 |
| El Montgrí amb el blat de moro espellofat per la pedregada a primer terme |
Després de quatre anys torno
a fer una caminada amb els Matiners.
No els havia perdut de vista ja que moltes vegades m’havia trobat a amb
ells en els esmorzars que solen tenir lloc una vegada al mes. Això no calia
gaire esforç i el cos ja m’ho permetia. Doncs de bon matí, abans de les set,
pugem al cotxe que ens portarà fins al Molí del Mig, a Torroella de Montgrí.
A partir d’aquí comencem a caminar amb el perfil del Montgrí
a la nostra esquerra i a primer terme els camps de blat de moro ben espellofats
per la pedregada de fa pocs dies; a la nostra dreta algunes pomeres, les que no
tenien la red protectora, havien sofert
el mateix càstig.
 |
| Ens espien des de la finestra |
La primera torre que trobem és la del Mas Ral; una torre
cilíndrica de tretze metres d’alçada amb merlets i un matacà que en protegia l’entrada
des del mas. Com totes les torres que trobarem protegien els pagesos d’aquestes
terres de les incursions dels pirates, que tenien les seves bases a les Illes
Medes, entre els segles XV i XVII, tot
remuntant el riu Ter que en aquell temps era navegable.
 |
| La torre del Mas Ral |
Després de travessar la carretera de l’Estartit, a les vuit
del matí i amb molt de trànsit, trobem la torre Martina, ben diferent de totes
les altres amb l’acabament en teulada inclinada i tot el conjunt
arremolinat. Ara el Montgrí ja ens queda a la nostra dreta. A les vores del
camí totes les plantes estan carregades
de cargolines; penso en la festa que haguessin fet els ànecs que em feien
pasturar els meus pares quan jo era petit.
 |
| La Torre Martina (abans Torre Mirona) |
Al cap de poc i tot observant les panoràmiques que van
desfilant a la nostra esquerra, amb les muntanyes de Begur al fons, destacant-t’hi
els puntets blancs de les cases de la urbanització de Mas Tomasí. Tot una gradació
de verds a la llunyania que es van
convertint en tons ocres quan es van acostant al camí. Trobem ja la Quintaneta,
una torre circular, amb dos matacans, molt integrada a la masia, amb una serralleria
o desballestaria enganxada als edificis que desmereix el conjunt.
 |
| La Quintaneta |
Després de travessar una altra carretera, al costat del
karting, enfilem el camí cap a la Torre Begura, de 19 metres d’alçada, que ja
havíem vist de lluny al començament de la ruta. És una torre quadrada el que
vol dir menys evolucionada i per tant més antiga que les de planta circular que
permetien una millor defensa al no tenir angles morts.
 |
| La Torre Begura |
Tornem al molí del mig després d’una passejada que no arriba
a les dues hores. Ens premiem amb un bon esmorzar i després d’una estona de
tertúlia tornem cap a Palafrugell. |
Deixem els cargolins que contemplin el Montgrí que sempre ens vigila, més a prop o més lluny, per aquests camins dels nostre Empordà.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada