Una aventura inesperada

Per tal de celebrar els nostres primers 10.000 km. caminats, Els Matiners vam decidir anar a passar un parell de dies a Núria i fer alguna caminadeta per aquells entorns. Vam reservar habitacions i, amb les nostres dones, el dijous dia 22 ens vam encaminar cap a Ribes. Instal·lats al santuari, vam veure que no feia un dia exultant però vam prendre la decisió de fer una de les caminades programades. Consistia en arribar fins el refugi de Coma de Vaca i tornar pel mateix camí. La caminada es va fer més llarga del que esperàvem i del que deien les informacions en les que ens havíem basat al planejar-la.

Al veure que la cosa s'allargava vam optar per dinar i a l'arribar el refugi continuar cap a Queralbs, en comptes de recular, ja que el camí era més curt. Una vegada arribats allà agafaríem el cremallera i ens reuniríem amb les dones que s'havien quedat a Núria. Bé totes les dones no, doncs la Mª Dolors venia amb el grup.

Ja en el refugi, que estava tancat, vam buscar la senyalització que ens conduís a l'enllaç amb el camí de baixada. Vam travessar el riu Freser per un pontet de ferro en no gaire bon estat i vam començar a buscar. No hi va haver maneres de trobar el punt per on havíem de començar a baixar. Es va posar a ploure i a caure una petita calamarsa, que acompanyada de la boira ens va fer decidir a demanar informació sobre el punt on trobaríem el tant desitjat enllaç. Vaig trucar al 112 i els vaig explicar la situació, però per les preguntes que em feien vaig donar-me compte que o no m'entenien o no em volien entendre.

Al veure que la situació no prosperava, ni parlan-t'hi en Josep Mª, vam decidir tornar cap al refugi, tot remullant-nos els peus al Freser i allà, a cobert d'un petit porxo, reflexionar sobre el que faríem amb més tranquil.litat i a sopluig de les inclemències. Per sort, al arribar-hi, vam descobrir que la part de dalt era un refugi lliure on protegir-nos millor. Mentre ens hi acostàvem em van trucar per dir que no ens moguéssim del refugi i que pujarien els mossos d'esquadra per ajudar-nos.

Un cop instal·lats, descalçats i abrigats amb unes mantes que vam trobar-hi van trucar a en Josep Mª, dient-li que pujaven dos bombers que arribarien al cap d'una hora i mitja. Van arribar abans del temps previst i després de sospesar les diferents possibilitats, nosaltres estàvem oberts i disposats al que ens diguessin, els bombers van decidir que el millor seria evacuar-nos amb un helicòpter. Mentrestant vam haver d'informar a les dones, que ens esperaven a Núria, de la nostra situació.

Després de tres viatges, amb parada a dalt del coll de Tres Pics, ens van dur a Tregurà, un cop descartats els destins de Núria i Queralbs degut a la boira que pujava. Des de la Fonda Rigà, on ens vàrem refer, vam anar a parar a un hotel de Ribes de Freser on vam dormir. A dos quarts de vuit del matí pujàvem al cremallera per tornar cap a Núria.

Abans d'arribar a Queralbs, la resta de passatgers, que eren treballadors de la Vall van començar a aixecar-se tot mirant per les finestres i comentant algun fet que havia passat recentment. Al ser preguntats per nosaltres ens assabentem que un helicòpter s'havia estavellat el vespre del dia abans. Ja podeu suposar com ens vàrem sentir. Per sort ningú s'havia fet mal ni tampoc era l'helicòpter que ens havia portat a nosaltres, sinó un que feia unes obres per l'indret.

Mentre estàvem esmorzant una trucada des de Palafrugell ens pregunta si els rescatats per un helicòpter dels que parla El Punt som nosaltres.