Arròs

De la mateixa manera que va ser notícia la pujada de preu del pa i de la llet, ara li ha tocat el torn a l'arròs. Sembla que molta culpa la té l'ús que se'n fa dels cereals per l'elaboració de biocombustibles i de l'acaparament dels distribuïdors per tal de fer més negoci encara.

No m'hagués pensat mai que la producció que se'n fa a Pals fos tan important, sembla que el 2006 van ser 6.000 tones. Em pensava que tot plegat consistia amb els camps inundats que es veuen al passar per la carretera tot circulant amb el cotxe. L'altre dia ho vaig descobrir en una de les nostres caminades. Fa vergonya haver de dir que ja havia estat al Delta de l'Ebre, a l'altre extrem del nostre país, però no aquí al costat. Ja sé que la producció d'allà és molt més elevada, diuen que 70.000 tones, però res no excusa l'oblit del que tenim més a prop, com sempre sol passar.

Dues hores caminant entre camps inundats ens varen fer donar compte de l'extensió dedicada a aquest cultiu. Varem començar la sortida des del mateix Pals i seguint, més o menys, les instruccions d'una de les guies que es solen publicar regularment, sempre hi ha d'haver una mica d'improvisació, vam completar un recorregut total de 20 quilòmetres durant quatre hores, aproximadament.

És una excursió fantàstica, planera totalment, on un dels al·licients principals són les Basses d'en Coll, que porten el nom del promotor del cultiu d'aquest cereal a al zona. A les Basses es poden observar molts ocells que es poden veure també pel mig dels camps d'arròs, ara inundats i amb les tiges verdes de l'arròs que comencen a despuntar.És un paisatge sorprenent, amb el Montgrí reflectit a les seves aigües.

Al passar per can Gelabert, ara convertit en centre logístic d'un camp de golf, vam trobar un jove empleat que es va donar a conèixer com antic alumne nostre. Quins temps i quins records varen venir a la memòria!

També passem pel davant del "Molí de Pals", en actiu des del segle XV. Veiem al costat dels camins els tractors amb els tipus de rodes especials per dur a terme el conreu dels camps. Tot un món desconegut al costat de casa.

Va ser un matí ben aprofitat, recomanable sense cap mena de dubte. Caminar per la natura observant animals i paisatge és bo pel cos i per l'esperit. Sobretot si s'acaba amb un bon esmorzar quan es torna arribar a Pals.