 |
| Al pont romà, a punt de començar la passejada. |
Una d’aquestes tardes de juliol, calmades i de cel seré, en
les que el sol escalfa amb la força
justa per fer-nos saber que estem a l’estiu i amb un ventet suau que t’ajudava
a caminar, en Josep Mª ens va convidar a en Santi i a mi a fer una caminadeta
pels voltant del que en altres temps va ser l’estany d’Ullastret, dessecat per
convertir-lo en camps de conreu, però que en èpoques de fortes pluges es pot
tornar a omplir d’aigua.
 |
| El puig de Sant Andreu al fons |
Deixem el cotxe al costat del pont romà i de la font de la Roqueta, a la carretera de Serra
de Daró a Llavià. Abans de seguir el camí, pugem a una petita elevació per gaudir
del panorama. Les nostres passes trepitgen les plantes aromàtiques que
cobreixen el sol i fan elevar fins a les nostres pituïtàries un conjunt de
flaires que ens predisposen a seguir caminant amb més ganes. Al nostres peus s’estenen
camps de conreu verds i groguencs, al front veiem el poble de Llavià i a la
dreta el “Puig de Sant Andreu”.
 |
| El poble de Llavià |
Mentre caminem sentim les bombes d’aigua que reguen els camps
de blat de moro; observem que alguns reben l’aigua d’una manera ordenada, per
les regues obertes per aquest fi, però en altres el líquid element s’escampa per tota la superfície
del cultiu fins que queda tot amarat. Al
costat del camí veiem unes canonades disposades una a continuació de l’altre, a
punt, un cop unides, de distribuir l’aigua segons convé als regants. Sembla que
alguna vegada també han sigut les víctimes dels robatoris dels desaprensius que
circulen de nit per aquests verals.
 |
| Llavià amb el Montgrí al fons |
El color dels camps de blat a punt de segar són el contrast oportú
als de moresc i als d’userda que ja començaven a afegir-hi, a més a més, el de
les seves flors blau-liloses. També aprofitem l’ocasió per anar reconeixent diferents plantes i les propietats medicinals
que poden tenir en alguns casos.
Al mateix temps la passejada serveix per anar revivint
els records de la nostra infantesa en relació amb tot el que estàvem observant.
La sega, el batre, el cultiu dels horts... Es coneixia que érem tres jubilats
delerosos de rememorar el nostre passat i si pot ser magnificar-ho un punt per tal
de fer-lo més atractiu.
 |
| Panorama des de Llavià |
La vista de Llavià anava canviant a mida que fèiem el camí.
Al fons de tot el castell del Montgrí, que apareixia i desapareixia, formava
part del teló que tancava el paisatge. Després de la pujada que ens conduïa el
poble vam poder observar l’altre part de l’antic estany amb el Puig de Sant
Andreu al fons, el mas de l’Illa i l’illa d’en Reixac, amb el mas i la vegetació
exuberant. Ja a dalt, vam fer una passejada pel poblet i vam entrar al petit
cementiri on crida l’atenció una làpida d’un nínxol, on reposa un noi de 24
anys on es pot llegir: “....” (vegeu la fotografia).
Seguint el camí de tornada, vam fer una parada al mas de la
Bomba, on una bomba, d'aquí ve el nom, ara elèctrica, permetia el drenatge de
l'estany i podia tardar més d'un mes a treure-la. El rec Traient és el
que permet la dessecació de l'estany ja que està situat al centre de la
conca i porta les aigües cap al mas de la Bomba. El llogater de la casa ens va fer cinc cèntims del funcionament
de la mateixa contestant a les preguntes d’en Josep Mª que sempre es mostra molt
interessant per tot el que podem trobar a les diferents caminades.
 |
| Al fons, la bomba i a primer terme el mecanisme per moure l'antiga comporta |
Satisfeta la
nostra curiositat acabem el recorregut arribant al punt se sortida.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada