El cirerer

Les flors del nostre cirerer

El nostre cirerer ja ha florit. El vent s'ha endut tots els pètals i comencen a veure's uns boletes verdes que d'aquí poques setmanes començaran a créixer i a agafar unes tonalitats rosades que esdevindran vermelles quan madurin completament. Les cireres són la meva fruita preferida, des de sempre. Me'n menjaria quantitats impensables, però com en tot en la vida s'ha de tenir una mica de mesura i seny.

Les cireres, com totes les fruites, són més bones collides de l'arbre a primera hora del matí quan encara guarden la frescor de la nit. De petit, però, encara que fos a la migdiada, mentre els grans dormien, m'enfilava a les branques dels cireres de casa dels meus avis i no em cansava d'escopir pinyols i empassar-me la carn suau i sucosa de la fruita; m'era igual que fossin una mica calentes del sol. Mai m'han fet mal de panxa; només de veure el seu color brillant ja se'm fa la boca aigua.

Qui, quan era petit, no s'ha penjat de les orelles dos parells de cireres enganxades pel cuell com si fossin arracades? És l'única fruita que permet fer-ho abans de fer-hi una queixalada. Una endevinalla ja ho diu:

"D'una en una o per parelles
arracades divertides
penjades de les orelles"

En Gerard i la Mireia fa una colla d'anys

Una altra, potser la més popular i que té múltiples versions ens proposa endevinar:

"Don Dorondon s'està al terrat
amb trenta mil homes al seu costat;
tots van vestits de vermell,
menys Don Dorondon, que és el més vell"

El refranyer diu de les cireres:

"Per l'abril, l'oriol ha de venir, i si no venia, les cireres no madurarien"
"Cada cosa pel seu temps, i pel maig cireres"
"Les cireres d'una en una, pel maig i pel juny a grapats"
"La cirera té el cor trist i la cara alegre"
"Si vols un cirerer, cuida'l bé"

Qui no ha vist mai cap versió de la famosa obra d'Anton Txèkhov "L'hort dels cirerers"? Es va estrenar al Teatre d'Art de Moscou el 17 de gener de 1904 Txèkhov va projectar aquesta obra com una comèdia i en conté alguns elements; tanmateix, Stanislavski insistí en dirigir l'obra com una tragèdia. Des de aquesta producció inicial, els directors de teatre han hagut de lluitar contra la doble naturalesa d'aquesta obra. Talment com el la polpa i el pinyol de la fruita d'aquests arbres.

Sakura és una paraula que en japonès dóna nom a la flor del cirerer. És considerada la flor nacional del japó i també és el títol d'una de les cançons més conegudes de la tradició musical japonesa. La floració efímera dels cirerers s'ha associat amb la mort, i les flors tenen un fort simbolisme al Japó utilitzat en la pintura, la literatura (avui també el manga i anime) i la música. Com a element decoratiu, es representa la flor sobre tota la mena de béns de consum: quimono, papereria i vaixella.Durant la Segona Guerra Mundial, el sakura es va utilitzar per motivar i avivar el nacionalisme. Els kamikazes japonesos pintaven flors de cirerer als costats dels seus avions, o s'emportaven unes branques, abans d'una missió suïcida. Es tiraven pètals de cirerer per honorar els que anaven a morir pel seu emperador. La majoria d'escoles i edificis públics japonesos tenen plantats arbres de sakura.

Els fruits del nostre cirerer

Joan Manuel Serrat va immortalitzar aquest arbre amb la seva cançó: "Sota un cirerer florit".

Sota un cirerer florit
murmuri d'abelles,
murmuri d'abelles.
Sota un cirerer florit,
murmuri d'abelles
que m'adormí.

Com si s'estronqués la vida,
quan tu vas tancar la porta
em quedà l'ànima morta,
vas deixar-me amb les mans buides.
Al perdre la teva imatge
em va enfonsar l'enyorança
i vaig perdre l'esperança
creient que no tornaries.

I així vaig viure
amb les mans buides
i el cor patint.
Res no em quedava,
només somniava
sota un cirerer florit.

Però el temps d'estimar és tan fràgil,
quan menys te n'adones es trenca,
se'n va donant-te una empenta
deixant-te un regust amarg.
Avui que els teus ulls em miren,
he tornat a sentir pena,
ell se t'ha girat d'esquena,
i no creus que s'ha acabat.

Dius que és un somni,
només un somni,
pobre infeliç!
Vius de mentides,
tens les mans buides,
com jo ahir.