La mimosa

La petita mimosa de casa vinclada per la tramuntana

Ahir encara vaig veure mimoses florides arran de la carretera, tot anant en cotxe. Les flors grogues ja començaven a perdre el seu color i agafaven un to més apagat i fosc lluny de la brillantor dels dies de plena florida. La del nostre jardí ja fa dies que les ha perdudes totes. La tramuntana hi va ajudar una mica. És una mimosa petita que fas pocs anys vàrem plantar. Esperem que no arribi als deu o dotze metres d'alçada que són els que diuen que pot arribar a fer un d'aquests arbres.

Quan arriba a la seva màxima esplendor, un ram de mimosa sobre la taula del menjador o a qualsevol lloc de casa dona lluminositat i perfuma tot el que té al voltant. Quants persones no veiem que tornen de les seves passejades portant un braçat de flors grogues entre els seus braços.

Cap mimosàcia és originaria del continent europeu. Las que trobem al nostra entorn sembla que proven d'Austràlia. Llàstima que sigui una planta colonitzadora difícil d'eradicar. Per això no es troben dites ni refranys relacionats amb aquesta planta. Si que hi ha, però, molts referents literaris entre els que podem citar:

- Mercè Rodoreda hi fa referència al conte "Aquella paret, aquella mimosa" dins el llibre "La meva Cristina i altres contes".

- Joan Maragall el 8 de novembre de 1909, en deia això:

La Mimosa

Avui la mimosa altiva
se m'ha posat al davant,
tota plena d'aracades
i penjolls i fils daurats.

S'ha fet una minyonassa
que no ho hauria dit mai:
tan xica que la plantàrem
i tan prima d'un sol anys!...

Ara fins m'ha fet respecte
amb aquesta majestat
que fa anar les arracades,
vanitosa ençà i enllà...

Déu te guard galant minyona!...
Mil perdons... que Dèu te guard!

- Antoni Puigverd escrivia a la Revista Presència

” La mimosa és, d’altra banda, la primera planta sinestèsia de l’any: quan la contemples, encara que sigui de lluny o a través d’un vidre, n’imagines l’olor; i quan en captes l’olor que t’arriba d’un ram de mimoses que no veus, automàticament n’imagines el groc agudíssim i rialler. És una adolescent que crida i s’emborratxa mentre els adults intenten dormir. Trenca la nit de l’hivern i enlluerna amb els seus collarets de quincalla ".

- I els palafrugellencs Narcisa Oliver i Josep Bastons ens fan cantar:

"Quan neix el sol a Tamariu
de l’iris va prenent els colors,
la gavina deixa son niu
i la mimosa obre ses flors.

La mar les roques va besant,
el cor somnia un cant joliu,
és aquell cant que surt del mar,
que n’ets de bella Tamariu ..."