Uns dies a Berlín (i VI)

Xemeneies de Cecilienhof (Conferència de Postdam)

Vam decidir dedicar un dia a Postdam, l'antiga residència dels reis prussians,. Va ser un dia tranquil, sense proposar-nos res per endavant tot va sortir rodó. El tren ens hi va portar en mitja hora. Arribats a l'estació va venir just per agafar una espècie de bus turístic que ens va passejar per la ciutat tot reben informació pels auriculars que ens van facilitar, mentre desfilaven pel davant dels nostres ulls residències senyorials, llacs, alguns amb una capa de gel, i boscos, molts boscos. La vegetació sense fulles, per l'època de l'any que érem, donava al conjunt un aire especial.

Palau de Sans Souci

La primera parada va ser a Cecilienhof, una espècie de palau-casa de camp, on el 1945 es va celebrar la conferència de Postdam entre Churchill, Truman i Stalin. Una de les parts més interessants de l'edifici són les xemeneies, la majoria de les quals només tenien una funció merament decorativa. Vam seguir l'itinerari passant pel costat de més palaus i residències i vam arribar al parc de Sans Souci. Vam fer la segona parada a la residència d'estiu de Frederic II el Gran, una espècie de Versalles en petit on el rei volia passar els dies "Sense preocupacions" (Sans Souci). Construït sobre terrasses de vinyes i voltat de jardins i fonts, era un bon lloc per aconseguir el que volia. Fins i tot per dissimular uns dipòsits d'aigua va fer construir unes ruïnes antigues per oferir una bona perspectiva per entre les comunes del palau. L'autobús ens va portar a l'extrem del parc per fer una breu parada al Palau Nou i els edificis del davant. Aquest edificis auxiliars estaven ocupats pels serveis, però construïts de manera opulenta, amb grans escalinates i columnes per oferir una bona vista des de la residència real. Ara hi ha la Universitat de Postdam.

Fen postres a Sans Souci

Vam tornar al Palau de Sans Souci perquè teníem hora per visitar-ne l'interior. Mentrestant havíem de dinar. Un restaurant nou de trinca ens oferia els seus serveis, però teníem el temps limitat per causa de la visita concertada. Encara ens faltaven les postres, vam pagar el que havíem consumit fins aquell moment, vam fer la visita al palau i vam tornar al restaurant per tal de gaudir dels pastissos que s'exposaven a l'entrada. Satisfets del tot un autobús ens va portar a l'estació i d'aquí amb tren altra vegada a la capital.

Es va acabar el dia passejant per Unter den Linden (Avinguda dels til•lers) que va des de l'Illa dels Museus fins a la Porta de Branderburg. Un espai amb edificis barrocs, columnes clàssiques, botigues luxoses i la gran estàtua de Frederic el Gran. Feia fred però no podíem deixar Berlín sense fer-hi encara que fos un breu recorregut. De tornada a l'hotel amb metro i a peu pels carrers de Berlín vam comentar que aquest no eren massa il•luminats. Segurament els alemanys s'han adonat abans que nosaltres que no fa falta fer tanta despesa en aquest temps una mica complicats.