Uns dies a Berlín (IV)

Al Checkpoint Charlie

Tot Berlìn està impregnat pels records de l'extermini dels jueus i del mur que partia la ciutat. Ja he dit que vam visitar L'Holocaust Mahmal amb els seus blocs de pedra negra. Vam poder veure un tros del mur al costat dels terrenys on hi ha les restes de la que fou, fins el 1945, caserna general del III Reich (Gestapo, serveis secrets, Waffen SS), on es pot visitar un centre de documentació que condemna el nazisme i la deportació. Allà ens va atendre una noia basca que fins i tot parlava català. No gaire lluny d'allà ens vam fer la corresponent fotografia davant una reconstrucció idèntica del cèlebre punt de frontera que servia de connexió entre els sectors americà i soviètic: el cèlebre Checkpoint Charlie. A quantes pel•lícules no havíem vist els intercanvies d'espies d'un i altra bàndol?

Una part del Mauer tal com era quan el van construïr

També vam arribar fins el Gedenkstätte Berliner Mauer on hi ha una part del mur molt ben conservada, entre dues immenses plaques de metall, que es pot veure des de la plataforma d'observació del centre de documentació. Allà et fas una idea de la brutalitat amb la que la "muralla de protecció antifeixista" va destrossar la vida dels veïns.

El mur passava per aquí

Mentre vas caminant per aquests llocs pots anar resseguint la ratlla que assenyala per on discorria el mur, mitjançant un seguit de pedres que travessen carres, voreres i places. La que impressiona més és la que aïlla la porta de Branderburg que fa una essa gegant i que deixava el monument en terra de ningú. La moderna torre de la televisió que sembla acabada de construir, que s'aixeca a l'Alexandreplaz i que es veu des de tota la ciutat, resulta que és de 1969 i que des de la RDA desafiava a la RFA amb els seus 365 m. d'alçada. Segons a l'hora que hi vols pujar hi ha unes cues impressionats ja que des de la plataforma panoràmica que hi ha a dalt es veu una vista excepcional. Nosaltres vam esperar una estona, però vam descobrir que uns metres més enllà es podien agafar els tiquets en una màquina automàtica sense necessitat d'esperar ni un moment. Llàstima que hi havia una mica de calitja i els termes més llunyans no es veien amb prou claredat.