Feia molts anys que no havia visitat el Museu Darder de Banyoles. Des dels temps que acompanyàvem als nostres petits alumnes a fer una visita a la capital del Pla de l'Estany, fins i tot quan encara formava part del Gironès. L'excursió era un ritual bianual que incloïa: anar a veure la fàbrica de la Xocolata Torras, que ens pagava una volta en barca per l'estany, comprar records a la pesquera de la carpa, dinar i jugar pels voltants del llac i abans de marxar la visita obligada al museu Darder.
Aquelles sales més aviat fosques amb tot el seu contingut d'animals dissecats, ous, papallones , restes humanes, com : mòmies, cranis, pells clavades a les parets, fetus en formol i sobretot el boiximà "El negre de Banyoles", al que els més atrevits volien aixecar el faldellí per veure que hi havia a sota i que anys després ja estava a dins d'una urna, impressionaven de veritat.
Moltes veus anaven en contra d'aquest tipus de museu, sense tenir en compte que era un Museu de Ciències Naturals a l'estil dels de final del segle XIX i com a tal s'havia de visitar. Això és el que ara s'explica a la planta baixa del museu remodelat. Allà es pot veure una selecció del material reunit pel veterinari i taxidermista Francesc Darder, primer director del Zoo de Barcelona. A la vegada s'hi pot observar una part del magatzem, amb poca llum i amb l'humitat adequades i un taller de taxidermista amb tots els utensilis i una descripció del procés d'embalsamar animals.
A la planta baixa hi ha una sala d'exposicions temporals i a la primera l'Espai d'interpretació de l'Estany. Una exposició permanent, que planteja de quina manera es concep i s'interpreta, en ple segle XXI, el patrimoni, el territori i els espais naturals de la zona lacustre de l'estany de Banyoles. Tota l'estona es va acompanyat dels sorolls de l'aigua: un corrent, un raig, unes gotes, depèn de l'ambient en què un es trobi.
Com en tots els museus moderns, la informació et ve a trobar encara que no vulguis i si vols ampliar pots passar-t'hi hores llegint tot el que hi ha escrit, escoltant o manipulant els diferents audiovisuals que ofereixen les pantalles que et vas trobant a mida que avances.
M'agradaria recomanar a tothom que passi per Banyoles una visita a aquest museu renovat i tot just inaugurat l'any 2007.
Que lluny queden aquells temps en què t'obrien la porta unes senyores, que semblava que tenien tots els anys del món i que havies d'anar a cercar a una casa d'allà al costat, quan volies fer-hi una visita !
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada