El nostre taronger

Les primeres taronges del nostre petit taronger.

Sempre ens havia agradat tenir un taronger al nostre jardí i per fi li vam trobar un lloc. Ara és troba en un cantó, voltat de maduixeres, amb les branques esteses al sol i al vent i, per primer cop des que el vam plantar, carregat de taronges. La seva forma encara és una mica irregular però de mica en mica procurarem donar-li'n una de ben agradable a la vista i apte pel seu bon creixement.

El taronger, originari de la Xina i dut a occident pels àrabs el podem menjar com a fruita fresca, les taronges dolces, o bé utilitzar-lo per a l'elaboració de licors, melmelades i confitures, les taronges amargues. Ara estem esperant que les del nostre siguin prou madures; en vam tastar una però encara no estava al seu punt.

Les taronges agres també es feien servir, quan jo era petit, per netejar la "mocada" (els budells) del porc durant la matança. La seva pela també es menjava ben amanida amb sal, pebre i vinagre.
A quantes receptes de cuina no hi trobem la taronja com un dels principals ingredients?

La seva flor, la tarongina (no confondre amb la Melissa Oficinalis), fa una olor penetrant i embriagadora. Ja ho diu en Serrat en una de les seves cançons:

"Quan l'abril ja no té espera
El taronger treu la flor.
I és un ganivet traidor
el seu perfum al capvespre.

S'escampa com un pesta.
I cap batec animal
És estalvi d'aquest mal
que res ni ningú respecta.
..................................
Ens roba la voluntat
I ens emmetzina.
La flor del taronger,
la tarongina".

La taronja és present en moltes dites, referides a les dones, tan en positiu com en negatiu:
-La mitja taronja, sort del qui 'ha, que molts la cerquen i no la poden trobar.
-Taronja i dona, la que no tractes és la més bona.
També es relaciona la seva qualitat i la de la magrana:
-La magrana i la taronja primer que altra fruita.
-Val més taronja i magrana que passar gana.

La taronja es present en contes i rondalles com "L'amor de les tres taronges", cantada també per la Mª del Mar Bonet i motiu de l'òpera del mateix nom de Serguei Prokófiev estrenada l'any 1921. Pau Riba té una cançó anomenada "La flor del taronger" i la trobem en una nadala en què la pastora Caterina porta com a present "tres taronges de la Xina" al nen Jesús, confirmant el que hem dit abans.

Joan Amades cita en el Costumari:

"Sota la finestra
hi ha un taronger
en fa la flor blanca
color de paper"

I per acabar citaré una de les moltes endevinalles que tenen com a solució la taronja:

No sóc escarabat ni grill,
quasi sempre tinc deu fills;
cosa estranya, tots són grills.