Dos aspectes del pessebre d'aquest any.
S'està acostant la Candelera, el 2 de febrer, i s'acaba el cicle de Nadal. És l'època de desfer els pessebres i de començar a barrinar el tema del proper. Això és el que diuen i que fan la majoria de pessebristes. Jo començo a pensar-hi, seriosament, cap allà al mes de novembre i alguna vegada ben entrat al desembre. És que fins que no se sent la flaire de Nadal no en tinc ganes. Després, però, tot són presses.
M'agrada escollir temes poc habituals, sense defugir els clàsics, que segons els puristes han de ser els que s'han de tractar. Em sembla que tan normal potser un Naixement a la pallissa atrotinada d'una casa de pagès, com a la barraca de paletes d'un edifici en construcció, com és el meu cas d'aquest any.
Aquest últim cap de setmana s'han tancat les mostres de Palafrugell i de Mont-ras, així com s'ha fet l'entrega dels premis del concurs de Palafrugell. No vaig poder assistir-hi per motius familiars, res greu, la filla havia d'anar a l'aeroport de Girona i algú li havia de portar. Em va tocar el primer premi de diorames. Tot i que som pocs els que hi participem em va fer molta il·lusió.
Actualment aquesta entrega de premis es fa de manera molt acurada, amb parlaments de les màximes autoritats, visualització d'un power-point dels pessebres presentats i pica-pica final. Queden lluny aquells anys que s'entregaven a la mitja part dels pastorets, quan tothom sortia de la sala i el xivarri era constant. Fins i tot un any s'en van d'escuidar i no se'n van enrecordar fins passats mesos. Després d'aquest acte l'Ajuntament convida a un sopar als que han participat a la Mostra. O sigui tot un èxit.
El que considero un èxit personal i motiu de satisfacció, deixant a part els premis que puc haver aconseguit, és haver participat als 28 concursos que es porten fets a Palafrugell, així com a la vuitena mostra d'aquí i a la quarta de Mont-ras.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada