En Josep Mª Farreró m’ha enviat el poema que va escriure després de la visita
a la zona cremada de Biure, a l’Alt Empordà. No m’he pogut estar de fer-lo
arribar a tots els lectors habituals d’aquest blog i als que s’hi vagin afegint,
acompanyada d’una fotografia feta per ell
mateix.
Llàgrimes negres
Ja
no canta el rossinyol
ni
es belluga la puputa
el
picot sent desconsol
i
la merla va perduda.
El
bosc està de dol
fetor
de sutge, secor en l’aire
dels
turons i dels serrats,
de
cap flor, la flaire.
La
mirada s’entristeix,
amb
les restes calcinades
tanta
negror ens fereix,
les
boscúries, arrasades.
Primer
ruixat, gotes negres
cendra
i terra barrejades
s’escolen
per rieres seques,
cap
al mar, alliberades.
Sota
el caliu, colgada,
una
llavor d’esperança
eixirà
aviat sa capçada
sense por, sense recança.
Ja
no canta el rossinyol
ni
es belluga la puputa
el
picot sent desconsol
i la merla va perduda.
Josep
Mª
Incendi forestal de l’Alt Empordà. Juliol del 2012.
1 comentari :
Molt bonic el poema de Josep M. Farreró.
Tot recordant l'incendi que també es va produir el passat 24 d'agost al peu de les Gavarres, us faig arribar un fragment del meu poema titulat "Belles Gavarres",
Bells paratges de muntanya,
belles Gavarres estimades,
plenes de serres i turons,
envoltades de roselles i ginesta,
envoltades de verdor. . .
Publica un comentari a l'entrada