Fer memòria

("La persistència de la memòria"-Salvador Dalí. 1931)

Ara que està d'actualitat parlar de "La Memòria Històrica", jo voldria incidir en la importància que té la memòria com a facultat de recordar.

Quan s'arriba a una edat que ja comença a ser important, per el nombre d'anys viscuts, el primer que tothom nota és la dificultat per recordar noms de persones de sobres conegudes, de dates importants o de qualsevol cosa que sembla fàcil de recordar. Independentment de com es trobi la resta del cos, que pot ser excel·lent en general, però la memòria... Tot això em fa pensar amb allò que ens explicava un amic, en un sopar; davant la dificultat de recordar determinades paraules, una amiga comuna li va dir :"Te'n recordes de quan parlàvem seguit?"

Qui no recorda la quantitat de llistes que ens feien aprendre quan anàvem a l'escola fins a arribar a la memorització de les taules de multiplicar amb la seva cantarella particular. Sempre vaig procurar que els meus alumnes aprenguéssin poemes, però no qualsevols sinó els adequats amb el que estàvem fent o amb l'època en què ens trobàvem.

Quan jo estudiava i em trobava amb algun nom o una frase curiosa m'agradava aprende-la de memòria. Hi ha tres casos que ara mateix puc repetir: el nom d'un artista àrab que sortia a la Història de l'Art, a sisé de batxiller, un trosset de la Història de la Cal·ligrafia, a Magisteri i els exàmens d'oposicions. L'artista àrab es deia: "Abubequer-Mohamed-ben-Zacharias-al Razid" i la frase: "La escritura era una emmarañada algarabia de confusos garabatos enlazados en incontenible confusión" referint-se a la manera com s'escrivia en una època determinada. Vaig dir que la faria sortir en un exàmen, em preguntéssin el que fos i així ho vaig fer. De totes maneres, fer-nos estudiar la història de la cal·ligrafia...!

Parlant d'exàmens, al fer les oposicions vaig proposar-me aprendre'm de memòria un tros d'un poema per acabar cadascun dels temes de literatura. I així ho vaig fer, va tocar-me parlar de "La ascètica i la mística en la literatura española" i al final vaig deixar anar allò que començava. "... i dejas partor santo tu grey en este valle hondo i oscuro..." referint-se a fray Luis de León.

També tinc molt present un sopar de fa anys a can Toni de Sant Feliu de Guixols, on coincidint a la taula, entre d'altres, amb el malaguanyat Xavier Miserachs, exercitàvem la memòria tot recitant el seguit de faules, en vers, que haviem après de petits, des de "La mona" fins a "Les mosques".

També hi ha algunes expressions que al llarg dels temps ens han parlat d'aquesta facultat que tan apreciem. La més popular és aquella que diu: "Qui no té memòria ha de tenir cames", quan ens descuidem d'emportar-nos o de fer alguna cosa i hem de tornar enrera. O bé la que diu: "Cap pelat bona memòria", així jo en dec tenir molta. També n'hi ha de signe sexista com: "La memòria com la dona, sovint és infidel". I la que més m'agrada i procuro portar-la a terme: "La millor memòria és escriure". Per això quan em vaig jubilar, entre altres coses, vaig començar a escriure les meves memòries sota el títol de: "Amb les butxaques plenes de records". De moment tinc acabda la primera part, fins als vint anys.

En aquest temps que corren, però, la memòria més important es la memòria RAM de l'ordinador.

I per acabar un desig:"Que Déu us conservi la memòria"