Flamenc

No ho hagués dit mai, que arribaria a anar a un espectacle de flamenc i que a sobre m'agradaria. Es ben veritat allò de: "No es pot dir mai que d'aquesta aigua no en beuré".

Doncs si, fa uns dies que Joventuts Musicals ens va oferir al Teatre Municipal de Palafrugell un espectacle de flamenc. Un recital d'una dotzena de cançons amb tangos, alegrias, cançons populars, de diversos autors i també de collita pròpia. Les intèrprets un grup de quatre noies: dues guitarres, violí, xilofon, cajon i veu. El seu nom "Las Migas". El més curiós és el seu origen: una andalusa de Sevilla, una francesa de la Bretanya, una alemanya de Berlín i una catalana de Palafrugell. El punt d'encontre i de partida: Barcelona.

La Palafrugellenca és la Sílvia Pérez Cruz, filla de pares ben coneguts: en Càstor Pérez, intèrpret i estudiós de l'havanera i la Glòria Cruz, artista polifacètica i actual regidora de Cultura de l'Ajuntament. Tots dos antics alumnes de la meva dona.

Ens van oferir, segons els entesos, un flamenc clàssic amb arranjaments propis, amb rigor, força i emoció. Diuen, també, que experimenten i aprofundeixen en el llenguatge del flamenc des de la tradició, la seva primera font d'inspiració i amb orígens tan dispars, tal com ja he dit, construeixen un univers fresc i vital. La seva música respira aquesta mescla sense perdre la seva base.

Torno a repetir que ens va agradar molt. El contrast de la força de la veu de la Sílvia quan cantava, amb la seva dolçor de quan presentava les cançons, també en va ser un dels motius. Les guitarres ja són un instrument normal en aquest tipus de música, però barrejar violí i palmas va ser tota una novetat.

Una de les cançons ens va fer recordar vells temps tan a la Mª Dolors com a mi. Quan van sonar les primeres notes de "La Tarara" em vaig acostar a la meva dona i en veu baixa, com és natural, li vaig comentar que figurava en un llibre de text dels meus primers anys de mestre i que la vaig ensenyar a cantar als meus alumnes. Ja us podeu imaginar la diferència que hi havia entre la meva interpretació i la de Las Migas. No recordo d'on vaig treure la música, però suposo que alguna folklòrica d'aquell temps ens la feia sentir per la ràdio.

Tot seguit ella em diu: "Doncs a mi me la varen fer ballar al Casal" Quan passava temporades a Palafrugell durant la seva primera infantesa.

Si en teniu oportunitat, aneu a escoltar a Las Migas i espero que em doneu la raò per poder canviar d'opinió, en cas que fins ara no la tinguessiu favorable a favor del flamenc.