La primera visita del dia la vam dedicar al poble de Muel.
Amb uns 1300 habitants té com un dels atractius principals la ceràmica,
sobretot la blanca amb decoració de color blau. Com és costum en aquests llocs
ens varen fer una demostració del procés de fabricació, esperant que es compri
alguna cosa a la botiga de la fàbrica. Tot plegat, però, va ser força
interessant.
Després de la ceràmica ens vam dirigir al “Parque Municipal”,
al costat del riu Huerva. Només entrar-hi una cascada impressionant, que sembla
que surt de les muralles romanes, ens dona la benvinguda. Dins aquest parc s’hi
troba la “Ermita de la Virgen de la Fuente” on s’hi poden admirar quatre
pintures d’en Goya situades als quatre cantons
del sostre.
Quantes vegades no hem sentit parlar dels vins de Cariñena,
unes de les D.O. més conegudes? Doncs rel nostre recorregut per terres
aragoneses ens portar a aquesta localitat. La volta que vam fer pels carrers
del poble no va ser res de l’altre món; l’esglèsia de “Nuestra Señora de la
Asunción”, és el que se sol visitar en aquest casos i d’aspecte imponent, estava tancada i
la “Fuente de los Siete caños”, de la que diu que raja vi durant tot un dia en
l’època de la verema, com és de suposar només deixava anar aigua.
El que sigui poguérem visitar fou el museu del vi, per cert
molt ben muntat i molt didàctic. Situat en una antiga bodega porta el nom de “Casa
de la viña i el vino”; allà ens varen explicar tot el procés de la producció
del vi, per mitjà, sobretot, de vitrines situades al terra, dins de les antigues
tines de fermentació, des de com es cultiva
la vinya, amb una visualització dels diferents tipus de terrenys, fins que
arriba al consum. Es mostren, també, tot
tipus d’estris d’una manera ordenada i molt ben conservats.
D’entre tots els pintors de la història sempre he tingut una predilecció especial per Goya. L’any passat
vaig poder gaudir dels quadres que es conserven al Museo del Prado de Madrid i ara he pogut passejar-me pels carrers de
Fuendetodos i entrar a la casa on va n’èixer; una casa senzilla, que pertanyia
al germà de la seva mare, on hi va viure durant sis anys, mentre el seu pare treballava
d’aurant el retaule de l’església parroquial.
No gaire lluny del
primer domicili del pintor en una casa típica recuperada hi ha situat el Museu
del Gravat , on en quatre sales hi ha distribuïts les quatre series de gravats:
“Caprichos”, “Desastres de la guerra”, Tauromaquia” i “Disparates”. Tal com he
llegit en algun lloc, Pierre Gassier, el màxim especialista sobre el
pintor, va dir : els gravats de Goya reflecteixen tots els aspectes
d’aquell home excepcional: vigor, humor
negre, sàtira mordaç, els seus somnis, les seves obsessions i la seva
vitalitat.
Un dia molt ben aprofitat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada