(L'entrada a Porto Colom)L'estada a l'illa va ser més tranquil·la, més ben dit molt tranquil·la. No aixecar-se més aviat de les nou del matí. Passar hores, en remull, a la piscina. Bons àpats amb degustacions dels plats típics de l'illa: tombet, frit, picants, sobrassada, ensaïmada... , tan a casa com a diferents restaurants. Llargues xerrades amb familiars i amics i visites a alguns llocs de l'illa, la majoria fora dels circuits turístics més freqüentats i sense haver de fer gaires quilòmetres.
El lloc més apartat fou el poblet de Porto Colom, a l'est de l'illa. Un petit port quasi tancat, resguardat de tots els embats del mar, amb unes platges menudes no massa freqüentades, podent deixar el cotxe allà mateix i sota l'ombra dels pins. Després del bany un bon dinar en un "xeringuito" ben endreçat, amb gent amable i a un preu, bé, que no podem dir que fos barat, però que vam pagar amb molt de gust i fins i tot vam deixar propina. Quan es passa una bona estona i es queda satisfet ja no ve d'aquí.
Després d'haver visitat les muralles d'Alcúdia, en dia de mercat, d'haver degustat un bunyols de patata fets al mig del carrer i d'haver dinat de tapes a Sa Pobla vam anar a veure les Coves de Campanet. Una meravella, ni tant grans com les del Drac, ni tan minimalistes com les dels Hams. Sense aglomeracions, amb un guia argentí, que entenia el català, el parlava una mica i fins i tot havia estat a Calella de Palafrugell. Primer estava per nosaltres i mentre atenia a l'altre part del grup, en anglès, jo aprofitava per fer fotos una mica d'amagat, ara això si, sense flash; la majoria van quedar magnífiques.
Una platgeta apartada i tranquil·la és la de S'Illot, a la badia de Pollença. Fa uns anys un gran temporal va arrencar els pins que hi feien ombra i ara queda una mica desprotegida, però també és molt tranquil·la i apta per a prendre-hi un bany. Abans havíem pujat a l'ermita de la Victòria, amb un gran panorama sobre la badia, que vàrem observar amb tota calma, mentre preníem un refresc, des del mirador del restaurant.
L'altra vegada que havíem vingut a Mallorca em pensava que havia estat al cap de Formentor, però com molta gent només havíem arribat al mirador, que és on arriben la majoria d'autocars; com a màxim poden anar fins a la platja. Després la carretera s'estreny i només és apte per a turismes, com a molt. L'espectacle, però, des d'un lloc, el mirador, com des de l'altre, el cap, amb el far corresponent, són impressionats. Les roques pelades que cauen quasi verticals sobre l'aigua blavíssima, sembla que sorgeixi'n de l'escuma blanca que es veu batre a les seves bases, allà a les profunditats. El far, completament restaurant per dins, amb unes voltes molt altes, ofereix els serveis, per cert molt acurats, d'un bar modern i perfectament instal·lat. Mirar el mar des de les seves finestres, amb el sol que llueix amb força, hi dóna una profunditat que bé podria inspirar algun dels quadres d'en Dalí.
La resta de l'estada a l'illa fou igual de productiva en sensacions i fins i tot el viatge de tornada va ser del més normal, fins i tot amb els vint minuts de retard habituals.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada