Uns dies a Berlín (III)

Al primer terme l'Holocaust Manhmal, al fons la porta de Branderburg i el Reichstag

Quedaven moltes hores fins a dos quarts de quatre de la tarda. Vam decidir aprofitar-les dirigint-nos en primer lloc a l'Holocaust-Mahnmal (Monument als jueus assassinats a Europa) , a pocs cents metres d'on ens trobàvem. Consta de 2.711 blocs de pedra negra situats a diferents alçades, formant un laberint, que obliguen a la reflexió.

Seguim baixant per on discorria l'antic mur, deixem els jardins de Tiergarten a la dreta i arribem a Postdamer Platz, l'encreuament de camins més gran d'Europa, cor de la ciutat burgesa dels anys 20, arrasat per les bombes aliades i després partit pel mur s'ha convertit, en pocs anys en un centre de negocis i comerç internacional de la ciutat reunificada. Allà hi passem una bona estona observant els futuristes edificis de nova trinca, ens fotografiem al peu del semàfor més antic d'Europa i davant d'unes restes pintades del mur, on podies adquirir com a record un full de passaport amb els segells de les diferents zones del Berlín ocupat que t'anava posant un simpàtic guarda de l'antic Est a canvi d'un petit estipendi, és clar.

Joc de miralls al Sony Center

Vam fer una parada al Sony Center, on una gran carpa de vidre i acer cobreix tot el conjunt. Els diferents edificis es reflecteixen uns en els altres sobre les seves parets brillants, creant-se uns efectes de llum i imatge espaterrants. Darrera els vidres d'un bar, en el que hi tocava el sol de ple, vam agafar forces per continuar el recorregut per la Postdamer i el seu entorn. Ja va ser hora de refer el camí de tornada cap al Reichstag i acudir a la cita amb la seva cúpula

Pujant per les rampes de la Cúpula dissenyada per Foster

A l'arribada ens van fer entrar en un barracó on ens van demanar la documentació, ens van revisar abrics i bosses, van passar-nos el detector per sobre i ens van acompanyar a una porta dels baixos de l'edifici per tal de tornar-nos a passar per un altre màquina, com la dels aeroports, per assegurar-se bé de la nostra innocuïtat. Un altre vigilant ens va acompanyar fins a les portes d'un gran ascensor que ens va portar al peu de la gran cúpula sota la mirada atenta de la vigilant de torn.

Encara faltava una estona per l'hora assenyalada i ens vam enfilar per la rampa helicoïdal que sota els grans vidres ens permetia acostar-nos al punt més alt tot observant Berlín de tots costats. Al mig de la cúpula es destaca una espècie d'embut cobert de 360 miralls que projecten la llum natural sobre la sala de plens i que a la vegada porta un sistema incorporat per la recuperació del calor entre altres coses. L'efecte visual del conjunt és impressionant.

Havia arribat l'hora d'anar al restaurant i allà ens vam dirigir.