Cuixart

Sempre m'ha agradat dibuixar i pintar, és per això que sempre he admirat a les persones que en saben de veritat. Una de elles és en Modest Cuixart. El seu estil sempre m'ha agradat. Durant alguns anys, a casa, hi va haver penjat algun dibuix seu, però la qualitat de la reproducció i la quantitat de llum que hi entra, van fer aconsellable retirar-lo i substituir-lo per algun altre. Comprar un original ha estat sempre fora del meu abast.

Es va establir a Palafrugell pocs anys després de la meva arribada, ara n'ha fet quaranta. No hi vaig tenir un tracte assidu, però durant aquest temps havíem coincidit en alguns actes i havíem parlat alguna vegada. Era una persona educada, molt amable i sense un no pel qui li anava a demanar algún dibuix en motiu d'alguna de les moltes celebracions dels grups esportius i culturals de la nostra vila.

S'ha de dir que la primera persona de la família amb la que vaig parlar va ser la seva dona, la Victòria. Acabats d'arribar a Palafrugell assistia a les classes de l'institut Frederic Martí, del que la Mª Dolors, la meva dona, n'era professora . Aquell any va haver de deixar l'institut un temps perquè esperàvem en Gerard i va haver de fer uns mesos de repós. Algunes tardes la Victória venia a casa a fer-li companyia i asseguda sobre la moqueta de l'habitació feien petar la xerrada.

També vaig tractar força al seu fill Joan que va estudiar la bàsica a l'escola Prats de la Carrera, de la que en vaig ser mestre durant més de trenta anys. S'ha de dir, però, que el pare no s'hi va acostar gaire. Durant els anys que va durar l'escolaritat d'en Joan, per Nadal ì formant part del jurat del concurs de pessebres que organitzava l'APA vaig anar a casa els Cuixart a veure el que tenien instal·lat a l'entrada. Pot ser que el pintor ajudés al seu fill petit a construïr el seu pessebre particular?

Durant algunes Festes de Primavera varem assistir a la recepcció que ell oferia als jardins de casa seva. Aquestes festes no ens agraden gaire, però hi ha alguna situació de la que no te'n pots escapar i de fet anar-hi dues o tres vegades ja em va agradar, a la fi de copsar-ne l'ambient. Els anys que vaig ser del grup de festes hi vàrem anar una sola vegada, crec que en motiu dels vint-i-cinc anys de les Festes, en les que figurava a la llista del Comité D'honor que presidia el President Pujol. Tot sigui dit que no vaig explotar gens la meva pertinènça a aquest comité. Les altres dues vegades van ser quan vàrem formar part, la Maria Dolors del jurat que elegia la Pubilla de les Festes i jo del jurat del Carroussel.

Relacionat també amb les Festes em va quedar gravat un sopar en el que hi havia un menú ja predeterminat per l'organització. A l'arribar "El Mestre", tal com li deien els altres pintors i molta altre gent no li va agradar el que hi havia i va demanar gambes.Ell es podia permetre fer aquestes coses i els altre ens vàrem conformar mirant'ho, ja que els seus desitjos van ser duts a terme immediatament.

Quan vàrem començar a formar part de la Societat Gastronòmica i Cultural "La Xefla", va ser quan el vaig tractar una mica més, al coincidir a la mateixa taula o a les xerrades del començament i l'acabament. Per cert que va ser el convidat que vaig portar, juntament amb altres tres socis, al primer sopar que em va tocar organitzar després d'una atzarosa busca d'un restaurant que tinguéssin obert pel més de gener i d'altres possibles convidats que se'n desdien a l'últim moment. Va ser a l'Hotel Llevant i la xerrada o conversa entre en Cuixart i els comensals va ser molt distesa i enriquidora sobre la seva vida i el seu art.

L'última vegada que el vaig saludar va ser en motiu d'una petita mostra que els pintors de parets de la vila li van oferir al Teatre Municipal.

Ja sé que a Palafrugell hi ha molta gent que l'ha tractat infinitament més que jo, però m'ha fet gràcia donar fe de les vegades que m'he relacionat amb un persontage importat del nostre art i de l'art mundial.