Després d'haver sortit a la Revista de Palafrugell la sèrie d'articles sobre els Camins barrats ha sorgit la polèmica a nivell més general i sobretot entre els usuaris d'aquestes vies de comunicació: ciclistes, motoristes i caminants. Ja se n'havia parlat en algún ple de l'Ajuntament, però al veure que la cosa quedava estancada, l'oposició va començar a recollir firmes per tal de agilitzar-ne el procés.
Com a signant d'un dels articles em van demanar per col·laborar en la recollida. Em vaig moure i entre les persones del meu cercle vaig recollir-ne 130, un 43 % del total de 300 que es van presentar. Al veure com havia anat pel que es vapublicar al Punt i al Diari de Girona em vaig adonar, no podia ser d'altre manera, que tot s'havia polititzat massa i que l'oposició havia capitalitzat totalment la demanda, sense donar massa importància als col·lectius que havíem signat. Ara que tampoc un es pot fiar massa de la visió que tenen els diaris del que succeeix al nostre entorn.
Sembla que l'equip de govern va donar la raó al Sr. Poch, llogater de la barraca per la que passa el camí. No hi tinc res a dir, perquè del que es tractava era d'aclarir com quedava la situació.
Ara el llogater ha publicat una carta al Punt en la que dona "Un 1o a l'equip de govern" i al·ludeix a una sèrie de fets pels que vol justificar aquest tancament. No sé que hi ha de cert en tot això, però es contradiu en alguna afirmació tal com:
- Que el camí encara romant obert. No és veritat està tancat des del juliol de l'any passat.
- Que els gossos no són perillosos i que poden circular lliurament per una propietat privada. Ell adverteix del contrari en un cartell a cada entrada del camí. Els gossos poden circular lliurament si la propietat està completament delimitada, no en el seu cas que no té cap tipus de tanca enlloc.
O sigui que entre uns i els altres els que circulem per camins i corriols quedem fotuts com sempre.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada