matí.
Abans però he de fer una volta per les parades per copsar l’ambient i sobretot dirigir-me al carrer Estret per veure el muntatge que l’Escola Vedruna hi fa cada any, exposant els treballs dels seus alumnes. En aquesta ocasió i en motiu dels 150è aniversari de l’escola, la boca d’un gran drac guardava l’entrada al carrer cobert amb un cel de roses vermelles, interromput a la meitat per una gran bandera catalana i finalitzat amb la gran cua del drac. A la meitat una gran auca explicava l’historia del centre educatiu. La gent quedava admirada de l’espectacularitat del muntatge, de la seva bellesa plàstica i de la feinada que això representava.
Abans d’anar a dinar i sota una pluja fina i intermitent vaig a comprar les roses per les dones de casa, la meva dona i la meva filla, acompanyat de la primera. No comprem cap llibre perquè ja ho havíem fet pocs dies abans en la presentació del que explica la història del Vedruna. A la plaça toquen sardanes però molt poca gent les balla.
Cap a les set de la tarda tornem al teatre per llegir com tenim costum de fer-ho cada any. Hi ha poca gent que escolta. En sortim carregats amb tres llibres i tres roses. Dos de cada per haver llegit i una altre, també de cada classe, per haver fet de voluntari pel matí. Cada any hi ha un petit obsequi per agrair l’esforç de la gent que col·labora d’una manera o l’altra. El llibre era “Contraban”, que com és natural el va escriure Josep Pla.
També em vaig merèixer, per les dues hores del matí, un val per degustar un gelat de roses de “L’enxaneta”, l’establiment del carrer Cavallers. Us imagineu acabar la festa de Sant Jordi llepant un gelat de roses i a l’altra mà amb un llibre d’en Pla i una rosa vermella i ufanosa. Sort que havia parat de ploure i no havia d’aguantar cap paraigua.
