Finals de tardor

La tardor és una estació de l'any que sempre m'ha fascinat, com a temps de transició entre estiu i hivern, per les coloracions del paisatge, per les festes i tradicions propis de l'època, per les fulles que cauen, pel fred que comença si no és que en fa massa.
De bon matí he sentit bufar el vent des de dins del llit, m'he girat de costat i he continuat escoltant la música de les fulles del cirerer que tenim a tocar la finestra de l'habitació. M'he imaginat l'escampeix que hi hauria per tot el jardí i els contrastos amb el verd de la gespa o de les plantes aromàtiques que estan a tocar. He pensat que quan m'aixequés sortiria a fer alguna fotografia.

També m'han vingut al cap cançons com "Les fulles seques" d'Angel Guimerà, escrita per la sardana d'Enric Morera del mateix nom i "Les fulles mortes" ("Les feuilles mortes") amb lletra de Jacques Prevert i música de Joseph Kosma que han interpretat cantants de diferents gèneres musicals. Recordo especialment la versió instrumental feta per músics de jazz com Duke Ellington i Stéphane Grappelli amb el nom d'"Autumm Leaves". Aquest últim encara el vaig poder sentir en un dels festivals de Jazz de la Costa Brava que es feien a Cap Roig fa una colla d'anys.
No em puc resistir de transcriure una part de les dues cançons:

"Les fulles seques"

Les fulles seques fan sardana
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla lluny sonant.

I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren semblen boges,
altres se'n van dolçament.

I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.

"Les fulles mortes"

M'agradaria tant que recordessis,
ja fa uns quants anys, quant tu i jo érem amics...
En aquell temps la vida era més bella
i el sol brillava més que no avui

Les fulles mortes se'ns arrapen a la pell
- ja ho veus... no he oblidat res...
Les fulles mortes s'amunteguen pels carrers,
com les penes i els records...

... i el vent del nord les escombra
a la nit freda de l'oblit.
Ja ho veus: no he pogut oblidar la cançó
que em vas ensenyar