Una bona truita de patates

"Qui els ous sap ben cuinar pot fer cet menes de menjar". Això és el que diu el refranyer popular. Però aquí hi ha una parula clau: "ben", perquè de cuinar un parell d'ous en sap tothom, però fer-los ben fets, això ja és una altra cosa. I no parlem dels que fan servir un parell d'ous en expressions que no tenen res a veure amb la cuina.

Aquí, però hem de parlar de la truita, de fer una truita ben feta. El diccionari ens diu en què consisteix:"Ou o ous batuts i fregits a la paella, sols o amb altres menges".

Però també la paraula truita inclosa en determinadaes expressions pot tenir significats variats. Per exemple:

- Fer-se una truita - quan alguna cosa s'aixafa completament.

- Girar-se la truita - si una manera de fer o de viure canvia sobtada i totalment.

- Somiar truites - viure o estar als núvols; creure possibles coses irrealitzables.

Alguna d'aquestes expressions ha tingut a veure en la vostra vida, manera de ser o de veure les coses?Jo nomès en veig una de positiva, la segona i encara si és per bé.

I com en diuen alguns dels nostres amics europeus de la truita. És curiós que els francesos, els alemanys, els anglesos i els italians, entre altres accepcions, en diuen omelett; suposo que cadascú amb la seva pronúncia particular. Els de parla castellana en diuen tortilla i nosaltres donem el mateix nom a un peix.

Bé deixem-nos d'elucubracions i anem a la pràctica: Com farem una bona truita de patates? Sembla molt senzilla de fer i te'n serveixen a tot arreu, però qui s'empassa aquells trossos de truita espessos com l'argamassa dels paletes, ara això sí de mig pam d'alçada, com si això fos l'indicatiu que allò és de bona qualitat.

Me la van ensenyar a fer en un curset de cuina a L'Aula Gastronòmica del Baix Empordà i us puc assegurar que, com tots els plats de la nostra cuina, si els fas a poc a poc i amb una mica d'interès, no poden sortir malament de cap manera.

Jo la faig d'aquesta manera:

- Es fregeixen les patates, a talls no gaire grossos, amb una mica de ceba, tallada a la juliana.

- Un cop ben cuit és posa tot a escòrrer, perquè deixi anar l'oli acumulat.

- Es posa un paella petita, a mi m'agrada fer les truites individuals, amb una mica d'0li, al foc.

- En un plat és bat un ou i s'hi afegeix la barreja de truita i ceba que correspongui.

- Amb l'0li calent, a temperatura mitja, s'hi va possant la barreja d'ou i patata, a cullerades, procurant que, abans de posar-hi la següent, quedi ben cuit, sense deixar-ho de remanar amb una espàtula de fusta.

- Quan ja s'ha incorporat tota la barreja es gira un cop per cada costat per anar-li donat la forma adequada.

- Com que haurà quedat una mica seca i poc compacta, és baterà un altre ou, la meitat del qual s'incorporarà a sobre de la truita i es repartirà bé amb l'espàtula.

- Es girarà i es farà el mateix a l'altre costat, i és tornarà a girar perquè es cogui bé tot l'ou.

- Hem de procurar, entre girada i girada, d'anar donat forma a la truita amb l'espàtula de fusta.

- I ja tenim una truita alta, cuita i sucosa per delectar el nostre paladar.

Segur que per molts no és cap descobriment, però com que per mi ho va ser, m'agrada compartir-ho amb els que tinguin ganes de menjar una bona truita de patates i no saben com fer-ho.

Bé, us desitjo que no se us xafi la truita, que se us giri per bé, que no en somieu masses i sobre tot Bon Profit!