dilluns, 11 d’agost del 2008

Mallorca, 36 anys després (II)

(Part del personal de la companyia que mirava de solucionar el problema)



Ja sobrevolem el mar Mediterrani. Dintre de vint-i-cinc o trenta minuts aterrarem a l'aeroport de Palma. Tot segueix normal. Ens anuncien l'arribada pels altaveus. Ens acostem a terra però notem que mai hi acabem d'arribar. De sobte l'avió es torna enlairar. Pensem que l'aeroport està sobrecarregat de trànsit i ens fan esperar una mica. Tornem a sentir la veu del capità que comença dient: "Srs. pasajeros, se ve que hoy no es nuestro dia" i continua comunicant-nos que tenim un problema: una de les llums que indiquen que s'ha obert el tren d'aterratge no s'encén i no saben si és degut que la llum s'ha fos o que el tren d'aterratge està espatllat, per això hauran de fer una inspecció ocular.


I comencem a donar voltes sobre Mallorca. Hi ha un camp de futbol que al menys el veig quatre o cinc vegades. Anem fent conjetures: "I si el tren d'aterratge no s'obre?" , "I si s'acaba el combustible?". A l'avió hi ha un silenci total. Les hostesses ens porten aigua i caramels. Darrera nostre uns italians demanen quelcom per menjar, però a bord només hi ha aigua i caramels. Ja començo a posar-me nerviós, de tant pujar i baixar sembla que em ve mareig. Al cap de prop de tres quarts d'hora enfilem la pista i les rodes toquen a terra, la majoria aplaudeix i l'avió es para.


Però després d'un altre nig-nong tornem a sentir la veu del capità. Es veu que alguna de les coses que abans no s'obrien ara no es poden tancar i d'aquesta manera no podem recórrer la pista fins el lloc d'aparcament. Hem d'esperar que vinguin el tècnics corresponents per tal de solucionar-ho. Esperem una bona estona, ja hi estem acostumats. Vénen varis vehicles i fins hi tot un camió de bombers. Pensem que el problema és més seriós del que semblava, però tot es soluciona i per fi podem posar els peus a terra altra vegada. Fan ganes de fer-hi un petó, com fa el Sant Pare.


Constatem que per fer un viatge que es fa normalment en mitja hora, ens hem passat tres hores a dalt l'avió. Comentem que abans de tornar a volar amb Spanair ens ho pensarem, però de moment hi hem de fer el viatge de tornada.