Temps de panallets

Sí, és temps de panallets i d'esvorancs i de trens que no arriben mai i de ressons de Frankfurt i de beatificacions polèmiques i de no trobar bolets i de .... Feia temps que l'ambient general no estava tan animat o millor dit desanimat com en aquests moments. Qualsevol contratemps, per petit que sigui ja ens fa tèmer el pitjor. Ahir vespre mateix, sense llamps, trons, ni ventades considerables se'n va anar la llum, la de casa i la del carrer. Primer penses, menys mal que no és a casa i prou, pels problemes personals que representa. Però al cap de poc ja t'esveres pensant amb una apagada general com la de Barcelona. Per sort es va arreglar al cap de poca estona.

Encara cueja la polèmica dels escriptors catalans que escriuen en castellà. Fan cultura catalana? Jo crec que no. Jo diria que fan cultura castellana a Catalunya, però cultura catalana no, de cap manera. Si un escriptor, com Eduardo Mendoza, per exemple, escriu teatre en català i novela en castellà, quan escriu teatre fa cultura catalana i quan escriu novela fa cultura castellana, així de senzill. El que interessa avui dia és fer polèmica de qualsevol cosa.

També relacionat amb els llibres i com a cada començament de curs es parla del pes que han de dur els alumnes a l'esquena trajinant els llibre de casa a l'escola i de l'escola a casa. Jo pregunto: Cada dia fan servir tots els llibres, totes les llibretes i tots els diccionaris? No seria raonable que només portessin a sobre els que necessitin durant aquell dia, consultant l'horari de les assignatures que toquen? O és que també és molt complicat fer aquest senzill exercici de documentació prévia?

Els esvorancs, d'una mena o de l'altre també han arribat a Palafrugell. Fa pocs dies unes quantes famílies es van endur un bon ensurt. Els mitjans de comunicació se'n va fer ressó tot seguit. Amb tanta tecnologia, tants anàlisi de terreny i avaluacions geològiques com es fan, no poden prevenir-ho. Què ho provoca: la pressa o la incompetència?

A Roma han beatificat prop de cinc cents espanyols màrtirs de la guerra civil. Ja tenim la polèmica montada. Uns ho critiquen per fere-ho coincidir en ple debat de la memòria històrica, els altres per no incloure-hi els de l'altre costat. També hi ha els que ho troben malament des de qualsevol punt de vista, així com els que ja els hi està bé tal com s'ha fet. Tot plegat una mostra de que es facin les coses com es facin, mai es fan al gust de tothom.

Aquí no tenim problemes amb la RENFE, amb l'aeroport o amb les autopistes, però per anar d'un costat a l'altre del poble hem d'anar pensant per on hem de passar quan arribem davant de l'infinitat de tanques que ens diuen que un carrer està tancat. O per anar a Palamós hem de conduir a ritme de vals, per tantes corbes i rodones com hi ha. Aixó si, un vals molt lent.

La pintura blanca dels passos de zebra rellisca, sobretot quan plou. Fa pocas dies ens vam endur un bon ensurt, amb policia, ambulància, hospital i espectadors inclosos. La part positiva la solidaritat de la gent. Actualment no hi ha una pintura blanca que duri prou temps sense posar en perill la salut dels vianants?

I els bolets, on són els bolets? Sense pluja no hi ha res ha fer. Amb el que si s'hauria de poder fer alguna cosa és amb la quantitat de brosa i deixalles que creixen pels boscos, plogui o no plogui. L'última mostra, els cartells electorals d'un partit de Mont-ras que van crèixer a la vora d'un camí que va de Palafrugell al far de Sant Sebastià, acompanyats d'un sofà i altres mobles d'una casa. La fotografia del regidor destacava al damunt de tot. Això si que és predicar amb l'exemple.

Però no ens hem de desanimar, com que és temps de panallets n'hem fet com cada any i com sempre han sortit la mar de bons i ja em sap greu per les pastisseries, a meitat de preu.