Després de veure'n les espectaculars imatges per la televisió, no vam voler perdre'ns l'ocasió d'anar a visitar la Sagrada Família en la nostra anada de cada any a Barcelona immediatament abans de les Festes de Nadal. Ho vam concertar per Internet per no haver de fer cues quilomètriques i ho vam encertar. Va ser arribar i entrar. Era la tercera vegada que hi anàvem, però acostumats ja al seu aspecte exterior, l'interior ens va impressionar.
Quan ets allà dins penses com la ment d'una persona d'ara fa més de cent anys es va poder empescar tot aquell entramat de "palmeres" de pedra que aguanten les cobertes del temple amb tota aquella sèrie de voltes fetes de rajol, mitjançant la tècnica de la volta catalana.
La llum que entra per la infinitat d'obertures constitueix una part molt important del conjunt, sobretot quan estiguin acabats els vitralls que les complementaran, com ja es pot veure en algun dels espais.
Que tot està inspirat en les formes de la natura ho vam poder comprovar en l'exposició que es troba al costat de la porta del Naixement. També es digne de visitar el museu que explica l'obra d'Antoni Gaudí que jo recordava una mica rònec, però que ara se'ns ofereix com un museu modern i ben condicionat.
Sorprèn la gran cripta, en la que no hi veus la relació arquitectònica amb el Temple de sobre fins que no saps que la va dissenyar un altre arquitecte i que Gaudí va continuar quan es feu càrrec de les obres.
Com sempre una munió de gent entrava, sortia i es passejava per tots els indrets de l'ara Basílica amb els caps aixecats enlaire per no perdre's cap detall de la construcció. Era divertit parar atenció a la diversitat de comentaris de les persones sobre el que estaven veient, que com sempre n'hi ha per tots els gustos i que com passa sovint no tenen ni idea del que estan veient.
La Sagrada Família, una joia que la majoria de catalans, fins i tot els que han anat per mig món, desconeixen. No serà pels 12 euros que val l'entrada?
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada