dimarts, 28 d’agost del 2012

Incendi forestal



En Josep Mª Farreró m’ha enviat el poema que va escriure després de la visita a la zona cremada de Biure, a l’Alt Empordà. No m’he pogut estar de fer-lo arribar a tots els lectors habituals d’aquest blog i als que s’hi vagin afegint, acompanyada d’una fotografia  feta per ell mateix.

                        Llàgrimes negres

                        Ja no canta el rossinyol
                        ni es belluga la puputa
                        el picot sent desconsol
                        i la merla va perduda.

                        El bosc està de dol
                        fetor de sutge, secor en l’aire
                        dels turons i dels serrats,
                        de cap flor, la flaire.

                        La mirada s’entristeix,
                        amb les restes calcinades
                        tanta negror ens fereix,
                        les boscúries, arrasades.

                        Primer ruixat, gotes negres
                        cendra i terra barrejades
                        s’escolen per rieres seques,
                        cap al mar, alliberades.


                        Sota el caliu, colgada,
                        una llavor d’esperança
                        eixirà aviat sa capçada
                        sense  por, sense recança.

                        Ja no canta el rossinyol
                        ni es belluga la puputa
                        el picot sent desconsol
                i la merla va perduda.                                                                                    
                                       Josep Mª

                              Incendi forestal de l’Alt Empordà.  Juliol del 2012.



1 comentari :

Joaquima de la Bisbal ha dit...

Molt bonic el poema de Josep M. Farreró.

Tot recordant l'incendi que també es va produir el passat 24 d'agost al peu de les Gavarres, us faig arribar un fragment del meu poema titulat "Belles Gavarres",

Bells paratges de muntanya,
belles Gavarres estimades,
plenes de serres i turons,
envoltades de roselles i ginesta,
envoltades de verdor. . .