Anar a Berlín en ple hivern vol dir anar preparat per passar uns dies de fred. Escarmentats pel que vam passar a Brussel•les i Bruges l'any passat per aquestes mateixes dades ens vam ben assegurar d'anar ben equipats. El que més va ajudar, però, va ser l'anticicló situat sobre Alemanya que va fer que el sol ens acompanyés de dilluns fins a divendres. Si tot i així calia anar ben protegit ja m'imagino el que hauria estat passejar per aquesta capital en uns dies rúfols i de vents gebrats.
El primer pas, com sempre, és arribar a l'hotel. Ja vam començar a descobrir que Berlín és una ciutat ben comunicada interiorment, amb metros trens i tramvies que et porten a qualsevol lloc. Això fa que els carrers no es vegin atapeïts de vehicles ni a les hores punta. Vam agafar, doncs, el tren a l'aeroport i vam preferir fer un tros a peu fins a arribar a l'hotel per tal de rebre una primera impressió al trepitjar uns carrers amb tanta història recent. Val a dir que aquell passeig va ser una mica trist i decebedor perquè vam agafar el pitjor recorregut per una de les zones de l'antic Berlín Est que encara no ha rebut els efectes reparadors en les que encara està immersa bona part de la capital.
L'arribada a l'hotel i al seu entorn ja va canviar la nostra percepció. Situat a la Rosenthaler Platz, davant per davant d'un de les entrades del Metro, el Circus Berlin Hotel, antics magatzems de roba, ens oferia totes les comoditats. Després d'agafar forces al restaurant ens vam encaminar cap al que fou el centre de Berlín comunista, l'Alexander Platz, conegut per tothom per l'Alex, on hi trobem l'ajuntament, la catedral protestant, el rellotge Universal i la torre de televisió, construïda el 1969, de 368 m. d'altura, entre altres llocs per admirar. Ens vam informar de com pujar-hi i com que feia fred i encara no havíem tingut temps de protegir-nos interiorment, vam optar per tornar al nostre barri i buscar un lloc per sopar no gaire lluny de h'hotel.
D'entre tots els locals disposats a oferir-nos els seus serveis vam triar una pizzeria italo-turca. Estava plena, en aquell moment una taula va quedar mig buida, l'amo ho va aprofitar per dir als que quedaven, crec que coneguts seus, que canviessin de lloc i així poder-nos servir a nosaltres. El bon tracte de l'home va ser un preludi del que ens trobaríem durant tota l'estada i que ja havíem observat a l'hotel. L'amabilitat dels berlinesos va ser una constant, al carrer, al metro, als museus, als restaurants... a pertot arreu.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada