Últims dies de l'any

Passats Nadal i Sant Esteve els dies s'escolen ràpidament fins a l'arribada del Nou Any. Són dies en els que dites, refranys, fets i expressions vàries s'acumulen, fent més ric el nostre llenguatge. Me'n venen a la memòria tres que m'havien cridat l'atenció des de petit

A casa meva sempre s'explicava que el dia dels Sants Innocents un pare enviava al seu fill a una altra casa del poble a "buscar els neulers". El noi arribava amb un sac molt pesant, ben lligat, a fi de què no es veiés el contingut. El pare mirava l'interior i li deia que aquells neulers eren massa petits, que ell volia els grossos. Llavors el fill, obedient i de bona fe, es carregava el sac, tornava a casa del veí i aquest hi posava una pedra més pesada a dins per tal que portés al seu pare els neulers més grans. D'aquí ve que l'expressió "carregar o fer portar els neulers a un altre" significa «encarregar-li per burla una feina absurda, o enganyar-lo abusant de la seva candidesa», o bé "fer-li assumir la càrrega més enutjosa en un afer, el pes d’una responsabilitat, d’una obligació, d’un fracàs, etc." Un neuler, per cert, és un motlle o aparell per fer neules.

El 31 de desembre els grans deien als petits que sortissin al carrer per tal de veure l'Home dels nassos, que té tants nassos com dies té l'any i que només se'l pot veure aquest dia. Quan jo era petit els meus pares sempre m'ho deien i cada any, encara que ja en sabés el significat, fèiem els comentaris oportuns sobre el perquè d'aquest fet.

La tercera és una dita: "Per Sant Silvestre, per la porta o per la finestra". Tinc dues explicacions de la mateixa, la que es refereix al sol, que entra a les cases per "la porta i per la finestra" i la que es refereix a les persones, ja que l'últim dia de l'any era una de les dates en què els masovers havien de canviar de casa si no havien arribat a un acord amb l'amo per continuar un altre any a la mateixa; o sigui que no havien firmat un nou contracte.